Resultats de la cerca

Administrativament, comprèn les províncies de la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra La capital és Santiago de Compostella La geografia física El relleu i la geografia Galícia és un país molt vell Les roques metamòrfiques es dipositaren a les mars del Precambrià i hom els calcula mil milions d’anys, i als gneis de l’anomenat Complex Antic anteriors a l’orogènia herciniana, més de 500 milions d’anys Els moviments hercinians metamorfosaren les antigues formacions paleozoiques, i els granits hercinians consolidaren les primeres estructures i els donaren rigidesa i, així, crearen, definitivament…

Tarragona Fructuós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix l’inici de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener del 259, en la persecució de Valerià És venerat com a sant per l’Església catòlica Himeri a 385-v 390 Poc abans del 385 va dirigir una carta al papa Damas, estructurada en catorze preguntes, sobre qüestions de disciplina eclesiàstica i sobre l’ordenació dels preveres i monjos El papa Sirici, successor de Damas, li va respondre al final del mateix any en una carta que es…

Dues ciutats germanes, però diferents La Rambla de Sabadell al començament del segle XX Terrassa i Sabadell són les dues grans ciutats llaneres La força d’una dóna impuls a l’altra La indústria llanera estarà present a tot Catalunya, però es produirà de manera natural un procés de concentració al voltant de Terrassa i Sabadell Per això convé presentar-les com a seu de les principals empreses que relacionarem després Si cada empresa té el seu caràcter, no hi ha dubte que també hi ha un caràcter collectiu per a les fàbriques i els empresaris d’aquestes dues ciutats Ni Terrassa ni Sabadell tenen…

El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…

La intitulació d’una obra històrica de caràcter panoràmic pot semblar, potser, una mera formalitat, un requisit gairebé banal o fàcil de resoldre Fem-ho avinent, doncs, de bon començament la tria i la justificació del títol particular d’aquest treball no ha estat pas senzilla D’una banda, per les dificultats pròpies de tota periodització, que són més grans, encara, quan cal conjuminar i sintetitzar en uns pocs mots l’evolució d’àmbits d’activitats prou diferents, amb la seva seqüència específica i fins contradictòria i tot, de vegades Altrament, si la sincronia dels fets no és mai perfecta,…

La popularització del Modernisme com a estil artístic i la seva màxima divulgació la realitzaren els dibuixants Així, la proliferació de les produccions gràfiques com a eina de reproducció de l’obra del dibuixant va ser el mitjà pel qual el Modernisme es féu un art a l’abast de tothom Això és ben clar en el cas dels cartells publicitaris, que hi tingueren un paper rellevant, però també ho és pel que fa a les publicacions periòdiques, a les quals –per la seva producció seriada i pel seu baix preu– tothom tenia accés Progressivament, durant el segle XIX, la premsa periòdica havia anat…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…

Dilluns 1 Croàcia ingressa a la Unió Europea Coincidint amb la inauguració de la presidència semestral que correspon a Lituània, que pren el relleu d’Irlanda, la República de Croàcia es converteix en el 28è soci de la Unió Europea És el segon Estat sorgit de l’antiga Iugoslàvia que ingressa a l’organització, després d’Eslovènia Tot i que el 66% dels votants croates van ratificar-ne l’entrada al gener del 2012, l’entusiasme per ambdues parts ha minvat molt Croàcia es troba en una situació que voreja la fallida Xavier Albertí, nou director del TNC Xavier Albertí esquerra és designat nou…

Dijous 1 Viatge a Rússia del president Artur Mas El segon dia del viatge oficial del president de la Generalitat, Artur Mas, i una delegació catalana a Rússia, té lloc una reunió entre aquest i el president del gegant petrolier rus Vaguit Alekpérov L’endemà, darrer dia del viatge, Artur Mas signa un acord perquè el Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg, un dels més importants del món, tingui una delegació a Barcelona El viatge té l’objectiu d’internacionalitzar empreses i atreure inversions i turisme russos a Catalunya Entra en vigor la taxa turística Catalunya L’impost, aprovat pel Govern…

Dimarts 1 Tsunami de gran magnitud a Xile Un terratrèmol de 8,2 graus en l’escala de Richter a la zona costanera d’Iquique, al nord de Xile, provoca un tsunami que causa cinc morts, grans destrosses i l’evacuació de centenars de milers de persones L’epicentre se situa a uns 100 quilòmetres mar endins i provoca unes onades de més de 2 m, tot i que els tremolors també tenen lloc terra endins La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, declara zona catastròfica aquesta part del país És el terratrèmol més greu que ha patit Xile des del 2010 El 3 d’abril té lloc, al sud d’Iquique, la rèplica més…