Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
gàdids
Ictiologia
Família d’actinopterigis de l’ordre dels gadiformes amb la majoria d’espècies exclusivament marines, d’aigua freda i temperada, entre les quals es destaquen el bacallà, la mare de lluç i el lluç; també inclou algunes espècies d’aigua dolça.
fructiturisme
Turisme i lleure
Agronomia
Modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters.
Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla visites a les centrals de fruita degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc
Els cestodes
Aspecte general dels cestodes monozoics i dizoics A, B Cestodes monozoics cestodaris A adult d’ Amphilina foliacea, B adult de Gyrocotyle C, D Cestodes monoics eucestodes C adult de Caryophyllaeus laticeps, D adult de Spathebothrium simplex E, F, G, H Cestodes polizoics E adult de Nematoparataenia southwelli , sense segments, ni porus sexuals, ni bossa del cirrus, ni vagina els seus òrgans sexuals ocupen zones indistintes dins el curt estróbil F adult de Litobothrium alopias , amb segments anteriors modificats i proglotis terminal madur G adult de Taenia saginata diversos metres de llargada,…
cnidaris
cnidaris: pòlip (Dendronephtya Klunzingeri)
© Fototeca.cat
Zoologia
Embrancament d’animals metazous diploblàstics i de simetria radiada, agrupats antigament amb els ctenòfors dins l’embrancament dels celenterats.
Tenen una cavitat interna o gastral que comunica amb l’exterior per un orifici únic La paret del cos és formada per dues capes l’ectoderma i l’endoderma, entre les quals hi ha la mesoglea Aquesta constitució correspon a l’estat de gàstrula Hi ha dos tipus fonamentals d’organització el pòlip , que és fix, i la medusa , o forma lliure ambdós tenen una obertura única que fa alhora les funcions de boca i anus Les parets del cos limiten la cavitat gastrovascular única, dividida o no Els pòlips són sèssils, de forma cilíndrica o sacciforme i boca oral tentaculada les meduses són vàgils…
Castell d’Altés (Bassella)
Situació Minses restes del que fou un notable castell en època medieval ECSA - V Roca Situat en un turó, al marge esquerre de la Ribera Salada, hi ha Altés A la part més alta del poble, a la rectoria, trobem uns panys de paret que donen testimoni del seu castell Mapa 34-12291 Situació 31TCG610535 Per arribar a Altés cal sortir de Bassella per la carretera de Solsona A 2,5 km, a mà dreta, un trencall portarà a Altés, que és a 500 m MTV-VRM Història La seva església, dedicada a sant Pere, era la de l’antic castell d’Altés, i és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la…
Castell de Taús (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Restes de l’antic castell adossat a una construcció moderna ECSA – A Villaró Aquest castell és situat al capdamunt del poble, adossat a una construcció moderna Mapa 34–11253 Situació 31TGC512838 Per anar a Taús cal prendre la carretera que, de Noves de Segre, va fins als Castells i Gerri de la Sal Les restes del castell es troben a la part més alta del poble AVB Història El castell de Taús és esmentat l’any 1094 com una propietat de Ramon Guillem de Taús En el testament d’aquest, a part el castell, es fan llegats a Sant Martí i Sant Julià de Taús Els primers senyors coneguts del lloc…
Castell de Sant Romà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Torre de planta quadrangular, força malmesa, al costat del camí de la Cerdanya al Berguedà ECSA - J Bolòs Torre d’un castell situada a la part alta de la vall de Ridolaina, sobre una penya al costat del camí que, passant pel Pas dels Gosolans, permet de comunicar la Cerdanya amb el Berguedà Mapa 35-11 254 Situació 31TCG953866 Poc abans d’arribar a Montellà, cal agafar la pista de terra que passa pel costat de l’església de Sant Genís i porta cap al Cadí Al primer trencall s’ha d’anar cap a la dreta i al segon, a l’esquerra Aquesta pista passa per damunt de la casa enderrocada de Sant…
Francesc Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega i Eixea
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…
,
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
Bibliografia general sobre l’escultura moderna
Bibliografia Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Ainaud, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya Col Dolça Catalunya, vol I , Barcelona, Ed Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina