Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Antoni Marquès
Art gòtic
Pintor barceloní documentat entre el 1494 i el 1508 a qui s’atribueix un retaule provinent de l’església parroquial de Sant Pere de Premià dedicat als Set Goigs de Maria, actualment conservat al Museu Diocesà de Barcelona núm inv 547 Coronació de la Mare de Déu del retaule dels Set Goigs de Maria de Sant Pere de Premià AB/Museu Diocesà de Barcelona – Foto Guillem Les primeres dades conegudes del pintor es remunten al 1494, concretament al 28 de maig, dia en què va signar –juntament amb el també pintor Bernat Goffer, d’origen alemany– una àpoca de 15 lliures barceloneses a compte de les 30…
Personatges de l’any 2009
Relació de personatges destacats de l'any 2009 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Josep Lluís Albiñana i Olmos El 31 d'octubre, el polític i advocat Josep Lluís Albiñana i Olmos va ser guardonat amb el premi honorífic Octubre Catherine Margaret Ashton El 19 de novembre, la política britànica Catherine Margaret Ashton va ser designada alta representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea Catherine Margaret Ashton © Comissió Europea David Attenborough El 4 de juny, el naturalista anglès David Attenborough va ser…
washingtònia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres, de la família de les palmes, de fulles en forma de ventall, esfilagarsades i de pecíol espinós, que solen persistir en el tronc, de flors blanquinoses, arranjades en règim, i de fruits drupacis, oblongs i de color bru.
Són palmeres originàries del sud-oest dels EUA, i molt conreades als jardins de les regions càlides i temperades
teonanacatl
Micologia
Bolet de la família de les estrofariàcies, de capell campanulat, de cama prima i d’esporada d’un bru purpuri fosc, que és emprat com a al·lucinogen, en cerimònies religioses, per alguns pobles indígenes de Mèxic i de l’Amèrica Central.
sumac
Botànica
Tecnologia
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, perennifoli, de fulles imparipinnades, amb els folíols ovals i dentats, de flors blanquinoses, aplegades en tirsos, i de fruits drupacis, arrodonits, híspids i de color bru purpuri.
Es fa en llocs secs i calcaris de la regió mediterrània L’escorça i les fulles, riques en tanins fins al 35%, són emprades en blanqueria Hom n'obté també un extret emprat en l’adob de les pells més fines i per a mordentar els cuirs adobats al crom
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
bolet de soca zonat
Bolet de soca zonat
© 2001 California Academy of Sciences
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de barret pla, sense peu, més o menys semicircular (de 3 a 6 cm de diàmetre), vellutat, amb anells concèntrics de colors gris, bru, blavós, etc., de carn prima i coriàcia i porus blancs.
És un dels bolets de soca més comuns, sobre soques i branques mortes de planifolis, on sol formar grans conjunts imbricats
pardal xarrec
Pardal xarrec
Lip Kee (cc-by-sa-2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14cm, que és de colors més vius que el pardal, amb el pili bru xocolata i una taca negra a la zona auricular, i no presenta dimorfisme sexual.
Habita a gairebé tota l’Europa continental i a Sicília És comú a la Catalunya continental
subraça pàmpida
Antropologia física
Variant de la raça ameríndia els representants de la qual són braquicèfals, de talla elevada, pell d’un groc bru i nas ample i molt sortint, que ocupava les planes del Chaco, les Pampes i la Patagònia, actualment gairebé extingida.
puput
Puput
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids, de 28 cm, que és de color bru rosat, té les ales i la cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall amb les puntes negres.
El bec és llarg i prim, una mica corbat cap avall Habita a terres més o menys obertes d’Europa —llevat d’Escandinàvia— i d’Àsia —fins al NE de l’Índia—, i hiverna a l’Àfrica És comuna als Països Catalans