Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
Talpó muntanyenc
El talpó muntanyenc Microtus agrestis és molt semblant al talpó dels prats M arvalis Té les orelles pràcticament cobertes pel pelatge i amb les vores poblades de pèls llargs La coloració del dors és de tons marró vermellós o foscos, i menys grisosos que en el talpó dels prats Les mesures corporals són les següents 102,5-123 mm de cap i cos, 28,5-44,5 mm de cua, 16-20 mm de peu posterior, 10-12,5 mm d’orella el pes és de 21,5-41,5 g Eduardo Saiz És un arvicòlid de dimensions mitjanes i de forma compacta Té el cap ample i el musell rom, i la cua fa aproximadament un terç de la seva longitud…
Granota comuna o verda
Morfologia La granota verda Rana perezi , molt esvelta i àgil, i força aquàtica es troba sempre dins o ran d’aigua, presenta una gran variabilitat de coloració pot ser bruna, com l’exemplar de la fotografia de la dreta, o intensament verda, com el de la fotografia de l’esquerra, i fins i tot pot presentar una línia vertebral groga Javier Andrada i Ramon Torres Les granotes verdes europees constitueixen com les granotes roges un particular trencaclosques sistemàtic, encara no ben resolt Les investigacions més recents han precisat, però, que la forma present al nostre país pot ésser…
Tòtil
Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…
cabra

Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una barba,…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al…
Sant Romà d’Erts (La Maçana)
Art romànic
Situació En arribar al llogaret d’Erts, vora la carretera general que va a Arinsal hi ha l’església nova, un edifici del segle XIX, de planta rectangular, molt senzill Hom pot deixar el vehicle en un indret proper a aquesta església i agafar el carrer principal que, després de l’últim edifici, s’estreny considerablement per a pujar als horts Allí hi ha una torre del transformador de la llum Aquest és situat en part sobre la planta del que fou la capella romànica de Sant Romà d’Erts Situació x 1°29′ 45” — y 42°33′45” XLM Història El lloc d’Erts, escrit l’any 1312 Herç , era considerat aquell…
La tomba de Catafau (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Representació gràfica d’aquesta sepultura isolada del tipus cista o caixa de lloses J Roig És situada al nord del terme, a ponent del turó Gentil, i a una distància d’un quilòmetre escàs de la pairalia de Catafau És dins el bosc, en un turonet, mirant a migdia i molt a prop del camí Mapa L36-15392 Situació 31TDG242126 Per arribar-hi cal seguir la meitat de l’itinerari que es descriu per arribar a la torrota de Catafau Situats a la bifurcació on diem que el camí, “comença a baixar amb suau pendent”, és a dir, en el moment que prenem la direcció de ponent, la tomba ens queda a uns 150…
Torre i construccions del Serrat del Sabater (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat L’indret on hi havia el vilatge medieval Serrat del Sabater I era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella La torre, en canvi, era al capdamunt del turó Serrat del Sabater II No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels cristians a la…
Mallerenga de bigotis
Àrea de nidificació de la mallerenga de bigotis Panurus biarmicus als Països Catalans Maber, original dels autors La mallerenga de bigotis és un bonic ocell que nia localment als principals aiguamolls de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià No és citada ni a Andorra ni a les Balears Aquesta espècie és principalment sedentària, tot i que després del període de cria alguns individus o poblacions realitzen desplaçaments que els porten de vegades relativament lluny de les seves àrees originals Les característiques i l’amplitud d’aquests desplaçaments són, però, a hores d…
Mastegatatxes
El mastegatatxes Ficedula hypoleuca és lleugerament més petit que el papamosques gris ateny 13 cm i, en plomatge primaveral, el mascle és ben diferent perquè és blanc de sota i negre del dors, amb taques blanques a les ales en plomatge de tardor, però, és semblant a la femella, amb el dors grisós i la panxa clara, com la de la fotografia, feta prop de Barcelona Oriol Alamany Malgrat que el mastegatatxes pot ésser considerat com un migrador comú, abundós i regular durant ambdues migracions arreu dels Països Catalans, poques espècies estivals són tan irregulars, escasses i locals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina