Resultats de la cerca

La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt…

És anomenada portador sa d’una infecció determinada qualsevol persona l’organisme de la qual constitueixi el reservori de microorganismes que no pertanyen a la flora microbiana normal, i que no pateixi la malaltia infecciosa que causen aquests microorganismes La principal característica dels portadors sans, doncs, és que eventualment poden transmetre la malaltia infecciosa que aquests microorganismes causen Una persona pot esdevenir portadora sana d’un microorganisme infecciós en diverses circumstàncies És possible que una persona esdevingui portadora sana mentre un germen, després d’…

És anomenada xancre una lesió ulcerosa dels genitals externs, generalment localitzada a l’extrem del penis, que es caracteritza per la pèrdua de l’epidermis i una part del derma o el derma sencer Tot i que es poden presentar diversos tipus de lesions ulceroses als genitals, com l’herpes genital, el granuloma inguinal o el limfogranuloma veneri, el terme xancre s’aplica especialment en les lesions que es manifesten en dos tipus de malalties venèries el xancre sifilític i el xancroide El xancre sifilític o xancre dur és una lesió característica de la sífilis, malaltia de…

La trombosi de les venes renals constitueix un trastorn caracteritzat per l’obstrucció de les venes renals —els vasos que drenen la sang dels ronyons— a causa de la formació de coàguls al seu interior En general, la trombosi es presenta a conseqüència d’algun trastorn dels glomèruls renals que ocasiona alteracions en la composició de la sang i facilita la formació de coàguls Aquests trastorns són principalment els que originen una síndrome nefròtica, sobretot de tipus impur, com la glomerulonefritis mesangiocapillar, la glomerulonefritis membra-nosa, l’amiloïdosi, o la diabetis També es pot…

És anomenada infart renal la mort o necrosi dels teixits d’una zona del ronyó deguda a un defecte d’irrigació sanguínia causat per una oclusió de les artèries corresponents L’oclusió arterial causant de l’infart pot ésser deguda a una embòlia, és a dir, l’obstrucció sobtada de l’artèria per un coàgul sanguini o un altre cos estrany procedent d’una altra part de l’organisme arriba als vasos sanguinis renals a través de la circulació general La majoria d’embòlies són causades per coàguls formats a conseqüència de trastorns cardíacs com ara estenosi mitral, fibrillació auricular, endocarditis o…

Són anomenades trastorns per inhalació de gasos irritants les alteracions respiratòries degudes a l’aspiració de vapors despresos per diverses substàncies químiques, manipulades en activitats domèstiques o industrials La inhalació de gasos irritants pot originar diversos trastorns en l’aparell respiratori, segons les característiques dels gasos i llur concentració en l’aire respirat Hi ha gasos irritants que, per les seves propietats físico-químiques, es dissolen amb facilitat en les mucoses respiratòries, de manera que després d’ésser inhalats atenyen la mucosa ràpidament La inhalació de…

És anomenada mussol la inflamació aguda d’origen infecciós de les glàndules sebàcies o sudorípares de les parpelles Hi ha dos tipus de mussols, el mussol extern , que correspon a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Zeis o una glàndula sudorípara d,e Moll, les quals desemboquen a la vora de la parpella, i el mussol intern , corresponent a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Meibom, que desemboca a la cara interna de la parpella La infecció és deguda generalment a estafilococs, o, menys sovint, a estreptococs El mussol extern es presenta com una tumefacció…

La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una compressió…

Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada per la…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…