Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Vilalba dels Arcs, de 67,25 km 2 d’extensió, es troba al sector septentrional de la comarca Limita a l’E amb el terme de la Fatarella, al SE amb Gandesa, al SW amb Batea, al NW amb la Pobla de Massaluca i al N amb el municipi de Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre S'estén entre la vall de Voravall, riu que vessa les seves aigües al pantà de Riba-roja i que forma en bona part el límit occidental del municipi, i una sèrie d’elevacions a llevant i que formen part de les muntanyes de la Fatarella, entre les quals destaca el tossal de la Gaeta 548 m Tot el territori…

Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…

Situació Vista aèria d’aquesta important parròquia, que depengué fins al segle passat del priorat de Santa Maria de Meià A baix, la magnífica capçalera de l’església amb una notable decoració amb motius llombards, que també es fa extensible als murs laterals ECSA - M Catalán ECSA - E Pablo L’església de Santa Maria de Palau és situada al caire d’un serrat, en una posició eminent i a uns 200 m de la carretera de Gualter a Folquer Mapa 34-12291 Situació 31TCG482531 S’hi arriba per la carretera de Gualter a Folquer o per la d’Artesa a Folquer i a Tremp, i per un camí carreter que s’inicia a l’…

Situació Vista des de llevant d’aquesta capella ECSA - M Raurich L’església, aixecada prop de l’antic mas de la Sala, és situada en un planell enfilat al ribatge esquerre de l’Anoia, a la banda sud-oriental del terme, no gaire lluny de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798054 Per arribar-hi cal emprendre una pista antiga carretera, que té inici al quilòmetre 550,8 de la carretera N-II Poc després d’haver-la començada, just a l’indret on hi ha una guixera, a mà esquerra s’inicia el camí que porta al mas de la Sala ara Can Cansalada, prop del qual hi ha l’església Hom pot demanar la clau als…

L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de les…

Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà…

Notícies històriques Portalada de la façana de ponent, precedida per l’atri que constitueix la part baixa del campanar ECSA - GSerra L’església de Santa Maria de Puigcerdà, antiga parròquia de la vila, fou enderrocada l’any 1936 per la CNT-FAI Només n’ha restat l’atri campanar i la porta de ponent La darrera missa hi tingué lloc el dia 22 de juliol, i a partir de les sis de la tarda començaren a cremar objectes i imatges El 1940, acabada la Guerra Civil Espanyola, hi hagué un intent de reconstrucció segons un projecte que suposava bastir una nova església que no era ni de bon tros semblant a…

Un paisatge ben definitori de les Corberes, en aquest cas a la serra de Vingrau vinyes arrenglerades a les terres més planes i fèrtils, sota aspres muntanyes calcàries d’aspecte àrid Michel Cambrony El massís de les Corberes 113, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El paisatge era obert El bosc, rar, és limitat a alguns punts arrecerats i a les vores dels rius A la plana herbosa pasturaven grans ramats de bisons, urs i rinoceronts sobre els espadats calcaris i als altiplans vivien grups de muflons, isards i tars Aquesta extraordinària fauna existia a Catalunya, i…

Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…

El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…