Resultats de la cerca

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix  Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill…

Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes biològics,…

Estudià literatura i filosofia a la Universitat de Gènova, i piano i composició al Conservatori de Milà A partir del 1932 exercí com a historiador i crític musical Destacà sobretot en la seva tasca com a editor i redactor en la Revista Musicale Italiana  1932-49 Ensenyà història de la música a la Universitat de Florència entre els anys 1947 i 1969 Fou autor de diversos estudis sobre la història de la música de Gènova i biografies de diferents compositors Collaborà en diversos diccionaris musicals d’àmbit internacional i realitzà edicions de música barroca italiana per a la…

Estudià psicologia a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1933 Otto Kinkeldey, docent d’aquesta institució, fou qui desvetllà el seu interès per la musicologia Fou professor auxiliar de psicologia a la Universitat d’Illinois 1926-29, professor de musicologia a les universitats de Heidelberg 1928 i Munic 1929 i a l’Eastman School of Music de Rochester 1932 El seu treball s’orientà cap al terreny de la psicologia de la música i la musicologia, i s’especialitzà en la música del Renaixement També fou membre fundador de l’American Musicological Society, editor del "Journal of…

Estudià al Pembroke College de Cambridge 1958-66, on es doctorà el 1969 Fou professor conferenciant a la Universitat de Cambridge 1966 i a Oxford 1971, i professor convidat a la Universitat d’Indiana, a Bloomington El 1980 fou nomenat catedràtic de musicologia a la Universitat de Glasgow S’interessà sobretot per la música del segle XIX i és especialment conegut pels seus estudis de la música francesa Nomenat editor general de la nova edició completa de les obres d’H Berlioz realitzada el 1965, fou un dels impulsors del renaixement de l’interès per la música d’aquest compositor Ha…

Estudià a les universitats de Berlín, Viena i Praga, on es doctorà amb una dissertació sobre la cançó vienesa 1908 Fou assistent de Guido Adler, professor, des del 1929, a la Universitat de Viena, i cap del departament de música de la Biblioteca Nacional de la mateixa ciutat 1920-45 El 1927 es feu càrrec de la supervisió de l’arxiu fotogràfic de manuscrits musicals, el qual contenia una collecció de còpies de material musical manuscrit recollit per Anthony van Hoboken Fou un investigador i editor prolífic, que s’interessà especialment per la música dels períodes Barroc i Clàssic…

Estudià musicologia a Munic 1910-12, Leipzig -només durant un trimestre- i Berlín 1912-14 Com a assistent de H Kretzschmar a l’Institut Musicològic de la Universitat de Berlín, catalogà música antiga d’arxius i biblioteques d’Alemanya i Itàlia 1915-17 Posteriorment dirigí l’Arxiu Musical Alemany de Cançons Populars 1917-34, fou editor de la revista "Melos" 1924-34, treballà en la radiodifusió -des del 1930- i exercí la docència en diferents escoles i universitats alemanyes El seu ventall d’interessos era molt ampli i anava des de la música popular fins a l’anàlisi musical,…

Graduat en medicina a Belgrad, durant un temps exercí aquesta professió, que abandonà al principi de la dècada de 1950 per la literatura, com a autor i editor De la seva poesia cal destacar el primer recull, 87 pesama ‘87 poesies’, 1952, que el situà com un dels capdavanters de la lírica de la seva generació  Oktave 1957 i Velika Skitija ‘La gran Escítia’, 1969, obra que exemplifica la seva preocupació per establir una continuïtat entre les antigues cultures dels Balcans i els seus pobles actuals, són també títols destacables Conreà també la narrativa i l’assaig Membre de l’…

És coneguda també com a Unión Centrista-Centro Democrático y Social Es defineix centrista liberal i pretén esdevenir una tercera via entre els conservadors i la socialdemocràcia En les eleccions legislatives de 1996 obtingué 44771 vots a Espanya i 3487 a Catalunya en les europees de 1999, 41496 vots a Espanya i 4551 a Catalunya, i en les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, 1065 vots Juan Carlos Giménez-Salinas n’és el cap a Catalunya i el coordinador general, Fernando García secretari general del CDS Edita Tercera Vía A l’octubre de 1999, l’exbanquer Mario Conde editor…

Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts…