Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
El marc geogràfic del romànic del Barcelonès
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Barcelonès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Barcelonès és la comarca més petita de Catalunya, que amb 155 km 2 d’extensió representa el 0, 5% del territori català, tot i que aplega la major part de la seva població Situada al sector central de la costa del Principat de Catalunya, limita a l’E amb la Mediterrània, al NE amb el Maresme, al N amb el Vallès Oriental, al NW amb el Vallès Occidental i a l’W i S amb el Baix Llobregat L’àmbit geogràfic de la comarca té un caràcter més administratiu que no pas natural…
Tinya (dermatofitosi)
Patologia humana
Definició Les tinyes o dermatofítosis són infeccions degudes a fongs que afecten la capa còrnia de la pell, les ungles o els pèls Hi ha diversos tipus de tinya segons l’espècie de fong que n’és responsable i la localització de la infecció Causes Les tinyes són causades per una infecció deguda als dermatòfits, un grup de fongs microscòpics molt comuns que inclou tres gèneres Microsporum , Trichophyton i Epidermophyton Els dermatòfits poden viure als teixits de l’organisme humà o dels animals, o al terra La infecció es pot contreure quan la pell entra en contacte amb qualsevol objecte o teixit…
Els ateneus
Les limitacions d’accés a la cultura pels camins oficials trobaren un palliatiu en la iniciativa popular associativa, rica i múltiple, sobretot en els ateneus Als Països Catalans la tradició associativa amb finalitats exclusivament, o essencialment, culturals va ser molt viva al llarg de tota la segona meitat del segle XIX L’1 d’octubre de 1867 el general Rafael Izquierdo, governador militar de Tarragona i Lleida, comentava als seus superiors l’eclosió de societats que s’estava produint en els territoris de la seva jurisdicció Retreia la lenitat demostrada pels que l’havien precedit en el…
Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà
Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…
El Mestre d’Estamariu o el possible Arnau Pintor
Art gòtic
Retaule de Sant Vicenç d’Estamariu Alt Urgell, amb sis escenes del martiri del sant envoltant la figura del titular Dona nom al Mestre d’Estamariu, que es va formar en el context italianitzant dels Bassa però va ser deutor, encara, del gòtic lineal ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Josep Gudiol i Ricart i Chandler R Post definiren netament la personalitat artística del Mestre d’Estamariu a partir de tres obres ben representatives de la seva manera de pintar el retaule de Santa Llúcia d’Arcavell, el de la Mare de Déu de Vilamur i el de Sant Vicenç d’Estamariu Aquest darrer MNAC/MAC, núm…
El monestir de Sant Feliu de Guíxols
Art gòtic
El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials en la seva…
Les solanàcies
Solanàcies 1 Arç intricat Lycium intricatum a branca amb nombroses espines, fulles petites i carnoses i flors de corolla tubulosa x 0,5 b detall d’una flor, amb el tub molt llarg i els lòbuls patents x 3 2 Tabac bord Atropa belladonna, a fragment d’una branca de fulles ovades i flors curtament pedunculades x 0,5 b detall d’un fruit madur envoltat pel calze persistent x 0,5 3 Tabac de jardí Nicotiana glauca a branca amb inflorescències terminals i fulles ovades x 0,5 b detall d’una flor amb la corolla llargament tubulosa i el calze curt x 15 4 Morella Solarium nigrum branca amb flors i…
L’arxipèlag de Cabrera
Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…
Els jaciments de vegetals fòssils del Paleozoic
Mapa de distribució dels jaciments de cormòfits als Països Catalans Distrimapas, original de l’autor Els jaciments paleozoics més importants, i pràcticament els únics, es troben a la petita conca carbonífera de Sant Joan de les Abadesses Ripollès, uns 10 km al NE de la ciutat de Ripoll La petita conca té a penes uns 15 km de llarg per uns 2 km d’ample, aproximadament uns 30 km 2 s’estén pel flanc S de la serra Cavallera des d’Ogassa i Surroca fins a Sant Joan de les Abadesses En aquests estrats carbonífers apareixen jaciments d’hulla que foren explotats durant el segle passat i l’actual, i…
Els Vilaseca
Publicitat de la fàbrica de paper Josep Vilaseca a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Josep Vilaseca i Domènech creà una gran empresa paperera amb fabricació de paper de gran qualitat Els Vilaseca s’establiren com a paperers a Capellades el 1824 Però la tradició venia ja de més enllà, des de mitjan segle XVIII, quan Gaspar Vilaseca tenia un molí paperer a la vora del Cardener, al terme de Manresa En aquesta ciutat, però, hi devia quedar una branca de la família, ja que a mitjan segle XIX, el Diccionario dirigit per Pascual Madoz parla d’una fàbrica de papel superior, propia…