Resultats de la cerca
Es mostren 1022 resultats
Santa Maria de Benifallet
Art romànic
Situació Façana principal, molt modificada, de l’antiga parròquia del poble de Benifallet, ara convertida en capella ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Benifallet és situada al sector superior del tossal on s’aixeca el poble Actualment, es troba adossada a un habitatge per la banda de l’epístola Mapa 32-19 497 Situació 31BF912390 Des de Tortosa s’arriba a Benifallet per la carretera T-301 L’església comunica amb el carrer de l’Ermita per una porta auxiliar oberta a la sagristia La façana principal, però, s’obre a un costerut passeig que, fent ziga-zaga, puja des del sector…
Sant Pere del Soler (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…
Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació ECSA - S Aliaga Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís MLIR Mapa 35-10 216 Situació 31TCG995864 Intervencions arqueològiques A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S Aliaga i J Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i finançament municipal…
El que cal saber dels controls mèdics durant la gestació
Els controls mèdics que s’efectuen habitualment durant l’embaràs són necessaris per a prevenir els trastorns que puguin presentar-se durant l’embaràs i diagnosticar-los precoçment, per tal que siguin tractats com més aviat millor i poder programar així el part de la manera més adequada en cada cas Entre dues i quatre setmanes després de la falta de menstruació, la dona presumptament embarassada ha d’anar al metge, encara que ja s’hagi fet una prova d’embaràs i hagi resultat positiva, per a confirmar-ne la diagnosi en cas positiu, caldrà efectuar els exàmens necessaris per tal d’avaluar el seu…
Espasme esofàgic difús
Patologia humana
Definició És anomenat espasme esofàgic difús un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la presència de contraccions incoordinades a l’esòfag que impedeixen que els aliments siguin empassats adequadament i que de vegades causen dolor Causes La causa d’aquest trastorn és desconeguda Tanmateix, però, segons els estudis efectuats en aquest sentit, la majoria dels casos s’acompanyen d’unes alteracions anatòmiques que en són característiques Així, se sol detectar un engruiximent del teixit muscular de la paret de l’esòfag, com també una lleugera inflamació del teixit nerviós…
Argentina 2016
Estat
El president del país, Mauricio Macri, va encetar el seu primer any de mandat amb el propòsit de tornar a posar ordre i renegociar el difícil tema de conjugar la recaptació d’impostos amb la coparticipació fiscal entre el Govern central i les províncies L’Argentina és un país que té un gran component federalista i els poders territorials exercits pels governadors són importants, en bona mesura perquè hi ha força competències que estan descentralitzades En el moment que es va posar en marxa el model anomenat de coparticipació , la proporció de repartiment dels diners entre l’Estat i les…
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals…
Reial Club Marítim de Barcelona
Esports nàutics
Club nàutic de Barcelona.
Fou fundat el 1902 com a Reial Club de Barcelona arran de la fusió entre el Reial Club de Regates, creat el 1881 i dedicat fonamentalment al rem, i el Reial Yacht Club, dedicat a la vela El primer president fou José E de Olano, i la primera seu social fou un edifici flotant amarrat prop de la Barceloneta que havia estat la seu del Club de Regates i que posteriorment fou traslladat al Moll de les Drassanes El 1909 llogà un pis a la Rambla com a seu provisional i una barcassa per a construir-hi un pavelló per a l’activitat esportiva, i accedí a la presidència Rafael Morató L’agost del 1910 els…
canoa

Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina