Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
Sant Aventí de Saünc
Art romànic
Situació Capçalera d’aquesta petita església on destaca el seu absis pel fris d’arcuacions tallades en carreus de tosca, rematat per una motllura escacada ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Aventí és situada al cim d’un petit turó, al costat mateix de la carretera de Benasc, just davant de la cruïlla que porta al poble de Saünc JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH925169 Història No es disposa de cap dada històrica concreta d’aquesta església El seu sant titular ens indica la tradicional i intensa relació de la gent de la vall de Benasc amb el santuari de Sant Aventí de Larboust, a l’…
Sant Joan de Saünc
Art romànic
Situació Vista del sector de ponent d’aquest temple, totalment transformat, amb el campanar de base romànica però molt reformat en la seva part alta ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Joan es troba a l’extrem occidental del poble de Saünc, davant la plaça Mapa 31-9 179 Situació 31TBH922172 S’arriba a Saünc des de la carretera C-139, que es dirigeix a Benasc, per un camí asfaltat que s’agafa a mà esquerra, un cop passades les corbes del Castellàs i poc abans d’arribar al santuari de Goient JBP Història Les referències documentals del lloc de Saünc són exigües En principi hom pot…
Castell de Benavent (Graus)
Art romànic
El lloc de Benavent és situat a l’extrem sud-est de la vall de l’Éssera, a la dreta del barranc de Maigualas D’aquest indret sorgí una família —branca dels senyors de Lierp— que prengué volada duent el locatiu de Benavent El primer esment dels senyors del lloc i del castell de Benavent, avui desaparegut, ós de l’any 1094, en què el cavaller Ramon Guillem deixà en testament el lloc de Benavent a la seva muller Sicarda i establí que si aquesta es tornava a casar, llavors passaria directament al seu fill Gombau Aquest Gombau I Ramon es titulà ja “de Benavent”, i fruit del seu matrimoni amb…
Castell d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…
Turó de Vilacís (Castellcir)
Art romànic
Situació Un aspecte de les seves enigmàtiques ruïnes M Anglada El turó de Vilacís és situat a l’esquerra de la riera de Tenes o de Castellcir, a una cota de 789 m sobre el nivell de la mar, prop del mas de l’Antoja, que queda al nord-est del nou poblet de Castellcir Mapa L37-15393 Situació 31TDG304247 S’hi accedeix pel mateix camí que va al castell de Castellcir Cal deixar el cotxe al mas de l’Antoja i agafar tot seguit un corriol molt perdedor vers el nord-oest S’hi arriba aproximadament en deu minuts MAB Història Les ruïnes del turó de Vilacís són un enigma Una tradició local hi situa l’…
Crist Majestat de Sant Bartomeu d’Igualada
Art romànic
Talla de fusta policromada, actualment conservada al Museu Episcopal de Vic, segons una fotografia dels anys 20, anterior a la restauració de la peça Arxiu Mas Procedent de la capella de Sant Bartomeu d’Igualada, al Museu Episcopal de Vic MEV núm 789 es conserva una talla en fusta d’àlber policromada que representa la imatge de Crist en Majestat Crist, assegut sobre un tron de tipus cofre motllurat i amb respatller arquejat, beneeix amb la mà dreta i sosté amb l’esquerra un llibre obert que ostenta una inscripció gòtica Vesteix túnica i mantell obert per davant Aquesta imatge mai no ha estat…
Pere Virgili i Bellver

Bust de Pere Virgili, representat amb els plànols del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona a les seves mans, obra de terracota de Ramon Amadeu Grau (1745-1821) del darrer terç del segle XVIII
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Cirurgià.
Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a l’armada Fou…
Caixa Barcelonesa de Girs, Descomptes, Préstecs i Comptes Corrents (1855-1866)
La seva creació va ser autoritzada el mes de maig del 1855 i fou constituïda el 2 de juliol del mateix any No era, per tant, una societat de crèdit, ja que es crea abans de la seva regulació Depenia del Ministeri d’Hisenda, estava sotmesa a la Llei de Societats per accions del 1848 i era catalogada com a societat de gir i banca El seu nom és prou explícit en aquest sentit, i per si hi ha algun dubte sobre el seu objectiu social, els estatuts precisen que “ tiene por objeto auxiliar el fomento de la riqueza agrícola, industrial y mercantil, por medio de operaciones de banca, giros…
Pardal de passa
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una…
Les gialectals
Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina himenial La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina