Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Els Capdevila i La Reformada, a Sant Joan les Fonts
Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…
Els Vidal, a Puig-reig
La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…
Aldo Leopold: una ètica biocèntrica
“ The land ethic ” ‘L’ètica de la terra’, més que un allegat conservacionista, com se l’ha considerat sovint, és una veritable reflexió filosòfica Alguns hi veuen les arrels remotes del pensament integrista de l’anomenada “deep ecology” o ‘ecologisme profund’ De fet, el seu biocentrisme portà Aldo Leopold a “pensar com si fos una muntanya” i estendre les exigències de l’ètica al respecte vers el patrimoni natural en general, i més particularment vers la totalitat dels éssers vivents que s’hi troben En canvi, al contrari que alguns ecologistes integristes d’avui, Leopold no és pas contrari a…
esglaó
Tecnologia
Cadascuna de les rodes impulsores, en les turbines o en els compressors, que van muntades en sèrie en un mateix eix per a assolir velocitats o pressions més elevades.
Els Tolrà, a Castellar del Vallès
El doctor Tolrà La família Tolrà Josep Tolrà i Avellà nasqué a Cabrils Maresme Es casà amb Emília Carles i Tolrà, també del mateix poble Metge de professió, es dedicà a la indústria Ocupà dos molins en el riu Ripoll, a Castellar del Vallès A Cabrils hi havia tradició tèxtil com a la majoria de poblacions del Maresme, a la primera meitat del segle XIX Una indústria artesanal, amb màquines mogudes per mules i cavalls El 1842 un Jaume Tolrà era un petit teixidor a Cabrils, parent probablement del nostre biografiat Josep Tolrà estudià medicina i s’interessà especialment per la química Com a metge…
La Bauma, a Castellbell i el Vilar
Dalmau i Tolrà Germans El 1859 s’inaugurà el trajecte Terrassa-Manresa, que completava la línia de ferrocarril que comunica Barcelona amb la capital del Bages L’estació de Castellbell i el Vilar posava en contacte un mitjà de transport modern amb el riu Llobregat en un lloc molt apte per a aprofitar la força de l’aigua Per això no sorprèn que l’any 1860 s’establís una primera fàbrica tèxtil a prop de l’anomenada casa de la Bauma, i es construís una presa, el canal i un salt d’aigua Els seus propietaris eren l’empresa Roca i Llubià Masats, J, Història del Bages , vol I En una guia del 1869 a…
dessalatge

Diferents processos de dessalatge de l’aigua: a) per congelació; b) per destil·lació múltiple; c) per electrodiàlisi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…
antioxidant

Representació gràfica de l’efecte típic d’un antioxidant sobre la velocitat d’oxidació d’un producte autooxidable
© fototeca.cat
Química
Qualsevol compost que, afegit a una substància autooxidable, retarda o inhibeix la seva oxidació autocatalítica
o autooxidació
, produïda per l’oxigen molecular de l’atmosfera a la temperatura ambient o a temperatures poc elevades.
A vegades, en un sentit menys precís, hom anomena també antioxidant qualsevol substància que, per qualsevol mecanisme, retarda o impedeix una oxidació sigui recobrint el cos a protegir i evitant així el seu contacte amb l’oxigen antioxidants físics cas de les ceres microcristallines en el cautxú inactivant o segrestant els catalitzadors d’oxidació, gairebé sempre presents, o captant de preferència l’oxigen per combinar-se amb el radical peròxid RO 2 i formar un compost estable Són actius a baixes concentracions i sovint unes poques parts per milió són suficients per a inhibir l’oxidació…
baròstat
Tecnologia
Dispositiu regulador de la quantitat de combustible que, en les turbines de gas per a usos aeronàutics, en compensa la pressió en funció de les variacions de la pressió atmosfèrica.
aeronàutica
Transports
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina