Resultats de la cerca

L’actual despoblat de Llastarri tres focs el 1381 i el 1553 s’emplaça al bell cim de la carena 1 211 m d’altitud, de manera que vist des dels 700 m del clot de Sopeira sembla realment un niu d’àguiles penjat damunt la serra de Sant Gervàs L’etimologia d’aquest topònim preromà, basc, està relacionada segons J Coromines amb el nom collectiu de planta “ llasto ” D’antuvi, el lloc tenia dues bones qualitats, ja que controlava el coll homònim, de pas obligat en aquest sector si tenim en compte el congost d’Escales, i, d'altra banda, les seves vinyes eren força apreciades pel monestir d’Alaó Ja des…

Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…

Ara com ara no es coneix el lloc exacte d’assentament d’aquesta torre, la qual ha donat nom a una partida del terme de Millà Cogul, anomenat també en la documentació vila de Pòrtol o de Nor, fou un petit llogaret força documentat des del segle XI que esdevingué patrimoni de Sant Pere d’Àger Per primer cop, ens apareix referenciat en la dotació de l’abadia d’Àger del 1057 que feren els seus fundadors Arnau Mir de Tost i Arsenda Dins el seu terme, el monestir d’Àger rebé terres i el delme El 1082 apareix documentada la torre de Cogul, quan Arnau Odegar llegà en testament la dita torre al seu…

El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…

Situació Antiga parroquial del nucli despoblat de Ventolà, molt modificada, però que conserva encara l’absis i bona part de l’estructura romànica ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Esteve és al poble recentment abandonat de Ventolà, situat a 1 015 m d’altitud, a la serra del mateix nom Mapa 32-10 213 Situació 31TCG152971 Per a anar-hi cal agafar una carretera que comença al Pont de Suert en direcció sud-est, i en poc més d’1 km hom arriba a Ventolà JAA Història Una de les primeres mencions del lloc de Ventolà data de l’any 967 quan Arnau I, comte i marquès de Ribagorça,…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis romànic totalment mancat d’ornamentació ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és a la caseria de Torre d’Obato, que es localitza al sector nord de l’antic terme de Graus, a la ribera dreta de l’Éssera, entre els barrancs de la Quadra i de Risal Mapa 31-11250 Situació 31TBG808794 A Torre d’Obato s’hi arriba per la carretera C-139 que mena a Panillo, agafant el primer branc que surt a mà dreta JBP-JAA Història Ara per ara, no es disposa de cap notícia que pugui illustrar algun aspecte concret de la història de l’església de Sant Pere…

Situació Oficialment, avui aquest és el temple parroquial, que concentra totes les altres antigues parròquies de la Vall Es troba situada a la riba esquerra de l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG888572 Seguint el camí que ve de la carretera de Solsona a Berga, al punt quilomètric 21, hi ha un trencant a mà esquerra, el qual indica l’accés a Canaleta, la Vall, Casa Nova i Teixidor Seguint aquest camí, amb 900 m hom arriba a un petit pujador que acaba davant el temple-cementiri i altres edificacions que envolten l’església La clau es troba a la rectoria de Montmajor, o bé, si és en temps…

És anomenada epidèmia del grec antic epí , ‘sobre’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia infecciosa que de manera transitòria afecta un gran nombre de persones Si les epidèmies són molt transitòries i freqüents, o afecten un nombre relativament limitat de persones, solen ésser considerades brots epidèmics Aquest és el cas, per exemple, dels brots epidèmics de refredat comú, que s’esdevenen habitualment dues o tres vegades l’any en el nostre medi o el dels brots epidèmics de botulisme, que afecten solament les persones que han ingerit aliments que contenen exotoxines elaborades per l’agent causal…

Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals són un conjunt de malalties caracteritzades per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca el pas de la sang des de l’aurícula esquerra fins al ventricle d’aquest mateix cantó La causa més freqüent de lesions en la vàlvula mitral és la febre reumàtica, una alteració autoimmune desencadenada per una infecció del bacteri estreptococ betahemolítíc Si bé aquesta alteració sol aparèixer durant l’adolescència, les lesions cardíaques que provoca es van desenvolupant progressivament al llarg de deu anys o vint, durant els quals la…

El vitiligen és un trastorn de la pigmentació caracterítzat per l’aparició de zones de pell despigmentades a causa de la destrucció, d’origen desconegut, dels melanòcits de les àrees que en són afectades Aquesta alteració no es presenta des del naixement Sol aparèixer entre quinze anys i vint-i-cinc S’inicia amb unes taques blanques i petites ben delimitades que, en general, al cap d’un temps s’estenen i formen àmplies plaques despigmentades Les taques solen ésser simètriques a les dues bandes del cos Habitualment, es localitzen en les zones de pell que envolten els orificis del cos, al…