Resultats de la cerca
Es mostren 873 resultats
La catedral de Barcelona
Art gòtic
Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…
Zimbàbue

Estat
Estat de l’Àfrica meridional, limitat per Zàmbia al N, per Moçambic al NE i l’E, per la República de Sud-àfrica al S i per Botswana a l’W; la capital és Harare.
La geografia física El país és constituït per una massa de terres altes altiplans de Matabeleland al SW i Mashonaland al NE que formen part del gran altiplà de l’Àfrica central i meridional, en el qual l’erosió actuant sobre materials de diferent resistència ha creat un relleu de terrasses que davallen a la depressió del Zambezi al N i a la del Limpopo al S Els esquists i gresos paleozoics formen un espès estrat horitzontal interromput per intrusions ígnies, especialment al centre del país, on donen lloc al Great Dyke monts Inyanga, 2596 m, que forma una serralada de turons que travessa el…
Sant Vicenç d’Eus
Art romànic
Situació Vista de conjunt d’aquesta antiga església, que perdé la seva categoria parroquial al segle XVIII en construir-se un nou temple al cim de la població, sobre les ruïnes del castell ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Vicenç és situada en una plana uns 300 m sud-oest del nucli urbà d’Eus, a la riba esquerra de la Tet, i prop de l’antic camí de Marquixanes a Catllà i Molig Envoltada de xiprers seculars, aquesta església vetlla el cementiri que l’envolta i els rics vergers de la vall Desgraciadament, la pedra artificial o el ciment d’alguna de les tombes desentona dins el…
L’organització religiosa en el marc històric del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Introducció Sant Martí d’Ix, antiga església parroquial prop de la qual s’hi bastí un dels palaus o residències dels comtes de Cerdanya ECSA - A Roura Els pagi o territoris del comtat de Cerdanya van formar part des de les èpoques més remotes segles V o VI de la diòcesi d’Urgell i la màxima categoria religiosa que assoliren fou la d’un ardiaconat, dit més modernament el deganat de la Cerdanya Aquest ardiaconat o deganat no consta ben estructurat fins al final del període romànic Es desconeix, com a la majoria de llocs del país, tot detall relacionat amb la introducció del cristianisme, fet…
Castell de Meià o del Puig de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació El casal del castell romànic ECSA - J Bolòs Castell situat al cim de la muntanya que s’alça darrere —al nord— de la població de Vilanova de Meià, prop de l’església de Sant Cristòfol del Puig, coneguda també com la Mare de Déu del Puig El cim del puig on hi havia el castell és una gran esplanada, des d’on hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la conca de Meià Mapa 33-12290 Situació 31TCG361532 Després de fer 3 km per la carretera que va de Vilanova de Meià cap a l’Hostal Roig, surt a mà esquerra una pista en bon estat que porta fins al cim del puig de Meià JBM Història El primer…
Sant Pere de Serrateix (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte exterior del mur de l’església R Viladés L’església, avui englobada dins d’una casa que hom anomena “Cal Pastisser”, és situada a tocar la carretera, poc abans d’arribar al monestir de Santa Maria, a uns 150 m cap al sud-est Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 98,9 — y 44,8 31 TCG 989448 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que hem indicat per a l’església de Santa Maria FJM-AMB Història En principi, cal pensar que mentre l’església de Santa Maria de Serrateix era l’església…
Concilis provincials de Lleida
Art romànic
Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…
L’escultura del Neoclassicisme
El terme neoclassicisme defineix el moviment estètic de base intellectual, sorgit al començament del segle XIX, que es caracteritza per la recuperació dels models –cànons i temes– del classicisme grecoromà Així, l’esgotament de les fórmules del Barroc va derivar cap a la recerca de la línia pura i el predomini de temàtiques mitològiques Tanmateix, aquest estil va coexistir amb reminiscències del Barroc i, alhora, amb tendències que ja assenyalaven una concepció romàntica Per bé que a Catalunya els representants més destacats del neoclassicisme van sobresortir en el camp de l’escultura, un…
Introducció
Sigles de les candidatures que figuren en els mapes, els gràfics i les taules, per ordre alfabètic De tot el que s’ha dit i escrit sobre el procés electoral republicà, el més acceptat i divulgat ha estat la influència suposadament decisiva de l’abstenció llibertària La premsa de l’època i la bibliografia posterior han insistit en el poder de convicció dels llibertaris, especialment a causa de la influència política i social de la CNT Confederació Nacional del Treball Durant decennis, el combat anarcosindicalista per una altra cultura i una altra justícia va deixar una estela d’esperança i de…
Les regions biogeogràfiques, les zones i els ambients
Formacions dominants i zones de vegetació a Europa i als Països Catalans, en relació amb l’altitud i la latitud Els colors corresponen a les formacions esclerofilles mediterrànies rosat, a les planocaducifòlies medioeuropees verd, a les aciculoperennifòlies subalpines o fennoscàndiques blau, i a les rases alpines o àrtiques violeta J Nuet i Badia, original dels autors Les grans zones fisiognòmiques no constitueixen, òbviament, unitats geogràfiques llur raó de ser, com hem vist, és funció del clima més que de cap altra cosa Tampoc no són unitats necessàriament coherents des del punt de vista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina