Resultats de la cerca

Situació El castell era situat al cim del turó on es construí el veïnat més septentrional del poble de Tavascan, a la riba dreta de la Noguera i al nord del riu de Tavascan Mapa 34-9 182 Situació 31TCH573234 Tavascan és el poble més septentrional de la vall de Cardós Per a anar al castell, cal seguir uns centenars de metres la carretera que va cap a Graus i Quanca, que passa pel costat JBM-JJBR Història Les notícies sobre el castell de Tavascan són força tardanes, tot i que el lloc de Tavascan és esmentat des dels anys 1120-22 Així mateix, Tavascan també apareix en l’acta de consagració de la…

L’any 920 els habitants de Baén Baiene donaren a Ramon I, fill del comte Llop, tots els alous que posseïen a la vila Es desconeix si aquest és l’origen del domini comtal sobre la vila, però el castell de Baén apareix al segle XI sota l’òrbita del monestir de Gerri, al qual els comtes devien haver-ne fet donació Entre el 1060 i el 1075 fou signada una convinença entre Roger Bernat i l’arxilevita Bernat Guillem sobre concessions de terres i drets feudals relatius als castells de Peramea, Baén i Bresca Artau I vengué l’any 1075 el castell de Baén als seus feudataris, Roger Arnau i Guillem…

Situació Un altre aspecte de la capçalera I Felipe Un aspecte de la capçalera, on es veu el desplegament dels seus absis I Felipe Capella situada al SE de la vila d’Argentona, dins la finca anomenada la Baronia de Viver, que es troba centrada en el gran casal de la família Romeu, barons de Viver a partir del 1901 Mapa L37-15393 Situació 31TDF505996 L’entrada a la finca és al quilòmetre 5,6 de la carretera d’Argentona Aquesta es troba vallada i els masovers en guarden la clau, que no deixen sense un permís de la baronessa En realitat només s’obre al públic el segon diumenge de setembre de cada…

Situació Escasses restes d'aquesta fortalesa islàmica situada en un rocall espadat sobre el marge esquerre del Segre ECSA - J Giralt L’anomenat castell d’en Txelis és en un rocall espadat localitzat al vessant de ponent de la serra de Monteró, dominant el marge esquerre del Segre a l’altura de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG215378 És difícil i llarg l’accés si es fa a través de la serra de Montero Des del pont d’Escaleta, situat a uns 2 km de Llorenç seguint la carretera cap a Camarasa, surt un camí de cabres a mà dreta que després de vorejar el riu s’enfila en fort pendent,…

Situació Vista interior de la capella, en la qual s’iniciaren fa pocs anys unes obres de restauració, ara aturades ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és arredossada sota el puig on s’havia alçat el castell a la part alta del poble Mapa 34-14361 Situació 31TCG687197 L’itinerari és el mateix que hem descrit per arribar a l’església de Sant Andreu FJM-AMB Història Aquesta església de la parròquia de Sant Andreu probablement fou la capella del castell de Pujalt Per aquesta raó és molt possible que tingui els seus orígens a mitjan segle XI, moment en què es documenta per primera vegada el…

Situació Vista de l’església, molt refeta en època gòtica, amb les restes del castell d’Almudèfer al cim del turó proper ECSA - J Colomé Aquesta església, actualment desafectada, s’alça prop de les ruïnes del castell d’Almudèfer, al peu del turó, a l’E Mapa 31-18 470 Situació 31TBF713454 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història No hi ha referències històriques directes d’aquesta església Solament se sap que el 1263 els templers, senyors del lloc, i el bisbe de Tortosa tingueren un conflicte sobre la percepció dels delmes de les…

Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900, reproduït…

Situació Les restes d’aquesta església es troben al cementiri del llogaret de Vallabriga, enlairat al davant d’Ovarra, sota els contraforts de la serra de Vallabriga Mapa 32-10 213 Situació 31TCG015969 Per a arribar a Vallabriga, cal prendre una pista que surt de la carretera de l’Isàvena, a mà esquerra, venint de Beranui i poc abans d’arribar a Ovarra El cementiri és a la part baixa de la població JBP-CPO Història L’arxiu del monestir de Santa Maria d’Ovarra conservà l’anomenat Ròtol de Vallabriga, que documenta àmpliament la història de la Vallabriga al segon terç del segle XI…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no…

Vida Estudià piano, folklore, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Música de Barcelona, on fou alumne de J Ricart i Matas, J Caminals, E Toldrà i J Zamacois Premi extraordinari de composició en aquest mateix centre, gràcies a una beca de la Fundació Juan March pogué ampliar estudis a l’Escola Normal de Música de París i, parallelament, música electroacústica amb P Schaeffer També estudià musicologia i aprofundí les disciplines de la musicologia comparada i la paleografia musical gregoriana El 1964 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona amb Abstraccions i dues obres seves foren…