Resultats de la cerca

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…

Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…

Situació i presentació Es troba al sector meridional i més baix de la comarca, en contacte amb la cubeta de Móra Limita amb el Molar NW, Bellmunt del Priorat NE, Falset, Marçà E, els Guiamets S, tots ells municipis del Priorat, i amb Garcia W que pertany a la comarca de la Ribera d’Ebre El sector més elevat és el de llevant, amb 341 m al tossal de Puig-roig i 305 a la Tosseta El riu de Siurana, poc abans de la seva confluència amb l’Ebre, forma el límit nord-occidental, i rep per l’esquerra diversos barrancs com els d’en Pou, de la Vila i de la Raora, aquest últim que conforma el límit…

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…

Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…

Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Situació Un pany de mur d’una construcció anterior a l’edifici actual a la part superior aquest pany mostra l’inici d’una curvatura d’una volta F Tur El santuari de Sant Jaume dels Verders, o dels Solers, i les restes del casal dels Solers són al sector sud-occidental del terme de Vilanant, a uns 2 km de la població Es troben a poca distància del mas Rodeja, que és vers ponent, i de les ruïnes del castell d’Escales o dels Moros, vers llevant, damunt un serrat no gaire elevat sobre el curs del Manol, que discorre vers migdia Mapa 258M781 Situació 31TEDG888775 Un camí de terra porta des de…

Situació i presentació És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès El separen de Valls E la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí de la Riba N, els costers de la Plana i la Serra Gran de Mont-ral W, el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta dit normalment riu Glorieta o el Glorieta i la serra del Pou de l’Albiol al Baix Camp SW, els plans del Veçar i el barranc del Burguet els límits amb la Selva del Camp,…