Resultats de la cerca
Es mostren 8013 resultats
Aufrany
L’aufrany Neophron percnopterus no és gaire freqüent a les muntanyes del nostre país, d’on procedeixen aquestes fotografies, concretament dels Pirineus Els adults es reconeixen fàcilment en vol pel clar dibuix blanc i negre de sota les ales a dalt El seu aspecte geperut a baix i escabellat, i el bec fi i groc el fan inconfusible Oriol Alamany Aquest petit voltor nia en algunes zones dels Països Catalans A Catalunya ho fa des dels Prepirineus interiors Pallars Jussà i Sobirà, Alt Urgell, Solsonès i Noguera fins a les terres baixes de la Depressió Central catalana Fins a la dècada dels 70…
Baldriga cendrosa
La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre…
Ratolí mediterrani
El ratolí mediterrani Mus spretus es caracteritza perquè té la cua prima uniformement a diferència del ratolí domèstic, que la té ampla a la base i marcadament més curta que el cos També té el cap petit i arrodonit, i els ulls i les orelles petites Les mesures corporals són les següents 69-91 mm de cap i cos, 52-73 mm de cua, 15,5-18 mm de peu posterior, 12,5-15 mm d’orella el pes és de 8,5-17,5 g Javier Andrada És un animal petit i esvelt La coloració general correspon al tipus salvatge La part dorsal és gris marró clar amb tons grocs de vegades es pot confondre amb la d’un…
Repicatalons
El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…
Corea del Nord 2013
Estat
L’any 2013 va ser testimoni dels esforços de Kim Jong-un per consolidar el seu lideratge en el segon any de mandat Un any més, però, qualsevol intent d’oferir un discurs més moderat, centrat en el desenvolupament econòmic, la reducció de la confrontació Nord-Sud i l’eventual reunificació de les dues Corees, es va veure diluït pels fets i la retòrica bellicista contra Corea del Sud i els Estats Units, orquestrada per l’aparell del règim Al desembre del 2012, el llançament d’un satèllit en commemoració dels cent anys del naixement del fundador de la República Democràtica Popular de Corea RDPC,…
Itàlia 2012
Estat
Amb una nova rebaixa en la qualificació del deute italià i la tendència recessiva que tornava a planejar sobre l'economia, Monti va celebrar l'entrada al 2012 anunciant un ambiciós pla de liberalitzacions que havia d'arribar a sectors com el dels transports i la distribució d'energia Les mobilitzacions no es van fer esperar, i el mes de gener el van protagonitzar les protestes i vagues de transportistes, taxistes, estacions de servei, advocats i farmàcies El Govern va presentar, al mes de març, un projecte de reforma laboral que, a més d'introduir una modalitat de contractes…
Les vagues de tramvies del 1951 i el 1957
Nota de premsa sobre la vaga del 1951 publicada a “L’Aurore”, París, 14-3-1951 Coll Part A desgrat de la fossilització del seu partit únic i de la mediocritat del seu personal polític, un règim franquista confós amb l’aparell de l’Estat, protegit per nodrits cossos repressius i resguardat, en última instància, darrere les forces armades, mantenia, durant els anys cinquanta, el control del territori i de la societat catalans sense gaires problemes Només l’excepcional aparició d’enfrontaments entre les diverses instàncies de poder, combinada amb circumstàncies locals de malestar agut, va donar…
El Federalista
Periòdic bisetmanal en castellà que sortí a Barcelona des del 24 d’octubre de 1868 fins aproximadament pel març del 1869 com a òrgan del Club dels Federalistes.
Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme
Centre Constitucional
Política
Partit polític creat el 3 de març de 1931 per unificar l’acció de la Lliga Catalana i dels conservadors mauristes dins el conjunt de la política espanyola.
Disposava de la collaboració d’altres grups conservadors i regionalistes a les Balears, al País Valencià i a Galícia L’organització prevista era similar a la de la Lliga Catalana, amb una comissió d’acció política formada pels antics ministres Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea, César Silió i Juan Armada, marquès de Figueroa i un secretari Intentava d’ésser una gran força política de centre La proclamació de la República 14 d’abril de 1931 i la creació de la CEDA frustraren el partit, darrer intent de la Lliga Regionalista per intervenir en la direcció de la…
pau d’Amiens
Història
Tractat de pau signat el 25 de març de 1802 entre Espanya, França, Gran Bretanya i Holanda, després de les converses preliminars tingudes a Londres l’any anterior.
Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el maig de 1803…