Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Alexis Tsipras

Alexis Tsipras
© FrangiscoDer
Política
Polític grec.
Graduat en enginyeria civil a la Universitat Politècnica d’Atenes, on cursà un postgrau d’urbanisme i planificació regional Activista en organitzacions d’esquerres des dels anys d’educació secundària, entre el 1999 i el 2003 fou secretari general de les joventuts de Sinaspismós, partit de l’esquerra radical, i el 2004 esdevingué membre del comitè central, i el 2008, president Elegit diputat 2009 al Parlament grec i cap del grup parlamentari Syriza , la coalició d’esquerres on era integrada Sinaspismós, fou reelegit el 2012 i esdevingué cap de l’oposició, posició des de la qual…
Josep Piqué i Camps

Josep Piqué i Camps
© Comissió Europea
Economia
Polític, economista i empresari.
Doctor en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on fou professor de teoria econòmica Director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya 1986-88, ocupà càrrecs directius al grup Ercros SA 1988-93 Fou president del Cercle d’Economia del 1995 al 1996, any que fou nomenat ministre d’Indústria del govern de José María Aznar López , com a independent Exercí el càrrec fins el 1998, any que passà a ocupar la cartera de portaveu del govern i ingressà al Partido Popular En la seva gestió destacaren les privatitzacions de diversos monopolis…
Juan José Ibarretxe Markuartu
Política
Polític basc.
Economista, en 1983-87 fou alcalde de la seva ciutat natal Procurador de les juntes generals d’Àlaba 1983-94, que presidí en 1986-91, des del 1984 és membre del parlament basc pel PNB, on fou president de la comissió d’economia i pressupostos 1986-94 Vicepresident del govern basc i conseller d’hisenda i administració pública del govern Ardanza 1995, el 1998 fou elegit lehendakari gràcies als vots del PNB, EA i Euskal Herritarrok EH Herri Batasuna , i formà un govern PNB-EA El trencament de la treva d’ETA, que reprengué els atemptats, i l’hostilitat envers el PNB per part dels partits estatals…
Miquel Duran i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Estudià batxillerat al collegi Sant Alfons, de Palma, filosofia i lletres a l’Estudi General Lullià i s’especialitzà en història a la Universitat de València, on es llicencià el 1957 Doctorat per la Universitat de Barcelona 1972, exercí l’ensenyament en diversos centres de Palma i de la Part Forana de Mallorca Entre el 1973 i el 1978 fou professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB, a Palma Membre del Patronat d’Estudis Universitaris per a la creació d’una universitat en aquesta ciutat, des del 1978 és professor de la Universitat de les Illes Balears El 1984 assolí la categoria de…
Taiwan 2016
Estat
Tsai Ing-wen en un acte de campanya de les eleccions presidencials de Taiwan del gener El Partit Democràtic Progressista PDP es va imposar a les eleccions generals del gener, amb la victòria de la seva candidata a la presidència, Tsai Ing-wen, amb el 56,1% dels vots, contra Eric Chu, líder del Kuomintang KMT, i James Soong, candidat pel Qinmindang ‘Partit Primer el Poble’ El PDP també es va assegurar la majoria absoluta al Yuan, en obtenir 68 escons dels 113 de la cambra Els resultats van ser rebuts amb recel pel Govern xinès, que dos mesos abans de les eleccions…
Malàisia 2017
Estat
Esquitxat per l’escàndol de malversació a gran escala dels fons de 1Malaysia Development Berhad 1MDB, el primer ministre, Najib Razak, va reaccionar a les pressions amb el tancament de mitjans locals i la persecució d’activistes L’històric cap de l’oposició, Anwar Ibrahim, va continuar empresonat per sodomia, fet que va ser interpretat com un moviment de Razak per a neutralitzar el seu principal adversari polític En aquest context, la dona d’Ibrahim, Wan Azizah Wan Ismail, va assumir el lideratge del Partit de la Justícia Popular i va establir una incòmoda aliança amb l’ex-primer…
Myanmar 2011
Estat
L’any 2011 va ser testimoni d’importants avenços en el procés de democratització iniciat per la Junta Militar Central l’any anterior, amb la celebració d’unes eleccions parlamentàries que, tot i donar la majoria als membres del governamental Partit de la Solidaritat i del Desenvolupament de la Unió, van suposar un primer pas molt significatiu Al gener es va constituir el Parlament resultant dels comicis i només uns quants dies després el comitè electoral va nomenar l’antic primer ministre, el general Thein Sein, com a primer president del país sota la nova Constitució del 2008…
Tailàndia 2011
Estat
La celebració d’eleccions parlamentàries i la formació d’un nou Govern encapçalat per la candidata del Partit per als Tailandesos PTP, Yingluck Shinawatra, van constituir els dos esdeveniments polítics més destacats del 2011 Malgrat el suport de diversos alts càrrecs de l’exèrcit, als comicis del 3 de juliol el governant Partit Demòcrata, liderat pel primer ministre Abhisit Vejjajiva, només va obtenir 159 dels 500 escons de la Cambra de Representants, mentre que l’opositor PTP va aconseguir-ne 265 i la majoria absoluta Molts analistes van atribuir aquest resultat a…
Filipines 2010
Estat
La vida política del país va estar marcada principalment per 3 processos El primer va ser el judici de gairebé 200 persones acusades d’haver participat en la matança de 57 simpatitzants del polític ISergio Maydeuil Mangudadatu a la província de Maguindanao al novembre del 2009 Molts dels acusats eren membres de la policia, soldats i funcionaris propers al rival polític de Mangudadatu en les eleccions, l’alcalde de Datu Unsay, Andal Ampatuan, que també va ser acusat de rebellió Aquesta darrera acusació va ser desestimada pels tribunals al març, però els càrrecs contra la major part dels…
Ucraïna 2010
Estat
El primer ministre ucraïnès, M Azarov, i la representant d’Afers Estrangers europea, C Ashton, durant la reunió bilateral UE-Ucraïna al juny del 2010 © The Council of the European Union La revolució taronja, que des del 2004 havia acostat Ucraïna a una esperança nacionalista i europeista, sembla haver mort, o si més no està passant pels seus moments més baixos A les eleccions presidencials del 17 de gener de 2010, el president, Víktor Iúixtxenko, va obtenir únicament el 5,5% dels vots, quedant en cinquè lloc entre els candidats A la segona ronda, el 7 de febrer, es van enfrontar els dos…