Resultats de la cerca
Es mostren 6423 resultats
Vandellòs i la reflexió demogràfica
Treballant la xarxa, J Salvany, 1916 BC Els importants canvis en la localització de la població catalana que ocorregueren en aquest període, la urbanització mitjançant la concentració de la població en unes poques ciutats i el despoblament intens del món rural, juntament amb la immigració provinent de fora dels Països Catalans, foren motiu d’atenció des de diversos camps literari, periodístic, polític, entre d’altres, i assenyalen l’inici d’un pensament demogràfic català La baixa natalitat i l’alta immigració, d’origen no català a partir del 1920, esperonaren la reflexió sobre la població…
Johannes Ciconia
Música
Compositor i teòric francoflamenc.
Vida Malgrat que les dades biogràfiques de què es disposa són confuses, es creu que va néixer a la segona meitat del segle XIV, i no cap al 1335 com han proposat alguns investigadors És possible que es formés a la catedral de Lieja i que d’allà passés a Milà El 1401 gaudia d’un benefici de la catedral de Pàdua, sufragat per l’arquebisbe Francesco Zarabella Quan aquest fou nomenat cardenal, l’any 1406, Ciconia escriví el motet Doctorum principem en el seu honor Aquell mateix any es negocià la pau entre Venècia i Pàdua, que el compositor celebrà amb el motet Venecie mundi splendor L’última de…
Sigismondo d’India
Música
Compositor i cantant italià.
Vida Fou membre de la noblesa italiana i passà els primers anys del segle XVII viatjant per tot Itàlia, visitant les principals corts El 1608 estigué a Florència, on les seves cançons foren interpretades i admirades per Vittoria Archilei i Giulio Caccini Més tard obtingué també un gran èxit a Roma, i fou lloat pel cardenal Farnese i els músics i cantants més famosos del seu temps El 1610 anà al ducat de Parma i a Piacenza, on compongué música per a diverses festivitats El 1611 fou nomenat director de música de cambra a la cort del duc de Savoia a Torí, on restà fins el 1623 Bona part de la…
Francisco Guerrero
Música
Compositor andalús.
Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…
Manuel Palau i Boix
Música
Compositor, director i musicòleg valencià.
Vida Estudià al Conservatori de València amb J Cortès, P Sosa i E López-Chavarri Més tard es traslladà a París, on estudià direcció, musicologia i pedagogia i fou alumne de Charles Koechlin 1924-26, Maurice Ravel 1928-29 i Albert Bertelin 1930-32 De nou a València, dirigí diverses bandes i fundà l’Orquestra Pro-Arte, formació de cambra de la qual fou també director Així mateix, es posà al capdavant d’altres orquestres i cors de València i de l’Estat, amb els quals estrenà les seves obres Entre les formacions que dirigí cal esmentar l’Orquestra Clàssica de Madrid i la Simfònica de la mateixa…
Memòria de la convinença entre l’abat de Poblet i Jaume Cascalls per a fer les tombes reials del monestir
Art gòtic
Data 1366 Amb motiu del pagament de 600 lliures a Jaume Cascalls pel seu treball al panteó reial de Poblet, es fa memòria de la convinença del 4 de desembre de 1366 entre l’abat de Poblet Guillem d’Agulló, comissari de Pere el Cerimoniós, i Jaume Cascalls sobre les tombes d’aquest rei i les seves esposes, Jaume I, Alfons el Cast i alguns infants reials Frare G, abbat del monastir de Poblet Maestre Jacme de Cascalls Appar per lo compte que lo dit abbat ha retut de les obres de les sepultures les quals lo se-nyor rey ha fetes e continuar en lo dit monastir de Poblet en l’any de la nativitat de…
La distribució del temps d’estudi
Educació
És bo deixar-ho tot per a última hora Segurament, en algun moment de la teva vida, has tingut una tasca pendent, que has de fer, però no t’hi poses, no trobes el moment adient i oportú per a fer-la, i has experimentat, per aquest motiu, un neguit constant Ets una persona que deixes les coses per a l’últim moment –costum, d’altra banda, socialment molt estès– Has pogut comprovar en alguna ocasió, que, fruit d’un error de càlcul, aquest darrer moment no arriba mai o passa de llarg, i, per tant, deixes la tasca o la feina i es queda sense fer Comences una feina i l’abandones al cap d’una estona…
diable

El tradicional ball de diables a la Festa Major de l’Arboç
© Fototeca.cat
Etnografia
Bíblia
Cristianisme
Personificació de l’esperit del mal.
A l’Antic Testament rep el nom de Satanàs , que la versió dels Setanta tradueix per διάβολος ‘calumniador’ Originàriament, el diable és vist com un àngel caigut per un pecat que hom interpreta de rebellia i que té per missió de presentar-se davant Jahvè i d’acusar l’home En el judaisme ulterior dirigeix l’exèrcit dels dimonis, intenta de desacreditar els homes piadosos i àdhuc de temptar els àngels a la rebellió El llibre del Gènesi no parla del diable, sinó de la serp cal cercar l’origen d’aquesta figura en l’intent de l’autor bíblic per refusar les concepcions dualistes de les religions…
Biblioteca i Arxiu de la Universitat de Barcelona
Historiografia catalana
Centre documental i bibliogràfic públic que integra els fons bibliogràfics, documentals i audiovisuals de la universitat i garanteix la informació científica i tècnica en els àmbits de la docència, l’estudi, la investigació i l’extensió universitària, tal com queda reflectit en l’article 56 dels Estatuts de la Universitat de Barcelona, aprovats l’any 1985.
La Biblioteca s’estructura en àrees de gestió i àrees d’especialització, que corresponen a les divisions de la universitat, a més de l’àrea de reserva, que conté els manuscrits i els llibres impresos des del segle XV fins a l’any 1820 Consta d’un fons que supera el milió de volums, 200 000 dels quals són anteriors al segle XX, a més de 2 200 manuscrits i un miler d’incunables Entre els manuscrits hi ha peces remarcables, com la Crónica de Jaume I , manuscrit català del segle XIV, El llibre dels àngels, d’Eiximenis, i llibres d’hores dels segles XIV al XVI Entre els incunables hi…
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…