Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
Jordi Savall i Bernadet
© F. Siteman/Boston Early Music Festival
Música
Gambista i musicòleg.
Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…
,
western
Cinematografia
Gènere cinematogràfic l’acció del qual se situa al Far West, durant la segona meitat del segle XIX.
El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips el xèrif , els fora de la llei, el cow-boy , els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc i d’arguments el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible el barret vaquer, les pistoles, el saloon , el…
Cames llargues
El cames llargues Himantopus himantopus un típic ocell d’aiguamoll, és inconfusible per les llargues potes rosades a què alludeix el seu nom, que en vol li sobrepassen llargament el cos En període estival, normalment el mascle té el plomatge del cap negre, com es veu a la fotografia d’un exemplar del delta de l’Ebre La femella, en canvi, té el cap, i el coll blancs a l’època de la reproducció sol veure’s volant baix sobre els aiguamolls tot emetent el seu crit característic, protegint el niu L’adult ateny fins a 38 cm Marcella Chinchilla Dins del territori estudiat, és un ocell…
Plomatges tropicals mediterranis
Puput Upupa epops dreamstime Els peixos dels esculls corallins i els ocells tropicals passen per ser, i probablement són, els éssers vius de coloració més vistent És el cas dels colors llampants i vivíssims, de l’esclat cromàtic exagerat de guacamais, tucans i ocells del paradís, per exemple, paleta variadíssima per ella mateixa que, a més, es veu exaltada per la mòrbida textura del plomatge o per la llisa lluentor de becs desaforats És cert que, posant-hi atenció, hom pot també descobrir tonalitats bellíssimes en molts petits ocells habituals als àmbits mediterranis, com les caderneres o…
Gat mesquer o geneta
El gat mesquer Genetta genetta , també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi El seu disseny facial és característic hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre Antonio Bea És inconfusible Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a…
Catedrals i esglésies gòtiques: acròpoli i fòrum
Al seu Dotzé del crestià o regiment civil dels homens e de les dones , el franciscà Francesc Eiximenis establia l’organització ideal d’una ciutat i la posició que havien d’ocupar-hi els edificis més representatius Al palau reial corresponia una posició forta i alta, però tocant a la muralla «qui haja eixida defora lo mur, així que tota vegada puxa metre dins la ciutat companya o lan puxa traure» En canvi, a la catedral corresponia el centre de la ciutat «en lo mig de la ciutat deu ésser la Seu, e pres d’ella deu ser gran e bella plaça » Aquesta plaça no havia de ser ocupada per la celebració…
José Saramago
Literatura
Escriptor portuguès.
Biografia D’una família camperola pobra que el 1934 emigrà a Lisboa, als dotze anys hagué d’abandonar els estudis secundaris i ingressà en una escola de formació professional Obtingué cinc anys més tard un graduat en mecànica i s’incorporà a un taller Durant aquests anys esdevingué un gran lector i completà la seva formació de manera totalment autodidacta A mitjan anys quaranta començà a treballar com a funcionari de la seguretat social, i el 1947 publicà la seva primera novella, A Viúva publicada amb el títol Terra do pecado , que passà desapercebuda Posteriorment tornà a treballar d’operari…
Els carcariniformes: taurons vers, gats i afins
Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…
Els zeïformes: gall i gallet
L’ordre dels zeïformes és emparentat amb el dels bericiformes, perquè ambdós presenten una especialització en la morfologia dels otòlits Tenen aletes pelvianes amb radis espinosos i de 5 a 9 radis segmentats, en posició toràcica El cos és cobert d’escates ctenoides que arriben fins al cap Presenten un cos comprimit i alt i un nombre de vèrtebres inferior al dels bericiformes Els ulls són grossos i la boca és protràctil Són fisoclists Comprèn 6 famílies els parazènids, els macrurocítids, els zeids, els gramicolepídids, els oreosomàtids i els caproids, de les quals, només les dels zeids i els…
Els miliobatiformes: escurçanes, milanes i mantes
Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina