Resultats de la cerca

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…

Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…

Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de caràcter…

Miguel de Cervantes explica en el “ Quixot ” 1605-15 que el flamant “governador” de l’ínsula de Barataria, el vital escuder Sancho Panza, havent abandonat el càrrec, fou solemnement invitat a tastar “una menja negra, que diuen que s’anomena cabial, i que és feta d’ous de peix” Per la mateixa època 1601-06, William Shakespeare fa dir a Hamlet que una determinada representació “no plagué a les masses era caviare per al vulgar de la gent” Que Hamlet i el Quixot parlin del caviar amb deferència resulta un fet significatiu les excelsituds literàries, tot just estrenat el segle XVII, reverencien…

Porta d’entrada, oberta al mur de migjorn Té tres arcs en gradació, tot i que, segons la seva estructura, sembla que fou projectada perquè tingués una arquivolta més F Baltà Situació L’església de Santa Cristina que estudiem aquí és el temple parroquial del municipi de Santa Cristina d’Aro, situat a mà esquerra del Ridaura, enlairat en un pujol al peu dels vessants de les Gavarres Mapa 366M781 Situació 31TEG005298 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-263, de Palamós a Santa Coloma de Farners, la qual enllaça amb la N-II venint d’aquesta N-II, Santa Cristina d’Aro es troba abans…

Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…

El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…

A les filicates eusporangiades, els esporangis s’originen a partir d’un grup de cèllules epidèrmiques desenvolupament eusporangiat de l’esporangi Es caracteritzen també per la paret de l’esporangi madur pluristratificada i per llur isospòria En conjunt, presenten força caràcters primitius i molts dels seus representants són espècies relictes Estan representades per dos ordres el de les marattials Marattiales i el de les ofioglossals Ophioglossales Les marattials És un grup de falgueres fòssils i actuals, molt antigues, diferenciades durant el Carbonífer mitjà Al Carbonífer i al Permià eren…

En una bona síntesi, el concili II del Vaticà explicà així aquest concepte l’obra de la redempció humana i de la perfecta glorificació de Déu, que Crist ha portat a terme pel seu misteri pasqual, és feta present pel sacrifici i els sagraments, entorn dels quals gira tota la vida litúrgica La litúrgia, doncs, és considerada com l’exercici del sacerdoci de Crist, en el qual, per mitjà d’una acció sagrada i comunitària, se significa i es causa la santificació de l’home, i tota l’Església, és a dir, el cap Crist i els membres els cristians, exerceix el culte públic íntegrament La litúrgia, doncs…