Resultats de la cerca

Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit capsular obert x 2 1 Didalera de sant Jeroni Digitalis lutea a aspecte de la flor x…

Els components i els procesos edàfics Durant l’hivern, les baixes temperatures provoquen la congelació dels sòls de la taigà, de vegades fins a grans profunditats, i el desglaç no es produeix fins al final de primavera o el començament d’estiu En general, però, tret d’algunes regions continentals extremes, el permafrost és rar a la taigà, bé que la congelació estacional confereix al sòl morfologies específiques Per altra banda, el clima fred no aporta calor suficient per a l’activitat dels microorganismes i per això el procés de descomposició de les fulles caigudes és lent, de l’ordre d’anys…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Selva amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Selva, de 1 006,24 km 2 , limita a tramuntana amb les comarques de la Garrotxa i el Gironès a llevant, amb la comarca del Baix Empordà i el mar a migjorn, amb les comarques del Maresme i el Vallès Oriental i, a ponent, amb la comarca d’Osona i, més concretament, amb els sectors de Collsacabra i les Guilleries, part de les quals també s’integra dins la comarca de la Selva Amb aquesta superfície, un 3,14% del total del territori català, la Selva és la…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el territori, drenat…

Situació i presentació S'estén pel sector sud-occidental de la comarca, ja al límit amb el Baix Cinca, a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW fins poc abans de la seva confluència amb el Cinca El municipi té una forma de mitja lluna envoltada a ponent pels termes segrianencs de Massalcoreig i de la Granja d’Escarp entre els quals el Segre rep les aigües del Cinca, i els termes de la comarca del Baix Cinca de Fraga NW i de Mequinensa SW A llevant limita amb els termes de Maials, Llardecans i Aitona, i a migdia amb Almatret El sector septentrional, a la dreta del…

Situació i presentació És un dels municipis del Segre Mitjà i la vila de Ponts n’és una de les capitals, per tal com té mercat propi, al qual acudeixen molts pagesos de la rodalia Amb l’agregació el 1970 del municipi del Tossal, l’extensió del de Ponts es duplicà i actualment té 30,52 km 2 A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel d’Oliola, en bona part pel sector que correspon a l’antic Terme Forà de Ponts, dit actualment Terme de Ponts, tot i ésser d’Oliola Al N limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a l’W amb Artesa de Segre L’antic terme municipal de Ponts centra l’anomenada…

Situació Vista general de l’absis de Sant Esteve d’Andorra la Vella, única estructura romànica que resta d’aquesta església És l’e xemplar més gran de totes les Valls d’Andorra JM Ubach Aquesta església es troba al centre urbà, a la plaça del príncep Benlloc, lloc des d’on hom pot accedir a l’interior també s’hi pot accedir per l’antic Carrer Major L’únic lloc des d’on és possible de veure l’absis, és per la rambla Molines Situació x 1°32′05” — y 42°30′30” XLM Història L’església de la capital de la vall és una de les sis parròquies tradicionals i per això és esmentada sovint com a parròquia…

Dins el gòtic català existeix una correlació directíssima entre la projecció artística de determinats centres monàstics —les grans abadies cistercenques— i la seva vinculació a la monarquia, indubtablement superior a les implicacions entre la monarquia i les grans obres catedralícies Gràcies a la protecció reial, Poblet esdevé un dels recintes monàstics més grans d’Europa El segueixen en ordre d’importància Santes Creus i Vallbona, mentre que la significació artística de la resta de monestirs cistercencs catalans és sensiblement menor El protagonisme cada vegada més creixent dels monestirs…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i perforació cònica del tub Actualment conviuen dues modalitats l’anomenat fagot francès, basat en el sistema Buffet, i el fagot alemany, basat en el sistema Heckel Cada modalitat té unes qualitats sonores molt diferenciades, causades per les característíques específiques de la perforació del seu tub acústic i per la distribució diferent de claus i forats Els darrers anys del segle XX, s’ha anat imposant el sistema Heckel -fins i tot a França-, tot i que diverses associacions i orquestres intenten preservar i promoure…