Situació
Vista del castell des del costat nord-occidental.
J. Bolòs
El castell de Besora fou construït al cim d’un serrat; des del castell, situat a uns 840 m d’altitud, podem albirar una bona part del baix Solsonès i, fins i tot, més enllà. La relació visual, per exemple, amb el Castellvell de Solsona és bona.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG841543.
Al punt quilomètric 9 de la carretera que va de Solsona a Navès i a Berga, surt, a mà esquerra, una pista que porta a l’església de Sant Serni i al veïnat de Besora i després, uns 500 m més amunt, seguint un camí carreter una mica més dolent, fins al castell d’aquest lloc; tot plegat són uns 4 km.
Història
El lloc de Besora ja surt esmentat a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del segle IX. La seva situació enlairada ens permet comprendre que en una època primerenca ja hi hagués un establiment ben organitzat. D’altra banda —tot coincideix—, segons J. Coromines, aquest és un dels pocs topònims del Solsonès de possible origen bascoide.
L’any 981, ja surt esmentat en un document un castell de Besora (“chastro Besora”), situat al comtat d’Urgell. L’any 1128, trobem que n’era senyor Pere de Besora, el qual, amb la seva muller Berenguera, féu en aquella data l’establiment d’un mas. Després de l’any 1128, hom ja coneix la major part dels noms dels senyors d’aquest castell. El darrer dels senyors de la casa de Besora fou Berenguer, que féu testament l’any 1273, en el qual establí que el castell de Besora i els feus que tenia a la vall de Lord i a Clariana havien d’ésser venuts pels seus marmessors.
L’any 1312, trobem que Ramon de Jorba ven al paborde de Solsona les castlanies de Besora i de Navès. La fortificació de Besora consta també, juntament amb moltes d’altres, entre els castells inclosos al comtat de Cardona, creat l’any 1375.
Església
L’edifici actual del castell de Besora té una longitud total de poc més de 20 m i una amplada d’uns 6 m. En realitat, però, fàcilment veiem que és compost de tres elements.
Una primera construcció és una torre de planta rectangular situada a l’extrem de tramuntana del castell: té una amplada de 4,90 m i una llargada de 6,50 m.
A l’extrem meridional hi ha una altra torre, també de planta rectangular i potser coetània de la que acabem de descriure, amb una longitud de 6 m i una amplada, així mateix, de 4,90 m.
Fent de nexe entre aquests dos elements, hi ha una tercera construcció que té una llargada de més de 10 m i una amplada, igualment, d’uns 6 m.
L’alçada de l’edifici oscil·la segons els llocs entre els 8 i els 11 m.
Els carreus de tot el castell solen ésser ben tallats i escairats. Tot i que hi ha algunes petites diferències entre els diversos cossos constructius o, fins i tot, per exemple, entre la part baixa i l’alta de la torre de tramuntana, de fet, bàsicament, les pedres de tots tres tenen unes mides semblants: uns 20-25 cm d’alt per uns 35-40 cm de llarg.
Planta baixa (a dalt) i planta superior (a baix) de les dependències del castell. Escala 1:20.
J. Segués
La porta principal és oberta al cos central, a la paret de llevant, a tocar de la torre septentrional. La part superior de la porta fou refeta en època moderna; abans era formada per un arc de mig punt, del qual només han restat les cinc dovelles més altes, que fan 60 cm de llarg.
A la torre de tramuntana hi ha diverses espidieres, a les façanes septentrional i de ponent. Aquestes espitlleres són formades per tres carreus col·locats a banda i banda, un carreu sota i un altre a sobre. També hi ha alguna espidiera al cos central i —encara que és una mica més petita— a la torre de migjorn.
Per les seves característiques, aquesta construcció de Besora, en conjunt, sembla feta vers el segle XIII, tot i que, com ja hem dit, no creiem que tots els seus elements siguin coetanis.
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Senyoriu de la vescomtal família Miró, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, vol. XIX, núms. 168-178, Barcelona 1909.
- Pere Català i Roca: Castell de Besora. Els castells catalans, vol. VI, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1979, pàgs. 43-48.