Resultats de la cerca

Durant els dos últims segles de la República Romana i tot el període imperial, el que després foren els Països Catalans van formar part de la província romana d'Hispània Citerior, més tard també anomenada Tarraconense El principi de la fiscalitat es va originar perquè Roma considerava que per dret de conquesta li pertanyien tots els territoris dominats, els quals s'integraven en l' ager publicas L'Estat procurava posar en rendiment els territoris incorporats, mitjançant l'arrendament, la venda o el seu retorn als antics propietaris, els quals els feien produir en règim de possesio En altres…

Cartell de Cesc, 1976 ANC-Fons Vilarrúbia El començament del procés de normalització lingüística als Països Catalans s’emmarcà en un context més general d’oposició al règim franquista i de recuperació cultural, cívica i política De fet, la reivindicació lingüística era el factor més emblemàtic i cohesionador d’aquella oposició La construcció d’una llengua nacional era el programa mínim compartit, a més, per tots els sectors socials partidaris del canvi de règim L’exigència de l’oficialitat del català i de l’extensió social del seu ús representaven,…

El collegi d’Advocats de Barcelona se suma al condol i protesta per l’assassinat dels advocats laboralistes a Madrid, CPérez de Rozas, 27-1-1977 AF/AHC Portada de “Butifarra”, març del 1976 SB-UAB / GS La reconstrucció d’una societat democràtica després de la dictadura requeria la constitució de fortes estructures d’organització i representació dels interessos socials La integració forçosa dels diversos collectius en les estructures del sindicalisme vertical, òbviament, no podia atendre les necessitats d’una societat democràtica No es partia, però, de zero Durant el període de la dictadura s’…

Pere Alier i Vidal La Ilustració Catalana , 1911 Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’installaren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das Cerdanya Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits…

Fàbrica dels “panyos” a Manresa, vora el riu Cardener Pau Miralda i Companyia és la primera gran empresa llanera catalana Representa l’inici de la industrialització en aquest sector i destaca per tres raons En primer lloc, per la incorporació de la força hidràulica i de màquines importades, cosa que vol dir una especial atenció als avenços tècnics en segon lloc, per l’impuls donat a la producció la fàbrica dels “panyos” de Manresa és un edifici impressionant, que no té res a veure amb els petits tallers o fàbriques, tan corrents a l’inici del segle XIX i finalment, per la incorporació de nous…

Durant segles, l’objectiu impossible dels alquimistes fou aconseguir la ‘pedra filosofal’, en contacte amb la qual tot esdevingués d’or, i ‘l’elixir de la llarga vida’, que conferís la immortalitat a qui se’l prengués No se’n sortiren, és clar Sense saber-ho, per contra, uns modestos camperols caucàsics feren progressos reals en el segon objectiu Empíricament, com tants altres ramaders d’arreu del món que tractaven d’allargar la vida útil de la llet fent-ne matons, recuits i formatges, crearen una mena de nou organisme pràcticament immortal…

El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com un home devot i hàbil…

Palau per al Lloctinent En una part de les dependències del Palau Reial Major, en virtut de l’acord de les corts de Montsó de l’any 1546, es construí, pagat per la Diputació del General, el palau per al Lloctinent reial a Catalunya, avui seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó L’Arxiu de la Corona d’Aragó és el resultat de l’evolució institucional de l’antic arxiu reial de Barcelona En la història de l’originari arxiu de la corona cal distingir tres períodes El primer aniria des de l’originari arxiu dels comtes de Barcelona, format per algunes caixes o arques de la localització de les quals no en…

El comtat de Manresa Molt aviat el comtat d’Osona es feu massa gran, car s’allargassava cap a ponent de manera exagerada, puix que el comte Guifré arribà fins al castell de Queralt, entre Anoia i la Conca de Barberà Aleshores calia fer una divisió en la Marca ponentina, com després es feu amb el comtat de Cerdanya, d’on sorgí el comtat de Berga Així, doncs, segurament en temps del comte Guifré”, es realitzà la partició amb la creació d’un nou comtat, el de Manresa, si bé la primera dada sobre l’existència del comtat manresà és del 908, quan el comte ja era difunt El fet de sorgir tard, el de…

Situació Vista aèria del castell, l’església i les altres edificacions que formaven l’antic poblat de Tamarit ECSA - J Todó El castell de Tamarit és situat a la costa, en un petit promontori rocallós, prop de la desembocadura del riu Gaià El castell és la part més vistent de tot el conjunt, integrat, a més, per una església i altres vestigis de cases pertanyents a l’antic poble d’origen medieval, avui despoblat a causa de la manca de salubritat del lloc, pròxim als aiguamolls de la desembocadura Tot el conjunt era envoltat antigament per un clos murat Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546…