Resultats de la cerca
Es mostren 511 resultats
L’estat de la llengua i de la cultura
El context Des de fa una cinquantena llarga d’anys, es disposa d’una abundant acumulació de dades referents a la llengua catalana durant el segle XVIII Fins ara han funcionat dos intents d’interpretació global d’aquest ric conjunt de testimonis El primer és aquell que, calcant la història de la llengua sobre la història de la literatura, cobreix tot el període que va del segle XVI al XIX amb l’etiqueta de la “decadència” El segon redueix fonamentalment la història de la llengua catalana al llarg del set-cents al joc oposat de dues forces la persecució política i la resistència defensiva La…
Bibliografia sobre la il·lustració de manuscrits a Catalunya
Fonts i documents Anzizu, E Fulles històriques del Reial monestir de Santa Maria de Pedralbes , Barcelona, 1897 Hernando, J Llibres i lectors a la Barcelona del segle XIV , 2 vol, Barcelona, Fundació Noguera textos i documents, 1995 Junyent i Subirà, E Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba a cura d’Anscari M Mundó, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1992 Madurell i Marimon, J M «El arte en la comarca Alta de Urgel», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona , vol IV, 1946 Madurell i Marimon, J M «Manuscritos trescentistas y cuatrocentistas», dins Hispània…
Bibliografia general referent al romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell
Art romànic
Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar…
Catalunya: temps de tripartits
Quan Pasqual Maragall i Mira arribà, el desembre del 2003, a la presidència de la Generalitat, ho va fer en un moment i en unes condicions molt diferents d’aquelles que una bona part de l’esquerra catalana havia previst o imaginat durant els llargs anys d’oposició als governs de Jordi Pujol i Soley El maragallisme —entès com l’antítesi del pujolisme, com un discurs entre hanseàtic i cosmopolita que girava l’esquena al rerepaís català, com una cultura postidentitària encapçalada pels Eugenio Trias, Pep Subirós, Félix de Azúa, etcètera—, aquell maragallisme, conegué la seva esplendor al final…
Literatura 2018
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…
El projecte espanyolitzador i la nova cultura pública
Barcelona va ser ocupada pels vencedors de la Guerra Civil el 26 de gener de 1939 L’endemà mateix, el general Elíseo Álvarez Arenas, cap dels serveis d’ocupació, feia públic un ban on hi havia una promesa que podia semblar tranquillitzadora per als incauts, però que era, sens dubte, una amenaça i alhora una sentència de mort per a l’ús públic i el culte de la llengua “Catalanes, tened la seguridad de que vuestro lenguaje, en el uso privado y familiar no será perseguido” És evident que la persecució en l’ús privat i familiar quedava fora de l’abast de les forces vencedores, que, de moment, no…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
Banc de Valls (1881-1968)
La creació El Banc de Valls es constituí el 23 de novembre de 1881 en un acte celebrat a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp, presidit per l’alcalde El promotor de la iniciativa fou Josep Castellet i Sampsó, advocat i diputat a les Corts espanyoles pel districte Al voltant seu es reuniren una cinquantena de persones propietaris, industrials, membres de professions liberals, ben representatives del que era la societat benestant i emprenedora de Valls D’acord amb els estatuts, el Consell d’Administració o Junta de Govern 1881 estava format per quinze membres, entre els quals hi havia un…
El temps del modernisme
Els elements en joc El Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner, seu de l’assemblea de representants de Catalunya, en el marc del moviment de Solidaritat Catalana La Actualidad, núm 101 Barcelona, 3 de juliol de 1908 BC Primer element Ens hem de preguntar pel temps del Modernisme, però també pel temps dels modernistes Això aquival a voler entendre, alhora, un període històric i la forma com va ser comprès i viscut per alguns dels seus protagonistes, en aquest cas el grup format per intellectuals, professionals i artistes que vivien i treballaven a Catalunya Segon element El…
La pintura en el modernisme
El terme Modernisme implica una modernització de la cultura catalana considerada com a arcaica i provinciana, i la creació d’un art específic català En estreta relació amb el catalanisme polític, els catalans s’adonen que la cultura catalana s’ha de deseixir del provincianisme i, mitjançant el cosmopolitisme, ha d’arribar a un grau més alt de diferenciació i d’independència respecte de la cultura oficial castellana de Madrid, considerada com a deficient i conservadora Com que la cultura europea contemporània oferia tot un seguit d’opcions artístiques diferents, relacionades amb profunds…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina