Resultats de la cerca

L’origen de la població romans, visigots i musulmans segles III aC-VIII dC Fragment d’un plat de ceràmica estampada, trobada en una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicenç d’Enclar JM Ubach-Patrimoni Artístic Nacional Vista aèria del poble d’Ordino, situat vers la capçalera d’una de les tres valls principals que formen el Principat ECSA-Rambol Les restes arqueològiques més antigues són les de la balma de la Margineda, datades al voltant del 9000–8000 aC epipaleolític A partir d’aquí tenim una seqüència cronològica fins avui i de manera continuada els enterraments de la Feixa del…

Situació L’església preromànica de Santa Creu de Rodes, després santuari de Santa Helena, nom amb el qual avui és coneguda, roman abandonada, al costat de llevant de les ruïnes del poble medieval de Santa Creu de Rodes Es troba a 1 km a tramuntana del monestir de Sant Pere de Rodes i, aproximadament a la seva mateixa altura, al contrafort de la muntanya de Verdera, que davalla vers el nord-est, indret dominant sobre la badia del Port de la Selva i una gran extensió de litoral i de mar Una vista de conjunt de l’església des del costat de ponent J Todó-TAVISA Una vista de l’exterior de l’…

Els inicis del feudalisme L’any 785 els habitants de Girona lliuraven la ciutat a Carlemany, segons la lacònica descripció dels fets donada pel Cronicó de Moissac La ciutat i el seu territori abandonaven al-Andalus, s’integraven dins l’imperi Carolingi i, així, s’obria una nova etapa de restauració política i eclesiàstica, estretament lligada al desenvolupament i consolidació del feudalisme a la zona Mancat de documentació escrita i arqueològica suficient, l’estudi de l’evolució del poblament a Girona durant la major part de l’alta edat mitjana resta gairebé a les fosques, lluny de l’abast…

Els milers de documents catalans anteriors a l’any mil constitueixen un bon material per a pensar la transició Escriptures privades majoritàriament, aquests documents mostren, per un costat, la supervivència d’elements del sistema antic, i, de l’altre, la desestructuració final d’aquest, l’aflorament de nous elements i la posada a punt del sistema feudal El canvi de conjuntura econòmica Segons pot deduir-se dels primers preceptes carolingis per a Catalunya, senyors i pagesos de Septimània i el nord-est peninsular ja havien començat a rompre erms al final del segle VIII Els documents del…

Quan el sistema de la ciutat antiga la ciutat com a exactora de rendes s’enfonsà definitivament a la primera meitat del segle XI, una part dels nuclis urbans consumà la seva decadència, mentre altres es confirmaven com a centres urbans definitius gràcies al fet que, sobre el sistema de la ciutat antiga, havien anat posant les bases de la ciutat medieval, basada en l’intercanvi amb el camp circumdant, en el mercat, i en la participació en el comerç a llarga distància Així doncs, aquestes ciutats sofriren un procés que en molts aspectes es pot considerar semblant al de l’abandonament de la…

A la baixa edat mitjana el poder no fou un monopoli exclusiu de la Corona i del seu aparell administratiu i de govern, sinó que dos estaments privilegiats —la noblesa i la clerecia— van controlar-ne parcelles molt importants, tant per la gran extensió de terres que posseïen com pel control del govern local i de la justícia que exercien en molts pobles i llocs La monarquia intentà recuperar, des de mitjan segle XIII, una part de la jurisdicció, gràcies a les teories elaborades pels juristes romanistes, que asseguraven que l’alta jurisdicció i el mer imperi eren regalies que pertocaven al…

Situació Vista general de l’antiga canónica, que es dreça en un esperó rocós sobre la vall del Bulès ECSA - A Roura Vista de la capçalera de l’església, fruit d’una ampliació del segle XII que es correspon amb l’acta de consagració de l’any 1151 ECSA - A Roura L’antic monestir de Serrabona és situat en una vall afluent del Bulès, al centre de l’actual terme de Bula d’Amunt, en un esperó rocós de 598 m d’altitud Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 48” N - Long 2° 35’ 48,6” E Per a arribar a Serrabona cal prendre la carretera D-618 a partir de Bulaternera A 7 km, un trencall a mà dreta mena fins…

Situació i presentació La Garrotxa, amb 735,39 km 2 d’extensió, és una de les comarques més complexes i variades de la geografia catalana És molt difícil d’establir parallelismes entre les valls de Sant Aniol o els cingles de Gitarriu i les valls verdes d’Olot, de la plana d’en Bas o de la vall d’Hostoles Això no vol dir pas que no siguin molts els trets que agermanen aquestes contrades La Garrotxa és la més oriental de les comarques catalanes de muntanya les altituds màximes no superen els 1 600 m Al N, els Pirineus la separen del Vallespir, al N i l’E limita amb l’Alt Empordà, a l’E amb el…

Façana nord, vista des del claustre, amb el campanar de la catedral romànica, anomenat torre de Carlemany, que s’aprofità com a contrafort en la nova construcció gòtica ECSA - FT Els precedents El referent principal de la imatge que defineix el perfil i la fesomia de Girona és la catedral de la ciutat, edifici que configura l’indret més genuí del nucli històric D’estil preferentment gòtic, la catedral ha estat bastida al llarg dels temps en l’espai de l’antic fòrum romà i és el resultat de la superposició i addició de diferents estils, des del romànic fins al neoclàssic Des de la fundació de…

Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…