Resultats de la cerca
Es mostren 1113 resultats
acord
Música
Combinació de dues o més notes simultànies que és percebuda com una unitat.
Comporta una idea de fusió, d’unitat, de concordança que exclou la mera coincidència accidental o agregació No obstant això, per extensió, sovint s’anomena acord qualsevol simultaneïtat sonora L’harmonia harmonia2 és la disciplina que n’estudia l’estructura morfologia i les relacions que s’estableixen entre els acords d’una frase musical sintaxi Tradicionalment, l’acord s’ha identificat com un dels elements bàsics de la tonalitat Descripció tècnica Tot i que sovint apareixen combinacions simultànies de dues notes -díades-, els teòrics encara no han establert si s’han de considerar acords…
Les calicials
Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…
Guillaume de Machaut
Literatura francesa
Música
Compositor i poeta francès.
Vida Considerat el músic més important de la seva època, possiblement s’educà a Reims Cap al 1323 ingressà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, de qui fou secretari La seva primera composició datable, el motet Bone pastor Guillerme/Bone pastor qui pastores , dedicat a Guillem III de Trie, en aquell moment arquebisbe de Reims, és de l’any 1324 Recorregué Europa amb el seu patró, acompanyant-lo en les múltiples accions militars que emprenia Per recomanació del rei, el papa Joan XXII li concedí una canongia en expectativa a Verdun Lorena el 1330, una altra a Arràs Artois el 1332 i una…
,
magnetòfon

Esquema d’un magnetoscopi de tipus domèstic amb el detall de l’enregistrament helicoidal en sentit oblic respecte a l’avanç de la cinta
© Fototeca.cat
Electroacústica
Música
Aparell d’enregistrament magnètic de sons, basat en la imantació permanent d’un suport adequat, generalment una cinta magnètica.
Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…
música d’Eslovàquia
Música
Música desenvolupada a Eslovàquia.
Música culta De la música dels primers temps després de la cristianització, produïda al segle IX, no en queden testimonis Es conserven, en canvi, l’anomenat Missal de Bratislava, del segle XIV, i una sèrie d’antifonaris i graduals dels segles XV i XVI Pel que fa a la música profana, se sap de la seva existència per l’esment que es fa a nombrosos ministrers, en diversos documents a partir del segle XIII Ja al segle XVII es troben els primers compositors importants, com ara J Šimbracký i S Bockshorn Capricornus, que destacaren per les seves obres polifòniques Durant el Barroc, tant la música…
Rorqual comú
El rorqual comú Balaenoptera physalus és el més ràpid dels rorquals i pot arribar, de manera puntual, a velocitats superiors a 12 nusos Les seves immersions són d’uns 3 a 10 minuts de durada, a la fi de les quals produeix una successió de bufades que permeten localitzar-lo amb facilitat Es caracteritza per la seva estilització, la pigmentació ventral asimètrica i l’aleta dorsal de mida mitjana El nombre de rorquals comuns a les nostres aigües s’ha reduït d’uns 6000 a començament de segle a poc més de la meitat com a conseqüència de les captures efectuades des de factories baleneres situades…
Serp blanca
Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata preocular vertical estreta o…
Poblat alt-medieval de Sant Pere de Gavà
Art romànic
Situació Planta de les estructures de la darrera fase d’aquest establiment situat al jardí de la rectoria Museu de Gavà - Pere Izquierdo Les restes de l’assentament alt-medieval de Sant Pere de Gavà foren descobertes casualment durant la construcció d’una bassa al jardí de la rectoria, darrere l’església parroquial de Gavà Les obres motivaren la primera intervenció arqueològica en aquest sector Posteriorment, hom colgà les estructures excavades a fi de protegir-les Mapa 36-17448 Situació 31TDF167733 Jaciment arqueològic El registre arqueològic indica que una gran àrea prop de l’església havia…
Sant Esteve de Brió (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Conjunt singular de l'església de Sant Esteve de Brió, la rectoria i una antiga torre civil, tot situat sobre un mateix eix longitudinal, que formen el petit nucli rural de Brió F Tur L’antic poble de Brió era format per un conjunt disseminat de cases, agregat a Sant Miquel de Campmajor situat al marge esquerre del Ser Mapa L38-11257 Situació 31TDG744688 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau 9 km després, cal desviar-se per la carretera de Sant Miquel de Campmajor i el Collell Als 2,5 km cal agafar a la dreta un camí de terra que segueix…
Llúdria
La llúdria Lutra lutra és un carnívor de cos allargat i pèl bru i brillant que es caracteritza sobretot pels seus hàbits aquàtics En relació amb aquests hàbits disposa de membranes interdigitals als peus i a les mans Té la cua llarga, una mica aplatada i ampla a la base, que s’estreny progressivament i acaba en punta El cap és ample i deprimit, i les orelles són petites Pels mateixos hàbits aquàtics de què parlàvem, les orelles, els ulls i el nas se situen alineats a la part superior del crani, i d’aquesta manera pot mantenir les seves funcions sense a penes treure el cap de l’aigua Jordi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina