Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Durbec
El durbec Coccothraustes coccothraustes ostenta un nom justificadíssim, car el seu bec, que utilitza per a trencar nous i altres fruits de clofolla dura, en efecte, és singularment robust i gros És el més gran dels fringíllids ateny 18 cm L’exemplar fotografiat procedeix del Montseny Vallès Oriental Joaquim Reberter És un reproductor molt rar als Països Catalans hi ha tan sols algunes dades de cria a la Vall d’Aran, tots dos Pallars, el Solsonès, les Alberes, i alguna dada antiga de l’interior de les comarques centrals valencianes A l’hivern és un visitant escàs, si bé cada any se’n pot…
Hi ha una museografia modernista?
A començament de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX Catalunya va viure un moment de fort impuls tant pel que fa al colleccionisme d’art com a l’activitat pròpiament museística Es van construir tres grans edificis de caràcter públic i privat, obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias, Josep Vilaseca i Jeroni Granell i Mundet, destinats a conservar importants colleccions d’art i d’història natural A Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’Ajuntament de la ciutat va encarregar a Antoni Rovira i Trias la construcció d’un museu de nova planta amb la finalitat de conservar i exposar la…
Més enllà de l’art
L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre illustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les illustracions com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l’…
Museu Marítim de Barcelona
Historiografia catalana
Entitat museística de la Diputació de Barcelona fundada el 1941, que té els seus orígens en el museu creat per la Junta del Patronat de l’Institut Nàutic de la Mediterrània (fundat el 1929).
El museu incloïa objectes i obres provinents d’escoles de nàutica catalanes i de donacions de naviliers i particulars, i una biblioteca especialitzada El 1935, persones relacionades amb la vida marítima i cultural adreçaren un escrit a l’Ajuntament barceloní on sollicitaven la fundació d’un gran museu marítim El mateix any, la corporació municipal destinà les Drassanes a Museu Naval, i, el 1936, la Generalitat de Catalunya emeté un decret pel qual dedicà la part antiga de l’esmentada construcció al Museu Marítim de Barcelona Des d’aleshores, el Museu es definí per la importància històrica…
Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes
brando (CC BY 2.0)
Temple
Part alta de l’antiga Atenes, situada en un altiplà calcari, a 100 m sobre el nivell de la ciutat.
Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…
arxius i patrimoni fotogràfics
Historiografia catalana
Existeix un important fons documental dels Països Catalans per a la investigació de la història des de l’aparició de la fotografia, l’any 1839.
Les colleccions de fotografies es poden localitzar en arxius públics i privats, museus, biblioteques i altres institucions A Catalunya, les institucions públiques que guarden aquest material antic són, sobretot, municipals Les més importants són l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AHCB, que integra els fons incorporats des de la seva fundació, a la dècada del 1920, i l’Arxiu Fotogràfic AF, dependent de l’anterior i creat el 1994 per aplegar el material conservat o produït per diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona L’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, integrat dins l’…
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
Flamenc
El flamenc Phoenicopterus ruber , pastura dret a les aigües somes, submergint de tant en tant el cap a l’aigua la fotografia de dalt ens en mostra un exemplar fotografiat al delta del Llobregat L’exemplar jove de baix, ens mostra l’hàbit d’aquests ocells d’adoptar postures estrambòtiques, amb el coll retorçat El color rosat dels flamencs adults és d’intensitat variable en relació amb el tipus d’alimentació En vol mostren els colors negres i roses de les ales i, amb el coll i les potes estirades, atenyen tota la seva envergadura, fins a 127 cm Ramon Torres i Josep M Barres Els recents…
Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel
© Fototeca.cat
Historiografia
Polític i historiador.
El 1860 anà voluntari a la guerra d’Àfrica quan, durant el Bienni Progressista, ja havia presidit a Barcelona una societat secreta 1856 Francmaçó des del 1863, formà part el 1868 de les juntes revolucionàries de Barcelona i de Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 i diputat a Corts per Igualada els anys 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, i portà a terme una remarcable activitat parlamentària mitjançant diverses intervencions i la participació en comissions Durant aquells anys també destacà com a periodista polític entre el 1868 i el 1870 publicà la…
Gripau d’esperons
Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina