Resultats de la cerca

L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…

La capital és Edmonton El migjorn és constituït per roques primàries i mesozoiques i cobert de dipòsits glacials que formen un sòl fèrtil, amb una capa superficial de terra negra, ocupat per praderies altes El territori és drenat pels rius North Saskatchewan, Red Deer i Peace El NE forma encara part de l’escut canadenc, plataforma de roques granítiques arcaiques arrasades per les glaceres quaternàries i amb llacs abundosos Athabasca, Claire, rius Athabasca, Peace i el parc nacional de Buffalo Terres baixes i grans planures formen l’interior de la província Ocupen l’W les…

És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…

Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…

Situació Bloc de pedra esculpit que hi ha en una cantonada del mur exterior de llevant de la sagristia actual F Tur L’església de Sant Pere és la del poble de Vilarnadal, situat al sud-oest del cap del municipi, al vessant meridional i al peu del turó de l’Altrera, vora la riera de Vilarnadal, a la vall i prop d’unes fonts Mapa 220M781 Situació 31TDG962880 Hom hi pot arribar per la carretera local de Pont de Molins, que s’agafa a la carretera N-II, a Masarac JBH-JVV Història L’església de Sant Pere de Villarnatallo apareix esmentada l’any 1362 com a sufragània de la parròquia de Sant Martí de…

Situació Part de ponent de la nau de l’església actual, amb un tram més estret, cobert amb volta de canó, el qual correspon a l’obra romànica primitiva F Tur L’església de Santa Pellaia és el temple parroquial del poble del mateix nom, de masies disperses, situat a la part occidental del terme, en un dels punts més alts de la serra de les Gavarres, a la capçalera de la conca del Daró Mapa 334M781 Situació 31TDG932411 Per anar-hi cal agafar la carretera de la Bisbal d’Empordà a Caçà de la Selva, que travessa la serra de les Gavarres Just al punt on es passa la carena més alta hi ha l’església…

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les afrontacions que…

Situació Petita capella rural, en bona part arrebossada i enguixada, situada en un ambient feréstec de penyals entre Tost i Torà T Pollina La capella de Sant Genís és situada a la meitat del cami entre Tost i Torà, a la dreta del riu de Tost MLIC-JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG682816 Història No es coneix cap notícia documental concreta de l’església de Sant Genís Només en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Tost, de l’any 1040, apareix esmentada l’església de Sant Genís com a límit d’un alou cedit a Sant Martí, “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I parte in…

Alçat de l’església i la casa forta J Moner i J Riera És una construcció situada a ponent de l’església de Brió, a poc més d’1,5 m d’aquest edifici La casa forta de Brió o Casa forta de Briolf és una casa torre que té una planta quadrada, amb una amplada interior de 4,1 m i un gruix dels murs d’1 m L’alçada actual és d’uns 8 m, repartits entre una planta baixa i un primer pis La part superior de l’edifici inicial i la seva coberta primerenca s’han perdut Un arc de mig punt, acabat en sengles motllures, parteix la cambra situada a peu pla de nord a sud al primer pis hi havia un altre arc,…

Fortificació situada a l’extrem nord del castell de Montsoriu al qual era unida per murs en part encara subsistents A Caballé Situació A l’extrem nord del turó on es troba el castell de Montsoriu, dalt d’un petit promontori anomenat de les Bruixes, s’aixeca aquesta torre La posició avançada respecte al conjunt del castell permet dominar millor la vall d’Arbúcies, al peu del Montseny, i el seu accés des de la costa Mapa 365M781 Situació 31TDG619263 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí indicat que porta al castell, i llavors enfilar el turó fins al punt on es troben les restes ACC Història…