Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
transició
Política
Procés polític consistent en el canvi pacífic d’un règim autoritari a un de democràtic.
Les transicions de règims polítics dictatorials generalment imposats i sostinguts per l’estament militar a sistemes de democràcia parlamentària apareixen en contextos i condicions molt diversos Des de la segona meitat del segle XX, dins del bloc occidental les transicions democràtiques foren freqüents des de la fase final de la guerra freda , quan primer el desgel i posteriorment l’afebliment i la desaparició de l’URSS afavoriren la caiguda de governs autoritaris de dreta anticomunista tolerats i sostinguts pels Estats Units A Europa, tingueren lloc transicions democràtiques a Grècia 1974,…
música grega
Música
Música produïda als territoris grecs.
En l’antiguitat, el coneixement d’aquesta música es limita a les obres teòriques gregues i a les descripcions dels autors clàssics Fou una música essencialment melòdica basada en dos tetracords descendents, amb l’escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les variacions melòdiques el diatònic, el cromàtic i l’enharmònic Els grecs atribuïren una significació expressiva éthos als vuit modes coneguts i conrearen diferents tipus musicals, com la citaròdia, l’aulòdia cant amb acompanyament d' aulos o flauta i diferents formes musicals corals La notació fou alfabètica, i és…
Anna Tarrés i Campa

Anna Tarrés i Campa
© Catalunya Ràdio
Natació
Nedadora i entrenadora de natació sincronitzada.
Vinculada al Club Natació Kallípolis, s’inicià el 1979 a les ordres de César Villegas Aviat es convertí en la millor nedadora espanyola de natació sincronitzada de l’època, i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i en el Campionat del Món 1986 El 1988 es retirà i passà a fer d’entrenadora al mateix club El 1994 començà a collaborar amb la selecció espanyola, de la qual fou la màxima responsable entre el 1997 i el 2012, i aconseguí el nombre d’èxits més gran de la seva història Conquerí quatre medalles olímpiques, una de plata i una de bronze a Pequín 2008 i dues de…
,
Gonzalo Anaya Santos

Gonzalo Anaya
© Miguel Lorenzo / Universitat de València
Educació
Pedagog.
Fou mestre durant la Segona República, en què també fou membre actiu de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament FETE, vinculada a la Unió General de Treballadors UGT Per aquesta adscripció, després de la guerra fou apartat de la professió uns anys, durant els quals estudià filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa, on obtingué la llicenciatura el 1942 Després d’establir-se a Almadén Ciudad Real, el 1948 anà a València, on exercí com a professor de grec a l’Institut Lluís Vives El 1953 guanyà la càtedra de filosofia de l’Escola de Magisteri de Santiago de Compostella…
Sant Esteve d’Aravell (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
La primera notícia que es té del lloc d’Aravell data del 910, en què els homes de la vila d’Arfa restitueixen a Santa Maria de la Seu les terres que havien ocupat durant cinc anys, al lloc d’ Eravedre El terme d’ Aravel, Eravelle o Araville apareix en nombrosos documents dels segles XI i XII, per raó, principalment, de donacions o deixes testamentàries de terres situades en aquest indret a favor de la canònica de Santa Maria de la Seu L’advocació de Sant Esteve, vinculada a Aravell, apareix en una donació a Santa Maria de la Seu d’un alou a Aravell, “ in apendicio de Sancto…
Sant Feliu de Sort
Art romànic
Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de Sort foren…
Sant Andreu (la Pobla de Claramunt)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes del que fou aquesta antiga capella rural ECSA - F Junyent - A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta capella són situades dalt d’un turó envoltat de conreus, a la part de dalt del barri de les Figueres, al peu del castell de Claramunt Mapa 35-15391 Situació 31TCG894012 S’hi accedeix pel camí del castell que és degudament senyalitzat Poc després d’haver-lo iniciat, just quan es bifurca, hi ha, a mà esquerra, un corriol poc marcat que s’enfila fins dalt del turó on es localitzen les despulles de l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del…
Castell de Cugul (Sarral)
Art romànic
Fortalesa desapareguda situada a l’extrem nord-est del municipi, a l’indret de l’actual masia de Cugul Les notícies documentals sobre el castell de Cugul són escasses, bé que molt antigues, atès que sabem que ja existia l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedí a Udalguer Ramon una quadra que es trobava al comtat de Barcelona, dins el terme de Montclar, al lloc anomenat Bufalla actual Vallverd per tal que hi bastís un castell Un dels límits territorials d’aquest lloc era el camí que anava fins “ ante ipsum castrum Mironis Otonis quod modo vocatur Cugul ” L’any 1178 es documenta el…
Sant Jordi d’Atsat
Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Jordi són situats sobre una petita plataforma de 170 m que domina a plom la riba de l’Aude al seu pas per les estretes gorges dites de Sant Jordi, al sector sud del terme municipal d’Atsat Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 47′ 12″ N - Long 2° 13′ 20″ E Hom arriba a les gorges de Sant Jordi, partint d’Atsat, per la carretera D-118 en direcció sud després d’haver fet un recorregut d’un quilòmetre aproximadament Història L’única menció documental d’aquesta església es troba en una escriptura de l’any 908 en què es diu que aquesta església depenia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina