Definició
És anomenada ejaculació retardada la disfunció sexual caracteritzada per una incapacitat repetida per al desencadenament del reflex d’ejaculació després d’un període de temps prolongat d’estimulació sexual adequada.
En molts casos el trastorn apareix només en determinades pràctiques sexuals, per exemple quan es realitza el coit vaginal, mentre que l’ejaculació es desencadena normalment en altres situacions, per exemple amb la masturbació o amb una estimulació bucogenital.
Causes
L’origen del trastorn pot ésser divers, ja que pot correspondre a causes orgàniques o psicològiques.
El més freqüent és que sigui degut a factors psicològics o educatius, a causa dels quals, moltes vegades de manera inconscient, s’exerceix un control inhibitori excessiu del reflex d’ejaculació. Això és possible perquè si bé l’ejaculació és deguda a un mecanisme involuntari, regit pel sistema nerviós autònom, és necessari que hi hagi una actitud mental que faciliti el procés; per tant, l’activitat cerebral pot arribar a bloquejar l’acció del sistema nerviós autònom responsable del desencadenament de l’ejaculació. És a dir que, fins i tot per factors inconscients, l’home mateix impedeix que es desencadeni espontàniament l’ejaculació. En aquest sentit, els factors involucrats poden ésser molt diversos.
De vegades, la disfunció depèn de factors educatius; per exemple, si en l’adolescència es manté una educació molt estricta que reprimeixi la masturbació amb emissió de semen, quan l’home arriba a l’edat adulta pot considerar desagradable l’emissió de semen dins de la seva companya, encara que sigui de manera inconscient.
En altres casos és deguda a conflictes intrapsíquics, que rauen, per exemple, en una actitud d’hostilitat cap a la dona, una por inconscient a tenir fills o altres factors molt diversos.
En una mínima proporció dels casos, l’origen és degut a causes orgàniques, especialment trastorns medul·lars que afectin les fibres nervioses encarregades de desencadenar el reflex d’ejaculació, o bé tòxics o fàrmacs que inhibeixen el procés.
Diagnosi
La diagnosi acostuma a ésser molt fàcil, especialment en aquells casos, els més freqüents, en què l’ejaculació no es desencadena en determinades situacions però sí en d’altres. Per tal de determinar-ne l’origen, és fonamental practicar un interrogatori minuciós a l’home afectat i també a la seva parella, per a poder precisar les situacions en què s’evidencia el trastorn i les circumstàncies acompanyants, com també per a determinar els eventuals conflictes intrapsíquics, emocionals o de comunicació interpersonal que puguin concórrer en cada cas.
D’altra banda, cal diferenciar aquest trastorn d’altres situacions amb les quals, per manca d’informació, pot ésser confós.
Així, pot donar-se el cas d’orgasme sense ejaculació, dit també orgasme sec, en què es produeix la fase d’orgasme, amb l’aparició d’una certa sensació de plaer, però no s’observa l’emissió de semen. Aquesta situació pot donar-se en cas que hi hagi manca de producció de semen o bé pel bloqueig dels conductes que porten el líquid seminal fins a la uretra. Per a la seva diagnosi cal practicar un estudi genitourològic detallat. De vegades, després d’una vasectomia o esterilització masculina hom aprecia una disminució del volum de semen ejaculat, però en poques ocasions es produeix un veritable orgasme sense ejaculació.
Una altra situació que s’ha de diferenciar de l’ejaculació retardada és l’ejaculació retrògrada, en què es produeix una emissió de semen, però el líquid seminal no és expulsat a l’exterior, sinó que es dirigeix cap a la bufeta urinària. Aquesta situació pot esdevenir-se com a efecte secundari de certes intervencions quirúrgiques en les quals cal extirpar gran part o tota la pròstata —per exemple, en el tractament de tumors o en casos molt avançats d’hipertròfia prostàtica—, en què són lesionades algunes estructures anatòmiques de la zona. Tanmateix, l’ejaculació retrògrada no es considera una disfunció sexual, ja que la tercera fase de la resposta sexual, l’orgasme, s’experimenta normalment, encara que el líquid seminal no vessi a l’exterior.
Tractament
El tractament consisteix en una teràpia sexual en què es tendeixi a incrementar la comunicació amb la parella i a superar els problemes psicològics subjacents amb els procediments psicoterapèutics adients a cada cas i també realitzant certs exercicis sexuals que, sota les indicacions del terapeuta, l’home afectat ha de dur a terme en la intimitat amb Ja col·laboració activa de la seva parella.
Normalment, en una primera etapa s’intenta aconseguir l’ejaculació per mitjà de la masturbació, potenciant una situació de relaxació i eludint tots els factors que puguin provocar estrès. Quan ja s’ha aconseguit aquest objectiu, s’intenta fer el mateix, però que sigui en aquest cas la parella qui practiqui una estimulació manual a l’home fins a assolir una ejaculació. L’última fase, a la qual s’arriba quan els conflictes subjacents ja s’han anat resolent, es basa a aconseguir l’ejaculació practicant el coit. La duració del tractament és molt variable, i també els seus resultats, que depenen de la complexitat dels factors causants.