Resultats de la cerca

El 18 de febrer de 2013 hi va haver eleccions presidencials a Armènia No va causar gaire sorpresa el fet que el president al càrrec, Serzh Sargsyan, del Partit Republicà d’Armènia, fos revalidat, amb el 56,7% dels vots, mentre que el seu principal rival, Raffi Hovhannisyan Herència Armènia, en va obtenir el 35,5% Malgrat algun incident menor, com el tiroteig del candidat d’un partit minoritari davant de casa seva, el procés electoral va seguir una certa normalitat i, en qualsevol cas, va ser molt més pacífic que l’anterior, el 2008 El reelegit president armeni va néixer a la…

En consens amb els partits polítics, el president de transició Manuel Serifo Nhamadjo va ajornar les eleccions generals, previstes per al novembre del 2013, fins el 2014 per falta de fons Amb la consulta es restablirà l’ordre constitucional, trencat arran del cop d’estat perpetrat entre les dues voltes de les eleccions presidencials l’abril del 2012 Carlos Gomes Júnior, l’exprimer ministre que es va quedar a les portes de la victòria en aquelles presidencials, és el candidat més ben situat Tcherno Djalo, exministre d’Educació, Helder Vaz, exdirector de la Comunitat de Països de Llengua…

El president de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, en no reconèixer la seva derrota electoral, va agreujar la crisi política que viu el país des del 2002 En la segona volta de les eleccions, celebrades el 28 de novembre, el candidat opositor Alassane Ouattara va obtenir el 54,1% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent CEI i Gbagbo va aconseguir el 45,9% El resultat no va ser acceptat per Gbagbo, que va demanar un veredicte al Consell Constitucional, presidit pel seu amic Paul Yao N’Dré El Consell, sotmès a les pressions presidencials, va declarar vencedor Gbagbo, amb el…

Filipe Jacinto Nyusi va guanyar les eleccions presidencials al capdavant del partit FRELIMO © Frente de Libertação Nacional de Moçambique El FRELIMO, el partit en el poder des de la independència de Portugal, el 1975, va vèncer en les eleccions presidencials i legislatives, celebrades a l’octubre En les presidencials, Filipe Jacinto Nyusi, el candidat de compromís entre les diferents faccions del FRELIMO, va obtenir el 57% dels vots, Afonso Dhlakama, de la Resistència Nacional de Moçambic RENAMO, el 37%, i Daviz Simango, del Moviment Democràtic de Moçambic MDM, el 6% En les…

Visqué des de la seva infància a Astúries Enginyer de camins, entrà a la política a través de Manuel Fraga l’any 1976 Fou regidor d’ Alianza Popular per Gijón 1979-86, senador per Astúries 1982, conseller de l’organisme preautonòmic i president de la comissió de turisme i esports de la diputació provincial, i diputat des del 1986 L’any 1990 fou nomenat secretari general del Partit Popular, càrrec en què fou confirmat en els congressos del 1993 i el 1996 En el primer govern del Partido Popular 1996, sota la presidència de José María Aznar ocupà el càrrec de vicepresident primer del govern i…

Les eleccions presidencials i parlamentàries van posar en relleu les creixents dificultats del Partit d’Acció Popular, al poder des del 1965, per a mantenir indefinidament el control absolut del sistema polític Al maig, els comicis parlamentaris li van donar novament la victòria, amb una àmplia majoria, però el seu percentatge de vots va caure al 60,14%, el més baix de tota la seva història Aquests resultats van permetre, a més, un augment de la representació dels partits polítics de l’oposició, cada vegada més crítics amb les limitades reformes democratitzadores impulsades des del Govern…

A l’octubre del 2010, el Parlament georgià va aprovar profundes esmenes en la Constitució que fan que el règim sigui més democràtic i menys presidencialista, i on la principal figura política és el primer ministre, per damunt del president Tot i que les reformes s’han fet a instàncies del consell d’Europa i altres organitzacions internacionals, les veus crítiques apunten que la causa real podria ser la voluntat de l’actual president, Mikhaïl Saakaixvili, de perpetuar-se al poder després que expiri el seu mandat, el 2013 Un altre pas controvertit cap a una democràcia cosmètica va ser la…

Alpha Condé, candidat de l’Agrupació del Poble de Guinea APG, va ser elegit president en obtenir el 52,5% dels vots en la segona volta, celebrada el 7 de novembre L’exprimer ministre Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea, va ser el gran derrotat, amb el 47,5% dels vots En la primera volta, el 27 de juny, Diallo hi havia obtingut el 43%, una còmoda victòria enfront de Condé, que tan sols va aconseguir el 18% En ser divulgats els resultats, Condé, un històric opositor, en un to conciliador va proposar la formació d’un Govern d’unitat, que hauria de…

El president Paul Kagame va ser reelegit per un nou mandat de set anys, perquè va obtenir el 98% dels vots en la consulta celebrada a l’agost Un resultat esperat, ja que la formació del president, el Front Patriòtic de Ruanda FPR, capitalitza la vida política ruandesa des de la seva arribada al poder, el 1994, en derrotar el Govern racista hutu, que va engegar el genocidi contra la població tutsi D’altra banda, l’oposició, com denuncien les organitzacions de drets humans, és perseguida, i per això, en la consulta, un polític independent, Philippe Mpayimana, va aconseguir només el 0,7%, i un…

En l’atemptat més mortífer des de la caiguda del president Siad Barre, el 1991, un camió bomba va causar, el 14 d’octubre, la mort d’almenys 500 persones a Mogadiscio, la capital Cap grup es va atribuir l’atemptat però el Govern va responsabilitzar les milícies islamistes Al-Xabab, que mantenen la seva capacitat militar malgrat el desplegament de les forces de la Missió de la Unió Africana AMISOM, les ofensives de l’exèrcit somali i els atacs amb drons perpetrats pels Estats Units També van ser bombardejades amb drons nord-americans posicions de l’Estat Islàmic EI, una organització que creix…