Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
castell de Palafolls

Vista del castell de Palafolls
© Alberto González Rovira
Castell
Antic castell del municipi de Palafolls (Maresme), al cim d’una petita serra, a la riba dreta de la Tordera
Les restes El conjunt del castell, tal com es conserva avui, és el resultat d’una sèrie de reformes i ampliacions al voltant d’una construcció primitiva dutes a terme des del final del segle X o l’inici de l’XI fins ben entrat el segle XIV La planta del castell, força complexa, es divideix en dos recintes clarament diferenciats el sobirà i el jussà El recinte superior, o recinte sobirà, de forma poligonal i irregular, es troba una mica descentrat respecte a la totalitat del conjunt Interiorment, aquest recinte es dividia en dos àmbits El primer, que trobem només entrar, comprèn naus separades…
Casa forta de la Boadella (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa amb restes d’una capella, aprofitada durant segles com a masia J Tous La Boadella és situada a la part solana de la vall de Fígols, a 2 km d’aquesta població Mapa 34–11253 Situació 31TCG648741 Al capdamunt del poble de Fígols prendrem la pista que va a Romanins, i continuarem per la pista de la Vall fins a la cruïlla de pistes, a 2 km Allí a la vora s’alça la casa de la Boadella MTV-VRM Història No hi ha notícies històriques sobre aquesta fortificació Tan sols s’ha trobat un esment del lloc de Boadelia de l’any 1030, en què es donà a Santa Maria d’Organyà un alou…
Molí de Castellnou d’Ossó (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Molí hidràulic fariner situat a la riba del Sió, sota el poble de Castellnou d’Ossó ECSA-J Bolòs Molí situat a la riba dreta del riu Sió, sota del poble de Castellnou d’Ossó Mapa 33-14 360 Situació 31TCG457257 Si seguim la carretera L-303 que va d’Agramunt cap a Cervera, un cop a Castellnou d’Ossó, hem de travessar el riu i ja veurem les restes del molí al peu de la població Molí Es tracta d’un molí hidràulic fariner, format per un edifici, on hi havia el carcabà, la sala de les moles i, al damunt, les dependències per al moliner També era part del conjunt de construccions del molí…
Castell de Montmany (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Angle nord-est del castell de Montmany, única part conservada, amb murs espitllerats d’una gran alçària V Buron Castell termenat situat a 684 m d’altitud, a l’extrem nord-oest del pla de la Creu del Romaní Es troba a la part nord de la vall de Montmany, entre aquesta i el sot del Bac, el qual és al nord del castell Mapa L37-14364 Situació 31TDG381192 És accessible per una pista que surt de la carretera del Figueró a Montmany, al quilòmetre 3,9, prop d’una pista de tennis La pista volta el turó de la Cuspinera i deixa al peu mateix del castell, bé que el darrer tram, uns 25 m, és…
Castell de Canals (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Únic pany de mur que resta d’aquesta fortalesa J M Masagué L’altiu pany de paret que es conserva del castell de Canals, es dreça al cim d’un turó, de privilegiada situació, a l’oest de Valldoreix Encara que el bosc espès el voreja en bona part, les terres de l’entorn són totes urbanitzades i un dels carrers passa a menys de cent metres d’aquestes ruïnes Mapa 36-16420 Situació 31TDF192902 Per arribar-hi cal situar-se a la plaça de Joan Majó davant l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Valldoreix, on neix la rambla de Jacint Verdaguer Després de seguir-la durant 2,900 km, es…
Castell de Can Pascol (Castellví de la Marca)
Art romànic
Situació Antiga fortalesa i torre de guaita, subsidiària del castell de Castellvell de la Marca ECSA - J Bolòs El castell de Can Pascol o Pasqual és situat damunt d’un serrat, al cim d’una penya, a la riba esquerra del riu Marmellar S’alça en una petita vall boscosa, molt propera al castell de Castellvell de la Marca Mapa 35-16419 Situació 31TCF808788 S’hi pot anar venint per la carretera de Sant Jaume de Domenys i de Conilleres o bé venint de Castellví de la Marca Cal agafar una pista que surt de la riba dreta del riu Marmellar Hem de seguir la pista uns centenars de metres i agafar-ne una…
Castell del Vilot de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Crestes rocalloses de Finestres, amb una torre de guaita a la penya del fons i l’església de Sant Vicenç i altres elements defensius darrere la primera cresta ECSA - JA Adell Les restes d’aquest castell es troben a llevant del poble de Finestres, al cim d’unes crestes rocalloses que són a l’altra banda del torrent de la Serra o del Vilot A l’entrada del conjunt, al nord, hi ha una torre a l’altre extrem, al sud, es dreça l’església de Sant Vicenç Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir uns metres la…
Les grimmials
Molses de l’ordre de les grimmials 1 Grimmia orbicularis a aspecte general d’un fragment de gespa x 1,5 b aspecte general del gametòfit i de I’esporòfit x 6 c detall d’un fillidi x 25 d detall d’una càpsula x 20 2 G pulvinata a detall d’una càpsula x 25 b detall d’un fillidi x 25 3 Schistidium apocarpum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 4 b detall d’una càpsula x 30 4 Racomitrium canescens a aspecte general del gametòfit x 4 b detall d’un fillidi x 25 Miquel Alcaraz Aquest ordre comprèn molses acrocàrpiques, perennes, de vida saxícola sobre pedra, que formen típics pulvínuls…
Castell de Besora (Navès)
Art romànic
Situació Vista del castell des del costat nord-occidental J Bolòs El castell de Besora fou construït al cim d’un serrat des del castell, situat a uns 840 m d’altitud, podem albirar una bona part del baix Solsonès i, fins i tot, més enllà La relació visual, per exemple, amb el Castellvell de Solsona és bona Mapa 292M781 Situació 31TCG841543 Al punt quilomètric 9 de la carretera que va de Solsona a Navès i a Berga, surt, a mà esquerra, una pista que porta a l’església de Sant Serni i al veïnat de Besora i després, uns 500 m més amunt, seguint un camí carreter una mica més dolent, fins al…
Santiago Sobrequés i Vidal
Historiografia catalana
Medievalista i professor.
Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…