Resultats de la cerca

El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…

La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la complexa tasca organitzadora,…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…

En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…

Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…

Projecte de llanterna del port de Barcelona, MMarín, 1740 La necessitat d’organitzar una infraestructura que permetés un eficaç control estratègic, sociopolític, econòmic i administratiu del territori i de la població va implicar que la corona borbònica, després de la seva victòria el 1714, concentrés a Catalunya un bon nombre de contingents militars hàbilment distribuïts Els enginyers formaven part d’aquest grup i la seva tasca girava al voltant de la projecció, direcció i supervisió de les obres A més de les iniciatives constructives adreçades a fixar la defensa i el control militar de…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid 1995, el 2012 es doctorà per la Universidad Camilo José Cela, on exerceix la docència des del 2008 Afiliat al Partido Socialista Obrero Español  el 1993, fou assessor al Parlament Europeu 1998 i cap de gabinet de l’Alt Representant de les Nacions Unides a Bòsnia durant la guerra de Kosovo 1999 Del 2000 al 2004 treballà com a directiu de l’OCU i a la Comissió Econòmica i Financera del PSOE Regidor de l’Ajuntament de Madrid 2004-09 i diputat al Congrés 2009-11 i des del 2013 Fou el primer secretari general del PSOE…

Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…

Fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira Economista de professió, del 1958 al 1970 treballà per a empreses publicitàries Aquest any entrà a l’Ajuntament de Barcelona, dins del qual fins el 2003 ocupà diversos càrrecs tècnics i polítics en el Partit dels Socialistes de Catalunya , partit del qual fou cofundador el 1976 i membre de la comissió executiva Exercí, entre d’altres, els càrrecs d’economista del Gabinet Tècnic de Projectes, director general de l’Institut Municipal d’Informàtica, gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona, regidor d’Hisenda i Funció Pública…