Resultats de la cerca

És el darrer ordre de molses pleurocàrpiques amb peristoma doble Presenten la càpsula inclinada o horitzontal, sobre una seta llarga Comprenen moltes espècies importants, amb caulidis ramificats regularment o irregularment, de les que formen catifes més o menys grans, principalment al sòl dels boscos o en el medi aquàtic Molses de l’ordre de les hipnobrials, II 1 Brachytecium rutabulum a aspecte general del gametòfit x 2 b detall d’un fillidi x 15 2 B velutinum a detall d’un fillidi x 20 3 Scleropodium touretii a aspecte general del gametòfit x 20 b detall d’un fillidi x 50 4…

Situació Aspecte de la façana de migjorn, amb la porta d’entrada resseguida per un guardapols motllurat ECSA - R Martí L’església parroquial de Santa Maria de Lavit és a la part alta del poble de Lavit, situat a uns 15 km de Vilafranca del Penedès, prop de Sant Pere de Riudebitlles JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF940893 Història L’església de Santa Maria va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella És molt probable que la primitiva església fos consagrada per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062 Sigui com sigui, a mitjan segle XI…

Figura d’un porter de la casa en la clau d’una porta del carrer de Sant Honorat ECSA – GSerra La definició inicial de l’edifici La casa de la Diputació del General o palau de la Generalitat a Barcelona es va constituir ben al principi del segle XV a partir d’uns albergs de l’extingit call jueu Passats nou anys de l’assalt del 1391, els diputats hi adquiriren una finca força notable, producte de transaccions i agregacions El conjunt que sorgia de la reparcellació de l’aljama tenia portal al carrer de Sant Honorat o de la Font del Call, on termenava pel sud-oest Al nord-est limitava amb el…

L’esclat de l’arquitectura gòtica catalana Santa Maria del Mar presenta molts dels trets que constitueixen l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana capelles laterals entre contraforts, pilars simples, absència de transsepte i naus d’alçades molt semblants AB - GSerra N’hi ha prou de comparar els índexs d’edificis amb estudi monogràfic o que són tractats singularment inclosos al final de tots dos volums per a adonar-se, amb un simple cop d’ull, del gran auge constructiu del moment de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana Aquest auge es concentra, principalment, al llarg del regnat…

Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…

Les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós Llevat d’algunes comunitats de molluscs filtradors, que no tindrem en compte, les comunitats de suspensívors sobre substrat rocós estan situades en fondària Com que sovint es troben al límit de la fondària, on es pot fer un treball segur i efectiu amb escafandre autònom o per sota i tampoc no són mostrejables mitjançant dragues, aquests poblaments han estat molt poc estudiats Les descripcions de què hom disposa s’han realitzat mitjançant inventaris visuals efectuats en immersió o amb l’ajuda de submarins o vehicles de control remot En…

La història de la publicitat s’inicia veritablement durant el segle XIX Tots els precedents d’aquesta activitat comunicativa, fins al segle XVIII, no resisteixen la comparació, ni en volum ni en plantejament, amb aquesta nova cultura de la imatge i de la paraula, emprades amb propòsits persuasius —i sovint coercitius—, que anomenem publicitat La conjunció entre les necessitats de la indústria i del comerç creixents, per una banda, i les noves possibilitats ofertes per l’evolució de les arts gràfiques, per una altra, van permetre aquest desenvolupament En principi podem considerar com a…

A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…

El rebliment d’embassaments, com aquest que quedà 1956 pràcticament ple per les aportacions sòlides del Vinalopó Baix Vinalopó és una de les conseqüències negatives dels fenòmens erosius C Roquero És freqüent que després d’unes pluges els rierols i les rieres portin aigua marronosa, color que és causat per la càrrega sòlida transportada L’aigua arrossega les partícules que es troben lliures a la superfície del terreny, que seran més susceptibles a l’erosió com menys coberta vegetal tingui el sòl i com més intensa sigui la pluja En conservació de sòls es fan servir els conceptes d’…

A més dels esdeveniments estructurals abans descrits, l’evolució sedimentària de la regió també fou determinada pels canvis de nivell i de clima que afectaren la mar Mediterrània durant l’Oligocè superior i el Neogen Els dominis catalano-valencià i del golf del Lleó i el bètico-balear tingueren una evolució sedimentària diferent, a causa de les diferències en l’evolució estructural esmentades Evolució de la sedimentació en el golf del Lleó L’evolució sedimentària de la conca catalano-balear, va ésser determinada pels esdeveniments estructurals i pels canvis climàtics i del nivell de la mar…