Resultats de la cerca

Els materials que s’han emprat provenen tant dels mateixos protagonistes com dels seus contradictors més furibunds, passant per espectadors més descriptius, allunyats de la polèmica en cap cas, però, tret d’alguna excepció, no exerceixen de veritables historiadors del seu temps Tanmateix, molts d’aquests textos llibres, opuscles, conferències i articles tenien, a més d’objectiu de combat ideològic i polític, una voluntat de transcendir la polèmica i esdevenir un material interpretatiu per a futures referències historiogràfiques El catalanisme des de la cultura i la política castellana Un dels…

Vida Amb una gran vocació artística en el camp de la illustració, abandonà els estudis de filosofia i lletres el 1940 Fou deixeble de l’escenògraf Josep Mestres i Cabanes, al taller del qual practicà la professió durant dos anys, i una vegada obtingut el títol a l’Institut del Teatre de Barcelona 1952 La seva afició pel teatre el portà també a fer de director, autor i intèrpret El 1961 inicià la seva activitat en el món del cinema d’animació als estudis Buch-Sanjuán, durant l’època daurada del dibuix animat publicitari També dirigí 1963-68 la delegació a Barcelona dels estudis Moro de Madrid…

Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…

Autor d’un dietari que cobreix el període 1365-1428 S’ha conservat en la còpia que en feu, cap al 1520, Antoni Vicenç, escrivà de l’Arxiu de Girona, en els folis 303-305 del lligall que conté tots els seus escrits Es tracta d’un curiós noticiari de les calamitats i malastrugances esdevingudes a Catalunya durant la segona meitat del s XIV i el primer quart del XV Malgrat que molts dels fets descrits ja eren prou coneguts, Torralles els ressenya amb una precisió i uns detalls inèdits, propis d’un testimoni directe, cosa que els confereix un interès especial El protagonisme de l’obra correspon a…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

Situació L’església parroquial de Sant Esteve és situada al petit nucli de Gavàs, al peu de la serra de Camprime, al nord-est d’Unarre i a una altitud de 1 390 m MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH494229 Història El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 —quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum a les persones d’Isarn Dat i la seva muller Balla, d’aquest lloc—, formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, estava sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica Malauradament, no es disposa de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de…

Situació Absis de l’església, l’única part ben definida d’època romànica que resta en l’edifici ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a l’extrem sud-est del poble d’Estaís, que és situat sobre la carretera de son a Espot, ja dins la vall d’Espot JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH454155 Història La referència documental més antiga coneguda del lloc d’Estaís és de l’any 1090, en la donació d’un excusatum a Estaís, que fan el comte Artau II i els seus familiars al monestir de Santa Maria de Gerri Per aquest document hom sap que, en aquest moment, Estaís era vila comtal L’any 1203…

Situació L’església de Sant Serni es troba al petit poble abandonat d’Àrreu, situat a 1 250 m d’altitud, a la riba dreta del riu d’Àrreu Mapa 33-9181 Situació 31TCH425256 L’itinerari que cal seguir per arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior MLIR Història No hem trobat referències documentals que esmentin directament a aquesta església, o la vila d’Àrreu, en temps medievals Sabem, però, que era plenament integrada a l’organització religiosa del deganat de la vall d’Àneu, i la seva parròquia tenia una correctoria l’any 1566, data que es manté en els diferents plans d…

Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la provincia de…

Situació Edifici situat en un replà sota el castell de Girbeta que podria haver estat la primitiva parròquia del lloc ECSA - F Parra L’antiga església de Sant Pere, avui coneguda per la Mare de Déu del Congost, s’emplaça sota el tossal del castell de Girbeta i damunt mateix del penya-segat excavat per la Noguera Ribagorçana, aprofitant un petit bancal Mapa 32-12 289 Situació 31TCG095635 S’hi accedeix des del poble de Girbeta agafant el camí del Maset que segueix la riba dreta del riu fins a la capella també s’hi va des del castell, baixant la costa JBP Història Les dades que en tenim no…