Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
líquens

Líquens
© Xevi Varela
Micologia
Grup —o, sistemàticament, classe— d’organismes vegetals de natura doble, constituïts per cèl·lules d’una alga enllaçades per les hifes d’un fong.
La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues…
Destino
Portada d’un número de Destino
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en castellà, publicat entre el 1937 i el 1985.
Fou fundat a Burgos pels catalans adherits al bàndol franquista Josep Maria Fontana i Xavier de Salas El nom feia referència a la frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera “España, unidad de destino en lo universal”, i el primer número es publicà el 6 de març de 1937 A partir de l’octubre la direcció de la revista passà a Ignasi Agustí , secundat per Josep Vergés i Joan Ramon Masoliver Concebut inicialment com un òrgan de propaganda al servei de la Falange, en acabar la Guerra Civil Espanyola inicià una nova etapa amb seu a Barcelona Liquidat el sistema de mitjans de comunicació i la…
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
Castell de Selvanyà (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Fragment de mur de les ruïnes del castell de Selvanyà, de grans dimensions i d’estructura molt complexa ECSA - A Villaró Aquest castell es troba en un turó prop del poble de Selvanyà o Sauvanyà Mapa 34-11253 Situació 31TCG720820 Selvanyà és un poble situat a la capçalera de la vall de Tost S’hi arriba dificultosament per una pista forestal que passa per Tost i Torà Història La primera menció d’aquesta fortalesa data del 1071, en el testament d’Arnau Mir de Tost, el seu possessor La situació del castell, en un dels passos estratègics entre la vall del Segre i les del Lord i Lavansa,…
Casa forta i espluga de la Fabregada (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Cova propera a la masia de la Fabregada que serví d’habitatge en l’alta edat mitjana ECSA - V Roca A la part alta de la vall de la Fabregada, petita vall lateral de la conca del Rialb, hi ha la masia abandonada de la Fabregada, que en part correspon a una casa forta-torre d’època medieval, i, prop seu, hi ha una espluga, segurament habitada a l’alta edat mitjana Mapa 34-12291 Situació 31TCG474589 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou després, cal prendre la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a…
Vilatge de Conill (Áger)
Art romànic
Situació El poblat de Conill fou construït sobre un dels contraforts meridionals de la serra del Montsec, per damunt de la plana d’Àger Mapa 32-12289 Situació 31TCG175540 S’hi accedeix pel camí de Plandemates, que va des de la vila d’Àger fins a l’Ametlla del Montsec A uns 3 km, havent passat el torrent de Colobor, es troba el mas Conill El poble és situat sota aquest mas, poc abans d’arribar a l’antic castell i poble abandonat de Montaspre o Aspremont Història No posseïm cap referència documental directa sobre el lloc de Conill anterior al segle XII L’any 1164 Bernat de Colobor, en el seu…
Vilatge del Roc de Palomera (Saldes)
Art romànic
Situació Vilatge abandonat situat uns 2 km al sud del poble de Saldes, al cim d’uns espadats, damunt del torrent de l’Aigua Salada i al costat de l’antic camí que anava de Saldes al coll de Pradell i s’enfilava cap a les pastures de la serra d’Ensija Mapa 35-11 254 Situació 31TCG968744 Planta del conjunt del vilatge amb indicació de les zones excavades JBolòs A mig camí entre Maçaners i Saldes cal agafar una pista que s’enfila cap al sud-oest, fins a arribar a ca l’Estevelló, des d’on un camí condueix, cap al sud, fins a l’Aigua Salada, a prop de les penyes on hi ha les restes del poble…
Esplenomegàlia
Patologia humana
És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi hepàtica, les malalties de la sang, alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina