Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Ecografia renal
Patologia humana
L’ ecografia és un mètode d’exploració basat en la utilització d’ ultrasons que consisteix a reproduir gràficament les ones refractades per la zona del cos examinada en projectar-hi ones d’alta freqüència no perceptibles per l’oïda humana Aquest mètode es basa en el principi físic de la refracció de les ones, segons el qual les ones transmeses a través d’un medi determinat, com l’aire, es refracten en un cert grau cap a la direcció d’on procedeixen en topar amb un medi de característiques diferents, com és un medi sòlid Per a practicar una ecografia renal es colloca sobre la zona dels ronyons…
El que cal saber de la fibrosi quística del pàncrees
Patologia humana
La fibrosi quística del pàncrees, o mucoviscidosi, és una malaltia molt greu que es transmet de manera hereditària i que es caracteritza fonamentalment per una excessiva viscositat de les secrecions del pàncrees, del fetge i de l’aparell respiratori El trastorn, que se sol evidenciar durant els primers mesos o primers anys de vida, es manifesta habitualment amb reiterats episodis d’obstrucció intestinal, diarrees, malnutrició, accessos de tos i processos infecciosos de les vies respiratòries Una característica de la mucoviscidosi és l’excessiva concentració de clorur de sodi de…
Meteorisme o flatulència
Patologia humana
És anomenada meteorisme o flatulència la distensió del tub digestiu deguda a l’acumulació de gasos a l’interior El tub digestiu acull diversos tipus de gasos, que es localitzen principalment a l’estómac i l’intestí gros L’estómac conté fonamentalment aire, que hi entra amb el bol alimentari i la deglució de saliva, i que se situa a la regió del fundus , on es forma una gran bombolla A l’intestí gros es troben, entre d’altres, gasos produïts per la descomposició del suc pancreàtic i gasos elaborats per la flora intestinal, és a dir, els bacteris que es localitzen a la llum…
dic
dic
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Mur que hom construeix en el mar per a contenir les onades i abrigar un port.
El dic ha d’oferir, alhora, un fàcil accés dels vaixells al port Aquests dos objectius —abric i facilitat d’accés— són en contraposició i, doncs, hom ha de trobar una solució de compromís que cobreixi com més bé millor ambdues necessitats Hom determina la disposició i la forma del dic després d’estudiar les cartes d’oneig de la zona —a fi de poder determinar les línies de contenció—, les menes de vaixells més característics del port i les rutes d’arribada i sortida de les naus En alguns casos hom efectua també l’estudi de models a escala reduïda per a comprovar els resultats de la solució…
devocionari
Religió
Llibre que conté les oracions amb què els fidels exerciten llur devoció.
Fins al s XIII el llibre més usual fou el saltiri Des del s XIII, per influència dels ordes mendicants, hom emprà el llibre d’hores, que contenia fonamentalment els oficis de la Mare de Déu i de difunts i unes altres oracions especials La invenció de la impremta facilità la difusió de devocionaris, que tingueren com a característica, a la fi del s XVI, una part didàctica o doctrinal per influència de la Contrareforma, dels quals devocionaris els jesuïtes prengueren la iniciativa Al s XVII abunden les obres que contenen pràctiques devotes de caràcter popular i sovint ingenu…
Solutrià
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural de mitjan Paleolític superior europeu, que ha pres el nom del jaciment francès de Solutré (Saône-et-Loire), descobert l’any 1866.
Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…
Centre d’Estudis de la Plana
Historiografia catalana
Associació cultural d’àmbit comarcal nascuda a Castelló de la Plana al gener del 1985 i presidida per Juan-Luis Constante Lluch.
El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el primer…
Els paraneòpters
La majoria dels paraneòpters són insectes picadors, dotats d’uns estilets bucals especials per a xuclar l’aliment dels seus hostes, sigui animals o vegetals La fotografia correspon a un heteròpter, Dicranocephalus albipes , de la família dels estenocefàlids, que es diferencia d’altres espècies pròximes pel fet de no tenir un anell negre al segon artell antenal Ramon Dolç/Sebastià Hernandis Hom reuneix sota el nom general de paraneòpters diversos ordres d’insectes que tenen en comú, en primer lloc, la presència a les ales d’un camp joval o neala reduït en relació als polineòpters, que hem…
Funció de l’escorça suprarenal
Fisiologia humana
L’escorça suprarenal elabora hormones esteroides de tipus i activitat diferents La síntesi d’aquestes hormones es produeix a partir d’una mateixa substància, el colesterol, la major part del qual arriba a la glàndula a través de la circulació sanguínia, pro vinent de la dieta o de la síntesi hepàtica, alhora que una petita fracció és elaborada a la mateixa glàndula suprarenal, a partir de l’acetat El colesterol experimenta diverses modificacions, gràcies a l’acció de diversos enzims, que donen pas a diferents hormones, íntimament relacionades entre si pel que fa a l’estructura, però amb…
Diverticle de Meckel
Patologia humana
El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual desemboca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina