Resultats de la cerca
Es mostren 2347 resultats
La zona del polimorfisme cromosòmic de ratolí domèstic a Catalunya
Les zones de polimorfisme cariotípic, anomenades també freqüentment zones híbrides cromosòmiques , són regions on individus de poblacions diferenciades cromosòmicament entren en contacte, es reprodueixen i donen lloc a descendència amb un cariotip mixt Les reordenacions de cromosomes poden tenir un paper important en la interrupció del flux gènic entre grups d’individus cariotípicament diferents, ja que actuen com a mecanismes d’aïllament postzigòtic, ja sigui impedint la formació d’híbrids, o bé produint híbrids de viabilitat reduïda o esterilitat parcial o total Cariotip d’un ratolí…
Muhammad Yunus

Muhammad Yunus
© Universidad Complutense de Madrid
Política
Economista de Bangladesh.
Fou professor d’economia a la Universitat de Chittagong de 1961 a 1965, i el 1965 amplià estudis a la Universitat de Vanderbilt EUA on obtingué el doctorat l’any 1969, i hi ensenyà economia fins el 1972, que tornà com a cap de departament de la Universitat de Chittagong Els seus estudis el portaren a concloure que un dels principals obstacles per a sortir de la pobresa de la població rural era la manca de disponibilitat de diners que, d’altra banda, les entitats bancàries tradicionals no els prestaven en condicions accessibles Amb aquest objectiu, fundà el 1976 el Grameen Bank , que oferia…
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens…
població activa
Sociologia
Població que té l’edat mínima per a accedir al mercat laboral i es troba en situació d’ocupació o bé en estat d’atur o desocupació.
Hom entén per població activa ocupada aquella que realitza una activitat econòmica de la qual obté una remuneració La població activa desocupada és aquella que busca la seva primera feina o que ha deixat l’activitat econòmica que realitzava anteriorment a la situació de desocupació El mesurament d’aquest darrer grup de població ve donat per la proporció de població activa és a dir, la relació entre el conjunt de la població activa respecte del total de la població La taxa d’ocupació relaciona el nombre de persones ocupades respecte del total de la població activa, mentre que la taxa d’atur…
Necròpoli del carrer de l’Orfeó Català (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Necròpoli situada a la vila de Santa Coloma, al carrer de l’Orfeó Català, fora del nucli històric, a la riba esquerra del Gaià Mapa 34-15390 Situació 31TCG655996 Necròpoli La realització d’unes obres de serveis públics al carrer de l’Orfeó Català va posar al descobert un seguit d’enterraments d’època medieval, la qual cosa va fer que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat hi portés a terme una campanya d’excavació el mes de febrer del 1988 Es van estudiar set sepultures alineades en direcció N-S aproximadament, a una fondària entre 1 i 1,5 m, i es van documentar restes d’almenys…
Estornell vulgar
Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són…
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les…
bergdama
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les regions muntanyoses centrals de Namíbia.
D’origen desconegut, probablement prebantu, els bergdames 88 000 individus el 1982 racialment s’assemblen més als nègrids de l’Àfrica central i occidental, que no pas a llurs veïns khoikhois Fins a l’època de la colonització alemanya estigueren sotmesos en gran nombre successivament als names i als hereros , al servei dels quals practicaven el treball dels metalls i la terrissa Originàriament vivien de la recollecció i de la ramaderia de bestiar cabrú, en petits grups exogàmics patrilineals La llengua és una variant del nama Tots els indicis fan suposar que el nama no és pas llur…
neocaledonià | neocaledoniana
Etnologia
Individu de l’illa de Nova Caledònia, a la Melanèsia.
És un dels representants més purs de la raça melanèsida Els neocaledonians tenen la pell molt fosca, gairebé negra, el cos robust i els membres curts i forts Els cabells són negres i cresps com els dels negres africans, però els creixen molt més, de manera que formen una mena d’enorme perruca en el cas d’alguns notables arriba a tenir més d’un metre de diàmetre Llur fesomia és molt primitiva, amb ulls ensorrats a les conques, nas d’arrel deprimida i front cap enrere, amb arcs superciliars molt prominents i un marcat prognatisme Actualment són uns 30 000 individus, que viuen de la…
assistencialisme
Sociologia
Disposició assistencial de l’estat o de determinades associacions benèfiques a persones sense recursos.
Aquest tipus d’assistència albergs, menjadors, dutxes, etc sovint és considerada poc convenient, perquè es veu com un palliatiu que, en la major part dels casos, no porta a la solució dels problemes socials dels individus o dels grups més necessitats i, en canvi, esdevé contraproduent, atès que tendeix a fomentar la passivitat i la dependència dels ciutadans assistits Aquesta és una de les crítiques més punyents a l’estat del benestar, que en algunes ocasions pot fomentar la passivitat i la indefensió dels ciutadans, i, per contra, és important, en alguns casos, que les persones…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina