Resultats de la cerca

Gaia era una divinitat de la mitologia grega, premiadora dels homes que respectaven les lleis de la natura i sancionadora dels transgressors Era la benevolent deessa de la Terra Una suggestiva figura ecologista “avant la lettre” Primera edició de Gaia , de James Lovelock Gaia fou el nom suggerit pel novellista i premi Nobel William Golding al biòleg britànic James Lovelock, per a designar la seva hipòtesi sobre el comportament orgànic de la Terra Segons la primera formulació de Gaia, el conjunt de tots els éssers vius del planeta pot ser considerat com una única entitat vivent Una unitat…

Des de molt abans que els “plats voladors” primer, i després els ovnis objectes voladors no identificats exaltessin la imaginació de moltíssimes persones, nombrosos astrònoms i pensadors ja s’havien preguntat si hi havia vida fora de la Terra Giordano Bruno, cremat a la foguera per la intolerància de l’Església catòlica del seu temps, creia que els cels estaven plens de vida Plató, en una vena molt més filosòfica, donava noms d’animals als planetes Després que Charles Darwin hagués recollit proves aclaparadores per a la teoria de l’evolució, els científics especularen sobre la possibilitat de…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre l’organització del territori i les característiques de les fortificacions i fins i tot dels pobles al Camp de Tarragona hem de tenir ben present dos aspectes Un d’ells és la importància de la ciutat de Tarragona, en certa manera símbol del passat romà tanmateix, aquesta importància varià molt al llarg de l’edat mitjana, des del final del món romà fins a l’època gòtica L’altre aspecte, tan notable o més, és el fet que aquest espai, força…

Rosassa de la façana principal de la catedral de Tarragona A l’últim quart del segle XIII es va emprendre la construcció de la façana de ponent de la catedral de Tarragona Era la primera vegada que a Catalunya es bastia una façana en estil plenament gòtic Per construir-ne la rosassa, el seu autor, el mestre Bartomeu de Girona, va seguir un model derivat de les rosasses de les catedrals franceses del gòtic radiant, la disposició radial de les quals a partir d’un centre lobulat ha donat nom precisament a aquest període de l’art gòtic La traça de la rosassa de Tarragona devia inspirar les d’…

Passat i present de la fotografia La fotografia hauria d’interessar més com a document històric i com a branca autònoma de la creació artística contemporània La fotografia és encara, malauradament, un dels temes pendents, amb greus mancances, de la política patrimonial del nostre país i això, tant en l’àmbit de museus com de la coordinació coherent dels diversos arxius de negatius o d’imatges positivades que hi ha a Catalunya Pel que fa a la collecta fotogràfica, ja és urgent reaccionar si no volem assistir a la pèrdua definitiva de diversos fons o a la seva expatriació França serveix de…

Els problemes socioecològics i les grans disfuncions planetàries En realitat, el futur de la biosfera hauria de preocupar els humans força més que no els preocupa avui, però força menys que el futur de la mateixa espècie humana com a part constitutiva d’aquesta biosfera Quan es diu apocalípticament que la potència destructora de totes les armes nuclears acumulades durant la guerra freda i encara no desmantellades podria eliminar tot rastre de vida de la Terra s’omet un adjectiu s’hauria de dir tot rastre de vida humana fins i tot, tot rastre de vida animal o vegetal, potser Perquè, en efecte…

Situació Una vista exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire, amb la capçalera decorada amb una bella ornamentació F Tur El nucli de la vila de Bellcaire és situat al cim i pels vessants d’un pujol que emergeix de la plana, i és coronat pel castell medieval gòtic, una part del qual fou habilitada com a església parroquial quan l’antiga de Sant Joan fou destinada a simple capella de cementiri Aquesta darrera església, recentment restaurada i retornada a la seva funció original, es troba a la part baixa de la vila, al seu extrem oriental, vora la carretera d’Albons Mapa 296M781 Situació…

Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, que es pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es considera que les…

Aspecte que tenia abans de la seva mutilació al segle XIX la façana gòtica de la casa de la Ciutat de Barcelona, feta per l’arquitecte Arnau Bargués i el seu taller entre el 1399 i el 1402 Gravat aparegut en el llibre Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón 1860-63, de Víctor Balaguer Biblioteca de Catalunya Arnau Bargués, conegut a través de la documentació catalana des del 1374 fins al 1413, desenvolupà una importantíssima activitat com a arquitecte durant els regnats de Joan I i Martí l’Humà La seva trajectòria professional fou totalment coincident amb la de Pere Sanglada, el gran…