Resultats de la cerca
Es mostren 42289 resultats
Esofagitis per reflux
Patologia humana
Definició És anomenada esofagitis per reflux la inflamació de la paret interna de l’esòfag ocasionada per reflux gastro-esofàgic , és a dir, pel pas anormal del contingut de l’estómac cap a la llum de l’esòfag Aquest trastorn, que pot ésser transitori o persistent, es manifesta amb pirosi o sensació de cremor a l’interior del tòrax Causes L’esofagitis per reflux es manifesta a conseqüència de la irritació que provoquen les substàncies contingudes en el suc gàstric sobre la mucosa de l’esòfag, és a dir, sobre la capa de teixit mucós que revesteix l’esòfag per dins La mucosa de l’esòfag, a…
Urgència càrdio-vascular
Definició, importància i tipus principals Les urgències càrdio-vasculars , és a dir, els trastorns del cor o de la circulació sanguínia que es presenten sobtadament i alteren les funcions vitals, constitueixen una de les principals causes de mortalitat en els països desenvolupats Les malalties càrdio-vasculars són causa en conjunt de prop del 47% de les morts produïdes a Espanya Destaquen principalment per llur freqüència dos tipus d’urgències càrdio-vasculars l’atac de cor, com és anomenada popularment la cardiopatia isquèmica aguda, causant de l’I 1% de morts al nostre país, i l’atac…
Fibrosi quística del pàncrees o mucoviscidosi
Patologia humana
Definició La fibrosi quística del pàncrees , anomenada també mucoviscidosi , és una malaltia greu provocada per una alteració genètica hereditària que es caracteritza fonamentalment per una anomalia de les glàndules exocrines, les secrecions de les quals són excessivament viscoses De fet, l’alteració afecta les glàndules exocrines de tot l’organisme, especialment les de l’aparell digestiu, les de l’aparell respiratori i les sudorípares entre els òrgans afectats destaca el pàncrees, les secrecions del qual són tan viscoses que no es poden excretar normalment des de l’òrgan cap a l’intestí, s’…
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Membre d’una noble família catalana, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà l’expulsió de l’orde dels territoris espanyols, per la qual cosa passà a Ferrara, ciutat…
, ,
La societat de l’oci
Cartell de les festes de la Mercè del 1990, J Guinovart MGa © J Guinovart, VEGAP, Barcelona, 1999 El trànsit entre els anys vuitanta i aquest final de segle ha estat marcat per la consolidació, l’expansió i la diversificació de l’anomenada societat de l’oci als països de l’occident desenvolupat Aquest procés s’ha donat per una derivació de la societat de consum de masses, que ha transformat les hores de lleure guanyades amb l’avenç tecnològic postindustrial en tot un nou mercat específic, vinculat a la capdavantera economia de serveis, a partir de l’esport, la televisió i les diverses…
La indústria química: consolidació pel biaix dels adobs. 1914-1939
La fàbrica de Lleida de la Societat Anònima Cros La indústria química moderna té el seu origen el 1749 en què els escocesos Garbett i Roebuck iniciaren a Prestonpans la fabricació de l’àcid sulfúric per mitjà de les cambres de plom, inventades tres anys abans pel segon d’ells El nou sistema, que substituí el procediment per campanam de vidre vigent fins aleshores, tingué la virtut de canviar l’escala de producció del vitriol, de rebaixar-ne el cost i de convertir-lo en un article industrial autèntic Al llarg de dues centúries, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XX, el sulfúric ha estat,…
L’escultura de la consolidació i la fi del Barroc
En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…
Els intel·lectuals, entre la Il·lustració i les tradicions nacionals
Durant el segle XVIII, la cultura dels Països Catalans, disgregats políticament de manera irreversible, va trobar noves vies per a afirmar la seva peculiaritat Aquest fet positiu no va ser d’antuvi el resultat de les iniciatives dels intellectuals i, sobretot, no va ser un efecte de la mera identificació dels pensadors locals amb l’esperit illustrat característic del segle a Europa El servei a les antigues nacionalitats passava per mantenir una certa reserva davant les consignes enciclopedistes Sols una exigua minoria dels intellectuals locals va saber trobar, i no sempre, el difícil punt d’…
Literatura 2017
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Aquest 2017 es va commemorar l’any Puig i Cadafalch, en el 150è aniversari del seu naixement i coincidint, casualment, amb els 100 anys de la seva presidència de la Mancomunitat de Catalunya 1917 També es va celebrar el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el qual va fundar organismes cabdals, com l’Escola d’Administració Pública o l’Institut d’Estudis Catalans Igualment, el 2017 va ser l’Any Bertrana, i es van celebrar els 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i els 125 del naixement de la seva filla Aurora També es va celebrar el centenari del naixement…
ensenyament
Organigrama del Pla General d'Ensenyament elaborat pel Consell de l’Escola Nova Unificada (1936-37)
© Fototeca.cat
Educació
Sistema i mètode d’educar i instruir.
Com a tal, l’ensenyament és sinònim d'educació i d’instrucció L’activitat d’ensenyar, que té en la pedagogia l’expressió més acurada i metòdica, es desenvolupa àmpliament i metòdicament a les institucions escolars Les diverses etapes de formació intellectual de l’individu han cristallitzat al segle XX en tres graus d’ensenyament, estratificació que, d’altra banda, ja es donava en èpoques anteriors L’ensenyament primari L’etapa coneguda avui com a ensenyament primari , consistia, a l’edat mitjana, en l’ensenyament de les primeres lletres gramàtica llatina i algunes nocions d’aritmètica i d’…