Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
amplitud
Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud ortiva o…
Santa Eugènia de les Piles de Gaià
Art romànic
L’ermita de Santa Eugènia és situada a la banda meridional de la població de les Piles de Gaià, damunt un petit tossal D’aquesta capella no s’han localitzat referències documentals Tot i que en l’actualitat la fàbrica no correspongui a un edifici romànic, es pot suposar que fou erigida a l’edat mitjana, si s’ha de jutjar per la seva advocació, car aquesta santa té un origen devocional força antic Per aquesta raó no es pot desestimar la hipòtesi que l’edifici primitiu hagués estat bastit dins l’estil romànic i que posteriorment hagués estat refet del tot Santa Eugènia és la patrona de la…
Sant Pere de Colls (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Aquesta església és situada a la caseria de Colls, al nord del Pont de Montanyana Es tracta d’un edifici refet al segle XVI Probablement el lloc anomenat Holus , citat en l’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026, es refereix a l’indret de Colls El primer esment de l’església de Colls és de l’any 1076, en què la senyora Comtessa de Salàs conjuntament amb els seus fills donen com a dot a Miró Gerbert, per raó de matrimoni amb Ava, part del seu alou que tenien als termes de Montanyana i d’Areny, al comtat de Pallars, als vilars i termes de Sanctum Petrum de Quallos i de la Torre de…
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…
Ferran Rosell i Jané
Metge.
Estudià a la Universitat de Barcelona 1905 Intervingué activament durant l’epidèmia del còlera al Vendrell, l’any 1912, raó per la qual li fou concedida la gran creu de beneficència Milità en el partit radical-socialista Participà en la creació del Sindicat Mèdic de Catalunya 1921 Com a representant del seu partit, prengué part en el pacte de Sant Sebastià 1930 Desenvolupà un original tractament per a curar les varices L’any 1936 fou nomenat inspector general de l’Hospital Clínic de Barcelona Fou metge personal del president Companys Durant la guerra civil fou secretari general del sindicat…
Stephen Edelson Toulmin
Filosofia
Filòsof anglès.
Graduat en física i matemàtiques al Kings College de Cambridge 1942, després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, retornà a aquesta universitat i estudià filosofia graduat el 1946 i doctorat el 1948 Professor a diverses universitats britàniques i a Chicago Seguint el darrer Wittgenstein, estudià les teories científiques, més enllà dels límits que comportava el positivisme lògic, i àdhuc arribà a presentar una teoria general de la raó Human understanding , 1972 D’altra banda, l’anàlisi lingüística el portà a considerar les sentències prescriptives, que constitueixen el nucli de l’…
Garsenda I de Forcalquier
Història
Comtessa de Forcalquier (1209) i de Niça.
Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard vers el 1204 ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu En romandre vídua 1209, exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà Forcalquier, i es retirà al…
Gilles Deleuze
Filosofia
Filòsof francès.
Comentador i intèrpret original d’altres pensadors Nietzsche et la philosophie , 1962 La philosophie critique de Kant , 1963 Marcel Proust et les signes , 1964 Le bergsonisme , 1966 Spinoza et le problème de l’expression , 1969, la seva aportació comporta una crítica de la mateixa raó edipopsicoanalítica Différence et répétition i Logique du sens 1969 i L’anti-Oedipe 1972 i Rhizome 1976, obres en collaboració amb Félix Guattari, la primera de les quals constitueix la primera part de Capitalisme et schizophrénie La segona fou publicada el 1980 amb el títol Mille plateaux , també en…
amén
Música
Paraula d’origen hebreu que significa ’això és veritat’ i alhora ’això és desitjable'.
És emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions, per a manifestar l’acord i l’adhesió amb allò que hi ha estat dit En l’ordinari de la missa, apareix al final del glòria i el credo En les misses polifòniques sol unir-se al Cum Sancto Spiritu al final del glòria i al Et vitam venturi sæculi al final del credo per formar seccions musicalment independents, gairebé sempre -almenys a partir del segle XVII- en estil fugat També pot ser tractat, dintre i fora de la missa, com a text únic d’una secció independent, per exemple el final d' El Messies de GF Händel En la tradició…
heldenbariton
Música
Terme alemany que significa baríton heroic.
És una varietat de la veu de baríton molt poc freqüent i, per aquesta mateixa raó, molt preuada Les veus anomenades heroiques són, en general, veus grans i robustes, capaces de competir amb orquestres de grans dimensions, amb una resistència poc corrent i de timbre molt brillant Malgrat ser un terme bàsicament adscrit al repertori wagnerià, en papers com Wotan a la Tetralogia , Hans Sachs a Die Meistersinger von Nüremberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' i Telramund a Lohengrin , té una equivalència prou directa amb el terme baríton dramàtic, utilitzat en el repertori d’òpera italiana, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina