Resultats de la cerca
Es mostren 1382 resultats
Baltasar Abadal i Vallès
Cinematografia
Empresari, operador i director
Vida i obra Al desembre del 1899 inaugurà a Manresa el cine Gaumont, i el 1901, el Principal Muntà circuits de locals a Barcelona Triunfo, Letamendi i Bailén i a Manresa Principal, Conservatori i Letamendi El 1902 creà a Barcelona un taller adreçat a pintar pellícules i posteriorment fundà amb el seu nom uns laboratoris que feien el tiratge de negatius, positius i títols Aquests primers anys del segle XX també s’inicià com a operador de reportatges, alguns en combinació amb la casa Urban Entre les seves filmacions cal remarcar l’actualitat enregistrada a Madrid Boda del rey Alfonso XIII y…
,
Domènec Guansé i Salesas
Literatura catalana
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…
Albert Einstein

Albert Einstein
© Oren Jack Turner, Princeton / Library of Congress
Física
Físic alemany.
Es naturalitzà suís 1900, i posteriorment, nord-americà 1940 Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric Feu també estudis de música era un bon intèrpret de violí No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 com Zur Elektrodynamik bewegter Korper ‘…
El que cal saber de la preparació per al part
La majoria de centres sanitaris dedicats a l’assistència de l’embaràs i el part ofereixen cursos d’educació maternal en què la dona pot aprendre tècniques adreçades a millorar el control sobre les parts del seu organisme que intervindran en el part i per a reduir l’ansietat que aquest li pot causar, de manera que podrà aconseguir de collaborar activament en el procés del part i atenuar-ne les molèsties És molt important que la parella participi també de manera activa en els cursos d’educació maternal per ajudar la dona a realitzar els exercicis, proporcionar-li suport emocional i…
Premsa de Fontjoana (Vinebre)
Planta de l’excavació realitzada a la partida de Fontjoana el 1988, amb elements que havien format part d’una premsa un gran bloc de jaspi rectangular, aprofitat com a contrapès, i una pedra de molí circular M Genera La partida de Fontjoana és situada al S del poble de Vinebre S’estén sobre una terrassa a l’esquerra de l’Ebre, al costat dret de la carretera que condueix a Móra, a uns 80 km de la ciutat de Tortosa Arran de la descoberta en aquest indret d’una estela funerària d’extraordinari valor —dedicada al soldat difunt de la legio VI C Aebutius Verecundus—, a l’hivern del…
Antoni Ros i Marbà
Música
Director d’orquestra.
Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…
,
Gran Enciclopèdia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra de caràcter analític i d’àmbit referit a Mallorca i les petites illes i illots adjacents, ordenada alfabèticament, en la qual s’han donat entrada a les coses, els fets i els personatges més rellevants de Mallorca.
Desenvolupament enciclopèdic Redactada íntegrament en català, està estructurada en entrades molt objectives, sintètiques i al més concretes possible De vegades, aquestes entrades de tipus enciclopèdic són complementades amb articles requadrats, amb distinta tipografia, que ofereixen estudis més globals o visions menys sintètiques, obra d’especialistes Més en concret, aquesta enciclopèdia ofereix una gran exhaustivitat pel que fa als topònims, els intellectuals, els militars, els polítics, els pintors i artistes, entre d’altres També són molt notables els articles extensos dedicats…
Sacramentari gregorià (ms. 93)
Art romànic
Foli 52v del ms 93, un dels sacramentaris conservats a la Biblioteca Capitular, amb la usual representació de la Maiestas Domini ECSA - J Colomé Es tracta d’un manuscrit compost per 115 folis 22,5 × 17 cm de pergamí, escrits a una columna en lletra francesa del segle XII i amb una caixa d’escriptura de 21 línies 17,2 × 12 cm Petites inicials calligràfiques en vermell i blau i rúbriques amb tinta vermella indiquen l’inici de cada paràgraf La decoració és molt escassa se centra en els folis 52v i 53, amb les imatges de la Maiestas Domini i la Crucifixió, i una T inicial en el foli 53v 5 × 4,2…
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau, per Ramon Martí i Alsina
© (GCI) Fototeca.cat
Literatura catalana
Economia
Història
Escriptor, economista, taquígraf i polític.
De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…
,
Universitat de Girona (UdG)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior de Girona.
Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina