Resultats de la cerca

La musaranya d’Eivissa o rat grill havia estat descrita com a Crocidura russula ibicensis , subespècie endèmica de la musaranya comuna C russula El 1984 es relacionà amb les musaranyes del Magrib i de Sardenya a partir d’una puça Ctenophthalmus russulae russulae específica de les musaranyes d’Eivissa, Tunísia i Sardenya, i diferent de les puces que parasiten les musaranyes de la península Ibèrica Estudis genètics recents han corroborat que les musaranyes eivissenques pertanyen a la mateixa espècie que les tunisenques i les sardes Crocidura pachyura La musaranya és present a gairebé tots…

Es realitza en el medi natural en què es troben els organismes aqüícoles o bé en installacions especialment adaptades En qualsevol cas, per tal d’optimar la producció, s’exerceix un control sobre l’espècie mateixa selecció, reproducció, aspectes sanitaris i nutritius, etc i també sobre el medi control de les variables fisicobiològiques de l’aigua, creació de basses, gàbies, tancats, etc L’aqüicultura, a més d’una importància comercial creixent permet l’estudi dels ecosistemes de les diferents espècies i, de vegades, constitueix un ajut per al repoblament dels medis naturals…

La mineralomassa que la vegetació emmagatzema o immobilitza depèn de la seva biomassa i de la seva concentració mitjana de nutrients Com que els boscs acumulen molta biomassa, les mineralomasses forestals són també molt més grans que les dels altres ecosistemes A les selves humides equatorials la vegetació conté la major part dels nutrients de l’ecosistema Als boscs temperats, el sòl acostuma a tenir més pes quantitatiu en la distribució de nutrients, tot i que la vegetació en conté quantitats molt considerables En el cas dels boscs mediterranis, biomasses sovint moderades queden…

Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat Hom destaca la…

Quantes espècies habiten la biosfera 5, 10, 20, o 30 milions Hom ha descrit fins ara prop d’1,4 milions d’espècies vives, de les quals unes 750 000 són insectes, 250 000 plantes, 41 000 vertebrats, i la resta repartides entre invertebrats, fongs, algues i microorganismes Unes troballes recents a les selves plujoses tropicals, on s’estima que habiten la meitat de totes les espècies actualment presents al planeta, fan pensar que el nombre d’espècies que hi ha a la biosfera se situa entre els 5 i els 30 milions, de manera que les conegudes només en són una petita part Però la biodiversitat no es…

Consideracions generals Rius i conques hidrogràfiques dels Països Catalans Les isolínies de cabal específic i els cabals d’entrada i sortida posen de relleu la disminució de les precipitacions de N a S, així com la influència del relleu i del rocam Maber, original de l’autor Els sistemes aquàtics estan fortament acoblats als sistemes terrestres adjacents L’organització de tot el sistema aquàtic depèn, en les seves característiques bàsiques, del sistema adjacent Així, és diferent que un llac rebi les aigües d’un riu amb més sals o menys, i l’organització de la comunitat vegetal i animal d’un…

Els productors primaris són les plantes conreades i les males herbes Els consumidors primaris estan constituïts per la ramaderia, les plagues i les malalties Com a consumidors secundaris hom troba depredadors i parasitoides que poden tenir un paper molt important en el control de plagues Com en qualsevol ecosistema terrestre, la producció primària sol estar limitada per la disponibilitat d’aigua i de nutrients, però a diferència dels ecosistemes naturals, en els agroecosistemes es produeix una sortida important de matèria orgànica i elements minerals Per a garantir la…

Fou creat el 1987 amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, i més tard s’hi incorporà la Universitat de Barcelona Té la seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat dirigit per Jaume Terradas 1987-97 i, posteriorment, per Ferran Rodà i Javier Retama Duu a terme recerques sobre el funcionament, la diversitat i la resposta a les pertorbacions dels sistemes naturals i als problemes ambientals que poden afectar els ecosistemes, i treballa pel desenvolupament d’instruments…

Fou introduït per JPhillips És dividit en tres períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci Hom el considera sinònim de Secundari o era secundària En el Triàsic inferior es produí una impotant radiació del grup dels rèptils els teràpsids i els arcosaures Els teràpsids, que ja presentaven alguns aspectes mamiferoides, donaren pas als mamífers a la fi del Triàsic Els arcosaures es diversificaren fins a donar tres branques molt especialitzades la dels cocodrils, que sobreviuen actualment, la dels pterosaures o rèptils voladors, i la dels dinosaures, dels quals sorgiren les aus actuals La diversificació…

És situat al municipi d’Almonte, a la riba dreta de la desembocadura del Guadalquivir Té el seu origen en els territoris del Coto de Doñana, que el 1624 era propietat del duc de Medina Sidònia, passà després al duc de Tarifa i més tard al marquès de Borghetto El 1964 fou convertit en una estació biològica, i el 1969 fou declarat parc nacional Hom pot distingir-ne dos sectors una zona d’aiguamolls, on destaquen les aus aquàtiques, i un sector sec, que inclou tres ecosistemes el bosc mediterrani pinars i suredes, la garriga i les dunes Té una gran riquesa faunística, amb algunes…