Resultats de la cerca

En els tres primers quarts del segle XVIII l’escultura catalana va evolucionar des d’un barroquisme formal i conceptual ben assumit, fins a les incipients maneres temperades de l’academicisme La lluita entre tradició i novetat s’anà decantant a poc a poc vers la segona, malgrat que la inèrcia plàstica i el gust del poble seguí apostant per la primera A tot això, no fou aliè el fet que l’escultor anés assolint el grau d’artista per damunt del d’artesà agremiat Les lluites entre fusters i escultors foren constants, amb un cert avantatge dels primers, tot i que alguns escultors privilegiats…

Ursus 516 Assistí al concili de la Tarraconense de l’any 516, on signà en sisè lloc Asellus 540 Consta la seva signatura en darrer lloc a les actes del concili de Barcelona de l’any esmentat Sembla que era el bisbe nomenat més recentment Maurili 546 Participà en el concili de Lleida de l’any 546 La seva signatura figura a les actes en sisè lloc Julià 580, 589 Va ser desterrat pel rei Leovigild en no voler acceptar l’arrianisme Després de la conversió de Recared, va tornar a exercir de bisbe, juntament amb Froïscle Participà, l’any 589, en el III concili de Toledo Froïscle 580, 589 Fou el…

El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…

Retaule de Sant Pere de Vinaixa, obra de Ramon de Mur El 1420 Pere Ferrerons, picapedrer veí de Vinaixa, va encarregar aquest retaule a Ramon de Mur L’escut dela família Ferrerons figurava en el guardapols, que s’ha perdut L’obra, que havia de fer 8 pams d’amplada per 10 d’alçada, destaca per la seva simplicitat i la tendència a descartar tota expressió naturalista La composició és en bona part la mateixa que una quinzena d’…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…

Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Lluís Borrassà, de vers el 1395, conservat al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès La seva estructura encara és deutora del tipus de retaule de la segona meitat del segle XIV BSFL – GSerra Al llarg del primer gòtic internacional l’arquitectura del retaule va experimentar una evolució força important, que es reflecteix clarament en els textos dels contractes El retaule de “fuyloles” pintades amb apòstols, verges, sants i altres imatges i una fusteria relativament senzilla, pròpia de la segona meitat del segle XIV, es transforma…

Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…

Plaques de cancell A continuació passem a fer un inventari dels cancells d’època romana tardana i visigòtica localitzats a Catalunya, a excepció dels de Tarragona i Barcelona, que ja han estat estudiats en apartats anteriors Cancell de la villa Fortunatus Aquest cancell es conserva al Museo de Zaragoza Fa 1,07 × 0,65 × 0,21 m Es tracta d’una peça parcialment conservada J Serra i Ràfols el va trobar en una de les cambres que donaven al peristil núm 25 de la planta que publica, pàg 12, trencat en sis fragments com es veu a la planta IX, 2 El seu motiu principal és un crismó, amb l’alfa i l’…

Les dades documentals de l’artífex Les notícies conegudes de l’escultor Bartomeu de Rubió abasten del 1360 al 1379 i el vinculen laboralment a la catedral de Lleida, on actua al llarg d’aquest període com a mestre d’obres Com a tal va assumir responsabilitats arquitectòniques, tot i que l’àmbit artístic en el qual la historiografia li reconeix un paper destacat és l’escultòric El retaule major de la catedral iniciat el 1360 i enllestit pels volts del 1362 és la realització clau dins el seu catàleg i el referent obligat a l’hora d’abordar-ne la biografia artística La seva direcció i…

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…