Resultats de la cerca
Es mostren 10639 resultats
Modificacions mamàries i síndrome pre-menstrual
Fisiologia humana
Les hormones secretades cíclicament pels ovaris influeixen també sobre l’activitat dels teixits que constitueixen les mames Per aquesta raó, durant tota l’etapa d’activitat reproductora, l’estructura de les mames canvia també cíclicament de manera parallela al cicle ovàric En cada cicle, les mames es modifiquen i adopten les característiques adequades per a la lactància que comportaria una eventual gestació Si no es produeix una fecundació, les transformacions reverteixen i es perden aquestes característiques fins que s’arriba al cicle següent Durant la primera part del cicle, els estrògens…
Modificacions uterines i menstruació
Fisiologia humana
Els estrògens i la progesterona produïts per l’ovari actuen sobre la mucosa que entapissa l’interior de l’úter i regula el desenvolupament i l’activitat de les glàndules Per tant, des que s’inicien els cicles ovàrics en la pubertat i fins que aquests no s’interrompen en el climateri, l’estructura i l’activitat de l’endometri varien també cíclicament de forma parallela A cada cicle, l’endometri es modifica tot adoptant les característiques més adequades per a la possible implantació d’un embrió Si no hi ha fecundació, torna a l’estadi anterior i perd aquestes característiques fins al cicle…
El que cal saber del glaucoma
Patologia humana
El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que causa una alteració de les estructures sensorials i provoca una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Tots els glaucomes es presenten a conseqüència d’una obstrucció en el drenatge d’un líquid que ocupa la part anterior de l’ull, l’humor aquós Així, se n’acumula molt a l’interior de l’ull, exerceix una pressió exagerada en les altres estructures i, per tant, causa lesions en les cèllules sensorials i les fibres nervioses que componen el nervi òptic La rapidesa del deteriorament…
La salut
Educació
Què és la salut Des d’un punt de vista global, el concepte de salut va més enllà de la pura absència de malaltia Pots no patir una malaltia concreta i no sentir-te físicament malalt, però, malgrat això, no n’hi ha prou per a considerar que gaudeixes d’una bona salut La salut, doncs, va més enllà de no patir cap malaltia és un estat de benestar físic, psíquic i social, l’absència del qual sol comportar un desequilibri en determinades funcions del cos, entre les quals hi ha, evidentment, les funcions cerebrals Una d’aquestes funcions cerebrals és la disposició mental per a poder treure el…
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
Ramon de Caldes
Historiografia catalana
Degà de la seu de Barcelona, jurista i compilador del Liber feudorum maior.
Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…
Miquel Joan Cabré i Aguiló
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y Geografía del…
Gaietà Barraquer i Roviralta
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Nascut en el si d’una família benestant originària de Santa Cristina d’Aro, es llicencià en teologia i dret a Barcelona, i fou ordenat de prevere el 1869 Ja en plena joventut, freqüentà tertúlies antiliberals i adoptà postulats ideològics tradicionalistes i reaccionaris Es relacionà amb cercles integristes i procarlins, com el també historiador i amic personal Ferran de Sagarra i de Siscar Exercí com a professor de patrologia i oratòria al Seminari Conciliar de Barcelona L’any 1879 participà en la formació d’un museu arqueològic a Barcelona i fou membre de la comissió de vigilància contra el…