Resultats de la cerca
Es mostren 2085 resultats
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…
successió
Matemàtiques
Conjunt d’elements ordenats seguint l’ordre dels nombres naturals ℕ, és a dir, família d’elements (an ) indexats amb nombres naturals.
Així, 1/2, 1/3, , 1/ n , i x , 2 x 2 , 3 x 3 , , nx n , són successions Hi ha també successions de funcions, de variables aleatòries, etc Tota successió, anomenada també seqüència , pot ésser finita a 1 , a 2 , , a n o infinita a 1 , a 2 , , a n , El terme a n és dit terme n-èsim enèsim o terme general Donar una successió infinita pressuposa donar aquest terme general, és a dir, una llei de recurrència Un punt P és dit punt d’acumulació d’una successió a n , si en tot entorn de P hi ha infinits termes de la successió La …
Sant Esteve de Ventolà (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Antiga parroquial del nucli despoblat de Ventolà, molt modificada, però que conserva encara l’absis i bona part de l’estructura romànica ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve és al poble recentment abandonat de Ventolà, situat a 1 015 m d’altitud, a la serra del mateix nom Mapa 32-10 213 Situació 31TCG152971 Per a anar-hi cal agafar una carretera que comença al Pont de Suert en direcció sud-est, i en poc més d’1 km hom arriba a Ventolà JAA Història Una de les primeres mencions del lloc de Ventolà data de l’any 967 quan Arnau I, comte i marquès de Ribagorça,…
Sant Pere de Torre d’Obato (Graus)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal Mapa 31-11250 Situació 31TBG808794 A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta JBP-JAA Història Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui illustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere…
Mare de Déu de Matadepera
Art romànic
Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els…
Torre de Cogul (Àger)
Art romànic
Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu…
Nicholas Polunin i Jacques Grinevald: l'ecologia biosfèrica
Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura Mirant enrere amb visió històrica…
Santa Eulàlia de la Vall (Navès)
Art romànic
Situació Oficialment, avui aquest és el temple parroquial, que concentra totes les altres antigues parròquies de la Vall Es troba situada a la riba esquerra de l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG888572 Seguint el camí que ve de la carretera de Solsona a Berga, al punt quilomètric 21, hi ha un trencant a mà esquerra, el qual indica l’accés a Canaleta, la Vall, Casa Nova i Teixidor Seguint aquest camí, amb 900 m hom arriba a un petit pujador que acaba davant el temple-cementiri i altres edificacions que envolten l’església La clau es troba a la rectoria de Montmajor, o bé, si és en temps…
Castell d’Ulldemolins
Art romànic
El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…
Sant Feliu de Tírvia
Art romànic
Els primers esments de Tírvia és troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts, corresponents el primer a Carlemany, datable entre el 800 i el 814, i el segon al rei Lluís d’Aquitània, del 814, atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i confirmava les parròquies dels diferents pàgi que formaven el bisbat, entre els quals figura el de Tírvia Del contingut de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, és pot deduir que la vall de Tírvia comprenia les parròquies d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina