Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
Johannes Brahms
Música
Compositor alemany.
Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…
Santa Maria Antiga o Santiga (Santa Perpètua de Mogoda)
Art romànic
Situació Base del campanar d’estructura romànica des de la seva banda de llevant J M Masagué Santiga, antiga parròquia rural, és situada a mig camí de Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, a poca distància de la carretera que les uneix Actualment és sufragània de l’església de Santa Perpètua de Mogoda, municipi al qual fou agregada a mitjan segle XIX Dins el clos del temple hi ha una pagesia, en part adossada a l’absis Mapa L37-15393 Situació 31TDF293987 Per arribar-hi cal situar-se al punt quilomètric 3,850 de la carretrera que de Sabadell va cap a Santa Perpètua i Mollet, davant per davant…
Gonzalo Fernández de Heredia, arquebisbe de Tarragona (1503-1506)
El 22 de juliol de l’any 1503, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès diputat militar Jofre de Cruïlles, noble diputat reial Felip de Ferrera i de Llobera, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Valls, abat de Sant Llorenç del Munt oïdor militar Galceran Sescomes d’Anfesta, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jaume Traginer, burgès de Perpinyà Soldats i homes d'armes, retaule, segle XV RM Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, canonge i…
Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1375-1376)
El dia 24 de juny de 1375, la Cort reunida a Lleida nomenà els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Romeu Sescomes – 1380, bisbe de Lleida diputat militar Joan I d’Empúries, comte d’Empúries diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Pere Toló, comanador de Gardeny oïdor militar Galceran de Vilarig, cavaller oïdor reial Joan Serra, ciutadà de Barcelona La Cort nomenà també tres diputats per a mostres de tropes, càrrecs que recaigueren en Guillem de Guimerà, de l’orde de l’Hospital, Ramon de Peguera, cavaller, i Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida…
Breu història de la família
El fonament religiós de la família a la Grècia antiga El fonament en què es basa la família grega antiga és de caràcter sagrat l’ oikos terme que significa casa, família és una comunitat d’individus units per un culte comú, el dels avantpassats, i per relacions personals dotades també d’un sentit religiós Es forma part d’una família quan es té el dret de participar en cerimònies i ritus particulars i de vegades secrets Per exemple, el primer acte que marca l’ingrés d’un nadó a la família és el seu acostament a la llar de foc, que és un lloc de culte domèstic, que mai no serà absorbit ni…
Els palaus abacials i les residències reials als monestirs
Art gòtic
Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…
Castell de Calonge
Art romànic
Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…
imperi Bizantí

Evolució territorial de l’Imperi Bizantí del 565 a final del segle X
© Fototeca.cat
Història
Part oriental de l’imperi Romà, dit també imperi Romà d’Orient, imperi d’Orient, imperi de Bizanci o, simplement, Bizanci.
Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
L’organització religiosa de la Vall d’Aran
Art romànic
Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina