Resultats de la cerca

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…

Definició L’osteomielitis és una infecció de l’os i la medulla òssia En general, els gèrmens responsables de la infecció són bacteris, però de vegades es tracta d’un altre tipus d’agents infecciosos, com és ara virus o fongs Tipus i causes Les osteomielitis es classifiquen segons la via que han seguit els gèrmens per arribar a l’os i infectar-lo Seguint aquest criteri, es considera que hi ha osteomielitis hematògenes, osteomielitis per contigüitat i osteomielitis directes La presentació més habitual és l’ osteomielitis he matògena , és a dir, aquella en què la via d’infecció és la circulació…

Situació i presentació El terme municipal de Santa Margarida de Montbui, de 27,58 km 2 , és situat al SW d’Igualada, a la dreta de l’Anoia riu que separa els dos municipis entre les confluències de la riera de Tous, a ponent, i el torrent de Garrigosa, a llevant Limita amb els termes d’Igualada i Jorba al N, Sant Martí de Tous a l’W, Santa Maria de Miralles al SW, Orpí al S i Vilanova del Camí a l’E El territori és planer al sector septentrional i forma vers el SW un triangle accidentat per la serra de Collbàs i la de la…

Situació Vista d’aquesta capella, víctima, com moltes altres de la Ribagorça, del despoblament i l’abandó ECSA - MÀ Font La capella de Sant Salvador corona el tossal homònim 1 510 m d’altitud, al NW de Bonansa, el qual fa de divisòria d’aigües entre la Valira de Castanesa, tributària de la Noguera, i la vall de l’Isàvena Mapa 32-10213 Situació 31TCH072013 S’arriba a l’església, actualment en ruïnes, agafant al poble de Bonansa el camí asfaltat de Bibils i després el primer caminet a l’esquerra, que mena a la capçalera del barranc de Santa Llúcia Un cop allí cal seguir a peu un camí de…

Característiques de grup Els antigament considerats tisanurs, els peixets de plata, també anomenats peixets de paper, es diferencien dels peixets de coure pel seu cos aplanat i pels dibuixos de les esquames quan n’hi ha, que són molt més senzills D’altra banda, els peixets de plata no salten, bé que es mouen amb una gran agilitat Viuen gairebé a tot arreu i normalment són lucífugs i molt actius al capvespre Els seus hàbitats són molt diversos i es troben àmpliament distribuïts Coneixem especialment els que viuen en indrets relacionats amb l’home, dins de les cases, si bé moltes altres…

Característiques del grup Visió dorsal d’un psocòpter àpter, en una fotografia feta al microscopi electrònic d’escandallatge × 50 Noteu la diferenciació del tòrax i l’abdomen, i el gran desenvolupament dels ulls compostos L’exemplar procedeix d’una mostra de fauna del sòl Marina Blas Els psocòpters són insectes exopterigots de talla reduïda i teguments delicats, normalment poc vistents La seva llargada oscilla, en la major part d’espècies, entre 0,75 i 2,5 mm, encara que alguns arriben a 1 cm de llargada i fins a 2,5 cm d’envergadura alar El cap, relativament gran, amb aparell…

El grup dels anèllids reuneix animals vermiformes, protòstoms, hiponeures, segmentats i desproveïts d’apèndixs articulats La segmentació del cos és veritable metameria , és a dir, el cos de l’animal es compon de parts que contenen òrgans repetits metàmers , que en certa manera gaudeixen d’indepèndencia anatòmica, però que fisiològicament depenen uns dels altres En conjunt hom en coneix unes 12 000 espècies, la majoria de les quals fan vida marina, bé que també han colonitzat medis aquàtics continentals i el medi terrestre hi ha també notables casos d’adaptació al parasitisme…

Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…

Situació L’església, que s’aixeca vora la masia de Cal Pallot, és situada en un paratge boscos drenat per a riera de Merlès, a la banda nord-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 09,8 — y 47,5 31 TDG 098475 Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oest, amb el mur frontal de ponent rematat per un campanar d’espadanya de dues obertures, avui mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’exterior des del costat de tramuntana, en el qual curiosament fou oberta la porta d’…

Els hirudinis són anèllids desproveïts de quetes, peculiars per la presència de dues ventoses, una a cada extrem del cos Interiorment, tenen la cavitat celomàtica reblerta de teixit connectiu i muscular, travessat per canals i llacunes que són un vestigi d’aquella cavitat Són hermafrodites i es reprodueixen sexualment i per fecundació interna Comprenen més de 300 espècies, la majoria de les quals aproximadament un 75% són d’aigua dolça Hom creu que aquest és el medi on evolucionaren, i que posteriorment passaren a ocupar el medi terrestre i el marí La majoria són de règim carnívor Morfologia…