Resultats de la cerca

Per a donar el biberó a l’infant convé d’adoptar una posició còmoda, tant per a ell com per a la mare, semblant a la que s’adopta en la lactància natural El reflex de succió es pot provocar igualment en aquest cas tocant la galta del nen amb la tetina L’infant s’ha de mantenir una mica incorporat per a poder empassar bé El biberó s’ha de collocar una mica inclinat cap avall, de manera que la llet cobreixi tota la superfície interior de la tetina i així l’infant no s’empassa aire Si el biberó no és del tipus que tenen un orifici per a l’entrada d’aire cal retirar-lo de tant en tant i posar-lo…

En els països industrialitzats, com el nostre, pràcticament tota la població té els recursos econòmics indispensables per a realitzar una alimentació sana Tanmateix, si hom estudia amb atenció els hàbits alimentaris imperants, es pot determinar que presenten alguns excessos o carències nutritives que, en general a llarg termini, solen tenir repercussions nutritives per a la salut De fet, gran part de les malalties i trastorns de més incidència en la nostra societat, com és ara l’aterosclerosi, l’obesitat, la diabetis o la hipertensió arterial podrien ésser previngudes, o si més no se’n podria…

Per bé que les característiques de l’alimentació sana que han estat descrites en apartats anteriors s’adapten a les necessitats de la població en general, cal fer algunes matisacions, ja que hi ha determinades èpoques de la vida en què les necessitats són substancialment diferents Així, per exemple, la dona embarassada i la que porta a terme una lactància natural han de modificar llur alimentació per tal de garantir l’aportació adequada de nutrients que demanen aquestes situacions fisiològiques Durant la infància i la pubertat, els paràmetres nutritius són també…

Si la dona procura al seu fill una lactància natural, la seva alimentació, a l’igual de la de la dona embarassada, ha de complir alguns requisits especials En realitat, les recomanacions per a una alimentació sana són, en línies generals, similars en ambdós casos, tot i que existeixen algunes diferències significatives En primer lloc, la dosi energètica total de la dona que alimenta el seu fill amb llet materna cal que sigui encara més alta que durant l’embaràs, ja que la formació de llet requereix una energia equivalent a unes 700 Kcal per litre de llet produïda Així, doncs, hom…

Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades , és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil La llet materna és l’aliment idoni en els primers mesos de vida, ja que té tots els nutrients que el lactant necessita i en les proporcions més adequades per a ésser assimilats i utilitzats convenientment per l’organisme immadur de l’infant A més, també conté substàncies que són summament importants…

D’ençà del tercer any de vida, la proporció entre les racions dels diferents grups bàsics d’aliments és igual a la dels adults, per la qual cosa els nens poden començar a consumir pràcticament els mateixos plats que llurs pares i germans grans, per bé que en quantitats inferiors Això no obstant, el nombre total de racions continua sent, proporcionalment, superior al dels adults, ja que els nens desenvolupen una activitat física més intensa que aquests i el seu organisme es troba en ple període de creixement Per exemple, un nen sa de 7 anys d’edat i de pes corporal mitjà, és a dir, al voltant…

Hom anomena necessitats plàstiques o estructurals els requeriments de matèria que l’organisme ha d’incorporar per tal que passi a formar part de les seves pròpies estructures Si bé alguns glúcids i lípids són emprats amb aquest fi, a la pràctica, les necessitats plàstiques es determinen bàsicament en relació a la quantitat i qualitat de les proteïnes que s’ingereixen amb els aliments, ja que la major part d’aquestes, a diferència del que succeeix amb els altres nutrients, després de sofrir transformacions en el procés digestiu, passen efectivament a formar part de les pròpies estructures de l…

Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que…

Durant la infància i la pubertat, l’alimentació ha de complir uns requisits molt particulars D’una banda, fins aproximadament als 2 anys d’edat, el sistema digestiu i, en general, el conjunt del metabolisme del nen no són prou madurs per a digerir, assimilar i metabolitzar de manera adequada tots els nutrients així, doncs, a excepció de la llet materna o, si és el cas, de les llets de fórmules adaptades, la resta dels aliments han d’ésser incorporats de manera lenta i progressiva D’altra banda, en aquestes èpoques de la vida l’organisme es troba en ple procés de creixement i, a…

En arribar als sis mesos d’edat l’infant ja pot anar prenent cada dia un puré de fruita i unes farinetes de cereals, a més de tres preses de llet A partir d’aquesta edat ja podrà prendre altres tipus d’aliments Així, una de les preses de llet pot ésser substituïda per un puré de verdura El puré es pot basar inicialment en patates i pastanagues, i de manera progressiva s’hi poden anar afegint d’altres verdures, com les mongetes tendres o els porros A aquesta edat cal evitar la verdura que pugui causar molts gasos, com la col, el bròquil o les bledes Per a conservar al màxim les vitamines i els…