Resultats de la cerca
Es mostren 1320 resultats
Vila closa i castell de Tiurana
Art romànic
L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es comprova…
Teobald I de Navarra
Música
Compositor francès, un dels trobadors més importants de la seva generació.
Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle…
Catalunya i l’Imperi Napoleònic
Historiografia catalana
Obra de l’historiador igualadí Joan Mercader i Riba publicada a Barcelona el 1978, que analitza els efectes de sis anys i tres mesos d’ocupació napoleònica del Principat.
Desenvolupament enciclopèdic El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona febrer del 1808 – gener del 1810 El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica gener – maig del 1810 El tercer narra l’intermedi de MacDonald maig del 1810 – octubre del 1811 El quart explica l’annexió del Principat a…
Don Joan de Serrallonga
Cinematografia
Pel·lícula del 1948; ficció de 90 min., versió sonora dirigida per Ricard Gascón i Ferré.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Films Josep Carreras i Planas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1858 de Víctor Balaguer GUIÓ RGascon, Manuel Tamayo FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Amedeo Nazzari Don Joan de Serrallonga, Maruja Asquerino Doña Joana de Torrellas, José Nieto Fadrí de Sau, Fèlix de Pomés Don Carles de Torrellas, Domingo Rivas Don Salvi de Fontanellas, Arturo Cámara Joan de Colmenar, Joaquim Carrasco Bernard de Serrallonga, Fernando Sancho Tallaferro,…
castellanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…
Francisco Ascaso Abadía

M. García Vivancos, J. García Oliver, L. Lecoin, P. Odeón, F. Ascaso i B. Durruti, a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Política
Anarquista aragonès.
Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…
La incidència de les institucions en la societat
Rei en un acte d’homenatge envoltat de membres de l’oligarquia política, Llibre Verd , segle XIV AHC / RM La limitada participació d’alguns estaments ciutadans en el poder municipal no va impedir la profunda penetració social de les institucions entre la població urbana L’interès que aquestes despertaren es pot percebre a través del seguiment dels llinatges patricis La seva densa vida política fou possible gràcies al suport d’amplis sectors ciutadans i menestrals A l’edat mitjana, l’exercici del poder era restringit a l’elit que canalitzava totes les aspiracions i les inquietuds econòmiques i…
l’Empordà
Vista aèria de l’Empordà amb les característiques tanques de xiprers
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’…
Siracusa

Vista general de Siracusa
Giuseppe (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu i arquebisbat Posseeix dos ports L’Apollónion, a Siracusa Michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar colònies a l’…
principats llatins d’Orient
Història
Estats llatins del Pròxim Orient, sorgits com a conseqüència de la primera croada i organitzats segons el sistema feudal francès.
A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina