Resultats de la cerca

Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al  Diario de Lérida  amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris  Catalunya Exprés ,  El Periódico de Catalunya  i  El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a  TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…

Granada Els jardins de Rusiñol Granada és important, sobretot per l’Alhambra, una de les mostres més riques d’arquitectura musulmana dela península Ibèrica i que més ha seduït viatgers i artistes Seguint el pas dels francesos a Catalunya, cal esmentar el viatge de Marià Fortuny al juny del 1870, quan arribà a Granada, i ràpidament, segons una carta escrita al seu amic Martí Rico, s’hi trobà molt a gust hi veia una ciutat molt pintoresca on es podia moure lliurement Va treballar a l’Alhambra i als seus entorns i es va esplaiar…

Vida Es llicencià en belles arts a Barcelona, i després de la guerra civil fou ajudant del gran escenògraf rus Piotr Schildknecht, conegut com a Pedro Schild, en les produccions d’UFISA enregistrades als estudis Orphea Marianela 1940 i Héroe a la fuerza 1941, ambdós films de Benito Perojo, i La florista de la reina 1940, Eusebio Fernández Ardavín Schild li ensenyà diverses tècniques i trucatges, com el glass shot o matte painting , o pintat sobre vidre El 1944 fou contractat per Ignasi FIquino com a decorador en cap d’Emisora Films i aplicà les tècniques apreses en films com Aquellas palabras…

Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un…

Situat al SE de la robusta península d’Artà, les serres mesozoiques, deprimides, integren el llindar de Manacor Les carenes culminen a 370 m alt al puig de ses Fites amb els termes d’Artà i Sant Llorenç des Cardassar, 340 m al puig des Corb, i, al límit amb Capdepera, 370 m al puig Gros, 352 as Pinet i 315 al penyal Roig serra de son Jordi El litoral s’inicia amb el cap des Pinar des Raig i coincideix amb la meitat septentrional de la badia de Son Cervera també anomenada d’Artà S'hi troben de N a S la platja de sa Marjal amb les cales des Port Vell i des Port Nou, la punta Roja i les cales…

Situació El poblat de Conill fou construït sobre un dels contraforts meridionals de la serra del Montsec, per damunt de la plana d’Àger Mapa 32-12289 Situació 31TCG175540 S’hi accedeix pel camí de Plandemates, que va des de la vila d’Àger fins a l’Ametlla del Montsec A uns 3 km, havent passat el torrent de Colobor, es troba el mas Conill El poble és situat sota aquest mas, poc abans d’arribar a l’antic castell i poble abandonat de Montaspre o Aspremont Història No posseïm cap referència documental directa sobre el lloc de Conill anterior al segle XII L’any 1164 Bernat de Colobor, en el seu…

Situació El Camp de les Lloses és un terreny del vessant oriental del puig de Torrecuques, al cim del qual s’han fet troballes d’època ibèrica i romana Pertany als contraforts de la serra de Sant Andreu i és a uns 500 m de la ciutat ibèrica vers migdia i vora la riba sud-occidental de l’estany desaparegut d’Ullastret A prop passa el vell camí d’Empúries, del qual, més a migjorn, sota el puig de la Garriga, resta un tram enllosat Mapa 334M781 Situació 31TEG075188 Hom pot arribar-hi des del poble d’Ullastret, pel camí vell de Palau-sator, que actualment surt de la carretera de…

El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses, existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…

La part més meridional del terme és accidentada per la serra de Brusca i la serra Negra, cobertes de pins que culminen al Picaio, a 1304 m alt, més enllà de les quals el riu de Montlleó fa de límit amb l’Alcalatén La part oriental és drenada pel riu Sec afluent, per l’esquerra, del riu de Montlleó i per alguns barrancs que li són tributaris l’esmentat riu Sec s’endinsa en l’impressionant congost de la Foç La part occidental, centrada per la caseria dels Montllats, és accidentada per un conjunt de moles i coberta d’extensos boscs Coder, 1467 m Palomita, 1379 m el Bovalar, 1433 m i la Moleta,…

Una part del terme és regada amb aigua de l’Aglí La major part del terme és conreada 92679 ha Els principals conreus són els arbres fruiters 252 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1 de pereres, hortalisses 152 ha i sobretot la vinya 2278 ha És el centre d’una zona que comprèn, a més, els termes de Salses, Òpol, Baixàs i Parestortes de moscatell, conegut amb el nom de vi de Ribesaltes , que hi dedica en conjunt 8250 ha Hi ha tres empreses de transport de fruita, dues fàbriques d’embalatges i empreses de construcció i de fusteria Hi ha extracció de sorres i graves al llit de l’Aglí El 1937…